UD MOLINOS 1-2 CE VILASSAR

27.04.2015 00:26

UNA VICTÒRIA DE SOMNI!

El Primer Equip s'imposava al Molinos després de remuntar en els darrers instants del partit
Els locals s'avançaven al minut 60 i gaudien d'alguna aproximació per posar distàncies
Els de Jaume Bonet aconseguien dos gols (Uri i Dani) en els darrers minuts i certificaven un triomf que els consolida com a líders

Ni en els guions més agosarats algú hagués pogut escriure el desenllaç triomfal del partit del Primer Equip del Centre Esportiu Vilassar al camp del Molinos. Amb el 1-0 en contra s’arribava al minut 82. A partir de llavors: un final de pel·lícula, un final a l’alçada de la temporada que ens estan regalant els de Jaume Bonet. Tot plegat, en un final de partit on l’energia de la grada verd i blanca desplaçada a Mataró empenyia als nostres a donar un pas endavant per creure que era possible capgirar aquell resultat negatiu. Cert és que la tensió de l'escenari aquest diumenge va impedir veure un gran partit dels nostres, però novament els de Jaume Bonet van saber patir i van aprofitar les poques ocasions de perill que van generar. Dos gols màgics, un d’Uri i un de Dani, certificaven un triomf vital en els darrers instants d’un partit dominat clarament per un conjunt local que no volia dir adéu a la lliga i que ara es queda tercer, a 3 punts de la promoció (Pla d’en Boet) i a 6 de l’ascens directe (CEVilassar).

De menys a més

La primera part començava amb un Molinos clarament bolcat a l’atac, sense miraments, sense complexes i decidit a fer mal des del primer instant. Malgrat estar ben situats al darrera, amb el pas dels minuts els nostres veurien com els locals anirien gaudint d’algunes clares aproximacions de perill. De totes elles, la més clara seria una pilota al pal, en un gran xut ras de Aitor Pombo.

Els de Jaume Bonet gaudirien de molta seguretat en defensa gràcies al gran partit de la seva línia defensiva: Joan Egea tornava a demostrar, en un camp complicat, que és un dels millors centrals de la categoria i el capità encapçalaria novament la gran actitud defensiva de tot el nostre bloc. Una bona actitud, però, que no podria evitar veure com els locals anirien gaudint de constants aproximacions. Això sí, cap d’elles amb encert.

A tot això, en qüestions ofensives, els nostres tindrien la ocasió més clara en les botes de Àlex Lara: qui aconseguia impactar l’esfèrica perfecte per enviar-la direcció gol. La pilota, però, acabava estavellant-se al travesser.

Els darrers instants de la primera part serien tímidament més verd i blancs que no pas blanc i blaus. Tot i això, la sensació era la d’haver vist a un Molinos molt més fi que no pas els nostres. El millor del primer temps: el resultat.

De la gerra d’aigua freda, a la glòria

La segona part començava amb sensacions similars a la primera. Amb els locals conscients de la necessitat d’anar a pel gol. I al final la insistència tenia el premi d’inaugurar el marcador: una bona acció combinativa acabava amb una centrada que rematava el punta del Molinos, Angel, per situar als locals per davant en el marcador (1-0, min60). Eufòria lògica entre els presents al Mpal de Vistalegre: el Molinos es situava momentàniament com a líder de la lliga.

Lluny de reaccionar els nostres seguirien patint les envestides del Molinos durant uns bons minuts. Una empenta local que no gaudiria d’un segon gol per ben poc: amb una actuació encomiable de Nico (aturant tot) i amb un sacrifici indescriptible per part de la nostra línia defensiva: evitant els remats locals en moltes ocasions.

La sort, però, també tindria un paper clau: i és que els locals enviaven una nova pilota al pal, amb un remat de cap que s’estavellava al travesser.

Uns mals minuts en què des de la banqueta visitant es reaccionaria introduint molts canvis per revertir la situació. I certament, amb el pas dels minuts, l’aire fresc li donaria una empenta final molt important a l’equip. Una empenta que també seria possible gràcies al (aproximadament) centenar d’afeccionats verd i blancs que s’havien apropat a Vistalegre per recolzar als nostres.

I dins d’aquest ambient de tímida reacció verd i blanca seria quan els de Jaume Bonet donarien un cop sobre la taula al aconseguir empatar el partit. Una jugada ràpida en què després d’una bona acció combinativa li queia l’esfèrica a Dani en banda dreta. El ràpid jugador verd i blanc veia la desmarcada dins l’àrea d’Uri Martí i assistia ras perquè el mateix Uri, d’esperó, marquès un dels gols més macos de tota la temporada (1-1, min83). La pilota sortia del seu esperó, es creuava davant del porter i entrava dins la porteria local. Espectacular gol i espectacular celebració.

Restaven menys de 10 minuts per acabar el partit i des de la banqueta verd i blanca arribaven clares instruccions: cap fred, ordre i concentració. I és que l’empat tornava a deixar en safata el liderat pels nostres i al mateix temps deixava fora de la segona plaça a un Molinos que sabia que el Pla d’en Boet guanyava 0-2 al descans. Dins aquest escenari, els locals anirien desesperats a pel gol de la victòria.

Un gol que, de fet, el marcarien però que acabaria sent anul·lat per fora de joc: una centrada al segon pal on rematava, per davant dels nostres defenses, un jugador local que acabava enviant l’esfèrica cap dins de la porteria. A l’instant, el linier pujava la bandera cap a dalt indicant la posició il·legal del jugador local i assenyalant un fora de joc molt protestat per la parròquia mataronina.

El Molinos seguiria insistint en buscar el gol, tant insistiria que deixaria totalment desguarnida la seva defensa en un refús. Els nostres refusaven, el porter tallava la contra però la pilota li queia a Marc Vila, que controlava amb el pit i assistia en profunditat per Dani. La bala verd i blanca es plantava davant del porter i definia amb elegància al primer pal. La pilota superava al porter i entrava a dins la porteria (1-2, min90).

Eufòria màxima. Èxtasis. Un moment inoblidable. Un final somiat. Un cop sobre la taula dels que marquen època. Pocs minuts després del golàs d’Uri arribava el gol de Dani, la bèstia negra del Molinos (ja va marcar a l'anada i també al minut 90). Un segon gol que val el seu pes en or i prova d’això, la súper celebració verd i blanca després d’aquesta diana: amb tots els jugadors fent pinya, amb el cos tècnic embogit, amb jugadors celebrant el gol amb els afeccionats desplaçats a Mataró.. Brutal.

El gol arribava sobre la botzina i els locals només podrien tenir dues tímides aproximacions sobre la porteria de Nico. La més clara: un remat de cap que marxava bastant desviat. Amb aquesta ocasió, de fet, s’acabava el partit i es confirmava una victòria de somni!

Ja diuen que en el futbol has de merèixer per guanyar els partits. Però hi ha ocasions en què el veritablement important no és merèixer, sinó acabar guanyant. I els nostres van guanyar un partit que no van dominar. Això sí, a ningú se li pot escapar que aquesta victòria somiada és un premi merescut per la gran temporada que ens estant oferint.