CP SAN CRISTÓBAL 0-1 CE VILASSAR

14.10.2013 11:33

TRES PUNTS D’OR MOLT MERESCUTS

Domini total del partit i victòria davant un rival directe
El CEV va gaudir de moltes ocasions de perill però no va tenir encert
Moha era expulsat al minut 72 de partit
Edu Marcel no va perdonar i va marcar el 0-1 al minut 75

DAVID CASANY - Del primer fins al darrer instant. Del minut 1 al 95. Des del servei inicial fins al xiulet final. Domini total. Situació controlada i només assetjada en 1 minut que podria haver estat fatídic: l’expulsió de Moha i una pilota al pal per part del San Cristóbal. L’equip es va sentir segur en tot moment i només va tremolar en la mateixa jugada en què es quedava en inferioritat numèrica. La clau de l’encontre va recaure en l’excel·lència del treball col·lectiu i un, novament inspirat, Marc Chueca sota pals (poques intervencions però totes elles molt importants). Tota aquesta seguretat defensiva, però, no tenia premi a nivell ofensiu: la falta d’encert en les moltes aproximacions a la porteria local podria haver-nos penalitzat molt, com ja va passar davant el Canyelles en l’anterior jornada. Però la perseverança i la insistència va acabar tenint premi: el mur parroquial es va trencar en la jugada menys esperada, quan Edu Marcel rematava sense angle i la pilota, miraculosament, superava el porter per alt i tornava a baixar per entrar lentament a dins la porteria local (min75).

Domini verd i blanc sense encert

Preludi del què anava a passar durant el partit, el San Cristóbal tirava la seva primera acció del partit: servei inicial i xut des del mateix mig del camp. La pilota a partir de llavors seria verd i blanca. Sempre sense perdre el característic estil de joc directe del conjunt de Pedro Quijada.. Però també combinant aquest joc directe amb bones triangulacions dels nostres. Toni Martín venia a rebre al mig del camp, Moha s’atrevia a iniciar amb pilota als peus, Víctor Yustos s’associava amb Yassin, Edu Marcel també es buscava amb Loren i, a tot això, Xavi Torrent feia jugar a l’equip de tres quarts cap amunt.

El mateix Xavi Torrent tindria dues clares ocasions de gol: però els seus dos bons xuts eren desviats per defenses locals i la pilota acabaria, en les dues accions, en servei de cantonada. En un d’aquests córners Toni Martín estaria a res de marcar un gol olímpic però la reacció del porter egarenc evitaria un dels gols de la jornada.

Mentre el CEV posava setge a la porteria del San Cristobal, els locals només arribaven amb perill en una doble acció seguida: un xut llunyà que aturava amb seguretat Marc Chueca i, després, un remat de cap que marxava desviat.

Petita treva verd i blanca a la qual hi va seguir l’acció més clara del primer temps pels nostres: Yassin robava la pilota al mig del camp i deixava un contraatac claríssim per Rodri, excel·lent control orientat i u contra u davant el porter: el darrer toc de més, però, impediria que pugués finalitzar la jugada i Francis s’acabaria quedant amb l’esfèrica al seu poder.

En els darrers instants de la primera part no es van donar gaires aproximacions de perill a totes dues àrees. De fet el “perill” local només s’estava donant a pilota aturada. Xavi Torrent, abans del descans, tornaria a provar sort però el seu xut, sense angle, acabava sent aturat per Francis.

Edu Marcel no perdona

La represa començava com la primera part o fins i tot podríem dir que el domini verd i blanc s’accentuava un pèl més. Només iniciar el segon acte Yassin no marcava per ben poc: novament un defensa desviava l’esfèrica quan aquesta ja entrava mansament a dins la porteria. Lamentacions que es tornarien a repetir quan Rodri encapçalava un nou contraatac i no sabia trobar una bona passada per Xavi Torrent (es quedava sol davant el porter).

Com ja havia passat al primer temps, el San Cristóbal trencava el domini visitant amb alguna aproximació de perill: en aquest cas amb un xut des de l’interior de l’àrea que obligava a Chueca a posar una mà providencial (a la base del pal) que evitava el gol local.

Seguidament els nostres tornarien a la càrrega i gaudirien de la què, possiblement, aniria a ser l’acció més clara del partit: Loren feia la passada de la mort i Larbi, gairebé a porteria buida, empenyia la pilota defectuosament i els defenses aconseguien desviar l’esfèrica perquè aquesta no entrés dins la porteria. Tots els rostres eren de clara lamentació. Larbi havia estat el primer canvi del partit (entrava per Toni Martín) i ell mateix havia estat el qui podria haver inaugurat el marcador. La veritat és que el partit tenia totalment color verd i blanc i en qualsevol moment havia d’arribar el gol.

Però sempre ha de passar alguna cosa perquè es giri la truita. Moha feia la seva segona falta del partit i veia la segona groga (min72). No direm que injust, però sí que podrem dir que extrany. I és que el CP San Cristóbal havia realitzat moltíssimes més faltes durant l’encontre i va ser força extrany veure com dues petites faltes de Moha (faltes de migcampisme) eren groga i 20 infraccions locals no ho eren.

Aquest instant del partit seria el pitjor per als nostres. Tant sols 1 minut. Només 60 segons en els quals va tremolar l’equip. La falta que suposava l’expulsió de Moha també suposava un posterior remat de cap al travesser de la porteria de Marc Chueca. A partir d’aquí els nostres captarien aquest breu avís dels locals i ja no cedirien cap oportunitat més al San Cristóbal.

Curiós, però instants després d’aquest mal moment (després de l’expulsió i del pal dels locals) vindria l’acció més esperada pels de Pedro Quijada: la de la recompensa al domini dels nostres. Rodri centrava un lliure directe i Edu Marcel rematava com podia, sense angle, gairebé des de línia de fons, i sense impactar molt bé l’esfèrica. El remat de cap, però, agafava una empenta extranya que acabaria per descol·locar a Francis: el porter es veia superat per alt i la pilota, sorprenentment, tornava a baixar i entrava al fons de la porteria local (0-1, min75).

Edu Marcel no perdonava, com tampoc ho va fer en front del Sabadell, i marcava un gol molt important pels nostres. Tot l’equip va celebrar amb lògica eufòria aquesta diana del lateral verd i blanc i també els jugadors que eren baixa pel partit van afegir-se a la celebració.

Restaven encara 15 minuts, tota una eternitat tracant-se d’un partit a domicili i també sabent que els nostres jugaven amb 10. Però el cert és que el domini era tant clar que tampoc es podia preveure un final amb excessiu patiment.

De fet, durant el tram final el què hauria d’haver passat és que s’hagués ampliat la distància en el marcador. I és que moltes de les accions frustrades per part dels egarencs acabarien amb clars contraatacs verd i blancs: Loren, Yerlín, Rodri, Larbi, Xavi Torrent, Uri Martínez. Tots gaudirien de grans accions de perill però cap d’ells l’aprofitaria.

Amb pilotes penjades a l’àrea i algunes accions lletges dels locals (alguna entrada a destemps o una agressió –fora de lloc- a Yerlín) finalitzava un dels partits més complets d’aquest nou CEVILASSAR de Pedro Quijada i Edu Reyes. Gran partit i gran victòria; en aquest cas, segon triomf de la temporada.