CE VILASSAR 1-1 TURÓ DE LA PEIRA
27.09.2015 21:46
UN EMPAT QUE HAURIA D’HAVER ESTAT VICTÒRIA
- El triomf segueix resistint-se i el 1er Equip no passava de l’empat davant del Turó de la Peira
- Després de moltes ocasions de gol errades, Dani ens avançava amb un golàs de cap (0-1, min74)
- Pocs instants després en un embolic dins l’àrea els visitants remataven al fons de la xarxa i empataven (1-1, min 81)
- Els nostres gaudirien de tres clares accions per marcar el gol del triomf però el porter visitant evitaria la victòria verd i blanca
Aquest passat diumenge estava marcat al calendari com a una nova ocasió per poder reivindicar-se en un inici de lliga que, en quan a resultats, està sent més complicat del esperat. I el cert és que els nostres, davant un batallador Turó de la Peira, es reivindicarien amb un partit seriós i generant més ocasions de perill que no pas en les anteriors jornades. Un partit correcte i amb moltes aproximacions a la porteria rival, però un partit on, novament, no es va aconseguir mantenir la porteria a zero i on es va pagar molt car no aprofitar les moltes ocasions de gol que es generarien.
Primera part igualada
El primer temps estaria força igualat, amb tots dos conjunts intentant fer el seu joc i sense acabar de tenir moltíssimes arribades amb perill a la porteria contrària. El joc dur dels visitants i la gran acumulació de jugadors al centre del camp, no ens permetria veure un joc gaire fluït per part dels nostres: amb múltiples aturades a conseqüència de les moltes faltes comeses pels barcelonins i amb poques jugades ben trenades a causa de no “fer gran” el camp i intentar guanyar metres només pel centre.
Els primers en gaudir d’una ocasió clara serien els nostres, amb un xut de Buitrago que era allunyat del camí del gol gràcies a una gran mà del porter visitant.
En pocs minuts els de Bruno Novkovic tornarien a intentar-ho i en aquesta ocasió sí que tindrien una de les arribades amb més perill del partit: passada de la mort de Àlex Lara i amb el porter ja vençut Dani no podia empènyer l’esfèrica al fons de la xarxa i la pilota passava de llarg. Mans al cap i moltíssimes lamentacions davant d’aquesta ocasió desaprofitada.
Al minut, però, els qui es posaven les mans al cap eren els visitants. I és que el Turó de la Peira enviaven una pilota al travesser i en el refús també es quedaven a res de poder foradar la porteria verd i blanca.
Represa verd i blanca, empat injust
La segona part començava amb una empenta clarament verd i blanca: amb uns jugadors locals clarament bolcats a l’atac i amb moltes arribades perilloses jugada rere jugada. Joan Egea rematava una centrada lateral per sobre del travesser, Buitrago xutava des de l’interior de l’àrea i la pilota fregava el pal, Dani posava la punteta i evitaven el gol els defenses...
Constants arribades i constant desesperació. Perquè no només hi havia ocasions clares de gol sinó que també hi havia moltes arribades a tres quarts de camp i moltes d’elles no acabaven de concretar-se en ocasions.
El premi del gol havia d’arribar en un moment o altre. I arribava de la manera més inversemblant possible... una centrada d’Alberto i des del balcó de l’àrea Dani rematava de cap superant per dalt al porter visitant (1-0, min74).
Gran esclat d’alegria entre tots els integrants verd i blancs. Un gol molt celebrat i un gol que apropava al nostres a la primera victòria de la temporada.
Però pocs instants després arribava la reacció del Turó de la Peira. Els barcelonins, poc actius a nivell ofensiu, despertarien per generar una acció clara de perill: una centrada, embolic dins l’àrea petita i encerten a rematar al fons de la xarxa (1-1, min81). Un gol celebrat amb certa ràbia i amb males formes per part del conjunt visitant (com es pot observar a les imatges).
Autèntica gerra d’aigua freda. Gelada. Restaven poquíssims minuts per finalitzar el partit i com ja havia passat al primer matx (amb l’empat in-extremis de la Grama) els nostres tornaven a veure com s’escapava el triomf en els darrers instants.
Però el domini local i les ocasions verd i blanques no cessarien des de llavors fins al xiulet final de l’àrbitre. Els nostres, de fet, gaudirien de fins a tres claríssimes ocasions de perill per posar el 2-1 en el marcador. La més clara: una mitja volta d’Alberto que miraculosament aturava el porter visitant.
En els darrers sospirs una centrada rassa de Christian Muñoz no podia ser rematada per Dani cap dins: un defensa visitant ho evitava avançant-se sobre la mateixa línia de gol.
Bona imatge i per la següent oportunitat
Al final els nostres només podrien signar l'empat. En concret, el segon empat de la temporada i el mateix resultat amb el què es va debutar a la 3a catalana (1-1 davant la Grama). Del partit, destacar un nou debut d'un juvenil del CEV (Àlex Gisbert és el tercer juvenil en debutar aquest any) i també destacar la gran millora dels verd i blancs en relació als darrers dos desplaçaments lluny de Vallmorena. Lluny de Vallmorena serà el proper partit: el Primer Equip es desplaçarà al camp del Llavaneres el proper dissabte a les 18'00h.
RESULTATS I CLASSIFICACIÓ 3CAT4
MÉS FOTOGRAFIES
