CE VILASSAR 1-1 CP SAN CRISTÓBAL
10.03.2014 16:54
PEKE SALVA ELS MOBLES EN TEMPS AFEGIT
- El primer equip empata davant el San Cristóbal gràcies a un gol de Peke al 93’
- Els visitants s’avançaven al minut 89 gràcies a una contra finalitzada per Borja
- Dins un partit ensopit els nostres van tenir les ocasions més clares
- Es van demanar dos clars penals a favor: cap d’ells es va xiular
David Casany - Nova ensopegada. Potser en part injusta, però va ser una nova ensopegada. I el pitjor és que novament al davant hi teníem un rival directe: el San Cristòbal. I encara que es va aconseguir empatar, ja que al minut 89 (i després de moltes ocasions nostres) marcaven els egarencs i deixaven emmudida la despoblada grada de Vallmorena. Embogien els parroquials.. però sobre la botzina Peke, juvenil del CEV, aconseguia posar les taules en el marcador just abans del xiulet final del col·legiat. Un col·legiat, precisament, protagonista minuts abans al no veure dos penals clars a l’interior de l’àrea del visitants que haguessin canviat el devenir del partit: el primer sobre Marc Reyes i el segon sobre Joan Molina (tots dos molt clars). L’excusa arbitral però no ha de justificar el fet de no haver tornat a poder sumar tres punts: des del 12 de gener, davant el Júpiter, que els nostres no sumen una victòria i això fa que els de Pedro Quijada estiguin immersos a la zona baixa de la taula.
A la primera part ni uns ni altres van aconseguir dur a terme un gran partit. Cap concessió defensiva i molt poc desequilibri en les línies atacants de tots dos equips. Pinilla per part visitant era qui més ho intentava... Però cap de les accions parroquials gaudiria de gaire perill. En canvi per part del CEV, al tram final de la primera, es gaudirien de clares ocasions per inaugurar el marcador: un remat des del terra de Marc Reyes el salvava un providencial Del Rio, qui a la següent acció acabaria introduint-se amb la pilota dins la porteria però el gol acabaria sent ben anul·lat per falta al mateix porter.
Una falta que era comesa per una de les novetats del partit en les files verd i blanques: Bruno, jugador procedent del Cerdanyola del Vallés (3a divisió) i que va tenir un paper destacat al mig del camp.
Al fil del descans dos xuts, un de Rodri i un de Cobo, posarien novament a prova la porteria visitant però la punteria local no era la millor i aquells xuts no acabarien transformant-se en gol. Amb el empat sense gols s’arribava a la fi de la primera part.
A la represa guió similar al del primer acte: amb poques aproximacions a la porteria rival i molt de respecte entre tots dos equips en els primers instants. Això sí, a mida que van anar passant els minuts tots dos conjunts gaudirien d’arribades amb perill: les més clares pels nostres. Per part del San Cristobal els egarencs estarien a prop del gol amb un xut al lateral de la xarxa i més tard amb una definició de Nestor a la mitja volta que aturava sense problemes Chueca. També a la mitja volta ho va intentar Xavi Torrent però aquest toparia amb un inspirat Del Rio. Les més clares pels de Pedro Quijada però estarien en les botes de Finidi i Joan Molina: Fini davant del porter creuava massa la pilota.
I en el cas de Joan Molina, quan només havia d’acompanyar l’esfèrica al fons de la xarxa queia al terra empès per el darrer defensa parroquial.
Una acció que va ser molt protestada per part dels nostres, ja que clarament Molina no va poder rematar per culpa de l’empenta del defensa. Abans també s’havia demanat penal sobre Marc Reyes i més tard era Yerlín qui queia al terra perquè el porter se li tirava a sobre.
Enmig de tot aquest enrenou: un contraatac dels egarencs deixaria gelats a tots. Pilotada llarga i Borja definia perfecte davant la sortida de Chueca. Els visitants embogien com mai, era un gol que els podia apropar cap la complicada salvació i era un gol que deixava molt tocats als de Pedro Quijada (mig equip verd i blanc va demanar fora de joc en aquesta acció).
Però només treure de mig del camp un jugador verd i blanc va decidir canviar l’esdevenir d’aquell tram final de partit: i a les acaballes del temps afegit, el jugador més incisiu en aquells minuts, el Juvenil Peke, rebria la pilota a l’interior de l’àrea, la baixaria amb el pit i passant entremig de dos defenses acabaria afusellant la porteria de Del Rio.
Alegria a mitges. Almenys no es perdria el partit. Un empat que ens fa seguir sumant però que no trenca la mala ratxa de resultats: ja van molts partits sense conèixer la victòria: des del 12 de gener, davant el Júpiter. Sigui com sigui el gol de Peke ha de convidar a l’optimisme i ha de contagiar a l’equip per intentar seguir sumant i sortir de la zona vermella de la taula.
RESULTATS I CLASSIFICACIÓ 1CAT1
MÉS FOTOGRAFIES
