NOTÍCIES CEV

• 06.03.2012 19:45

  Editorial Fora de Joc (5 març 2012)

  Cap a una història plena somriures...

  

  Fragment de l'Editorial del Programa radiofònic del CEV, Fora de Joc

  De nom “Pasado Pisado” és la típica cançó que s’acostumen a posar molts equips per posar optimisme i ritme a les prèvies dels partits, en vestuaris concentrats però necessitats de somriures per destensionar l’ambient.

  La lletra ens parla d’aquelles histories  d’amor que un passat han fracassat i que ara s’han superat... I és que les coses poden canviar amb el temps... I ens diu que ja no plora, que ja no pateix, que ja no hi ha plor...I aquestes paraules sempre ens van bé, sempre... Però és que ara ens venen perfectes per descriure la història d’amor entre el futbol i les categories del CEVILASSAR; ens ve perfecte per descriure l’estat de molts dels nostres equips què en d’altres temps han plorat i han patit. Ara per a tots ells el què regna és un somriure de orella a orella, o almenys un grau de satisfacció superior a d’altres dies.

  En futbol de formació des de que es van implementar els nous mètodes d’aprenentatge d’aquesta nova coordinació esportiva sembla que tot va a millor. L’escoleta no podia somriure del tot perquè encara no sabia que era un partit: ara ja ho saben... i quina alegria que van contagiar a tots els qui estàvem presents en aquells dos debuts... En d’altres categories de formació tenim equips dels quals hi ha pares que diuen que abans ho passaven malament i que ara ja comencen a veure als seus fills contents, amb un gran grau de millora i amb uns conseqüents millors resultats. Cert és que aquesta setmana en què parlem d’aquesta millora hi ha alguns equips que han viscut una mala jornada, però estem segurs que en d’altres temps aquesta mala jornada hagués sigut encara pitjor: per posar exemples tenim derrotes d’alguna benjamins i algun infantil; doncs bé, creiem que en anys passats aquests tipus de derrotes encara eren més dures; ara la tònica és que si perdem és perquè el rival normalment és superior i no pas perquè nosaltres estiguem a un nivell molt baix (sempre hi ha excepcions i en moltes ocasions mals partits nostres ens condemnen a mals resultats). Hi ha equips en edat de formació als que els està costant un pèl més que a d’altres: a aquests equips només els hi podem dir que “paciència”, que el camí és el correcte i que els fruïts s’acabaran collint en poc temps.

  En futbol de caire més competitiu les coses comencen a veure la llum després d’un inici força complicat per a tots els nostres equips: els infantils B i C a cada dia que passa són més competitius, el Infantil A segueix sense fallar i s’ho jugarà tot en una final espectacular davant el Vilassar de Mar; en Cadets: el cadet B després d’una molt mala ratxa també sembla ser que ara li toca passar per un bon moment: la última mostra la tenim en el partit d’ahir: victòria per 15 gols a 0 davant un equip danés: el FC King George. L’altre Cadet, el A, segueix amb la seva espectacular ratxa: 6 victòries seguides de la mà de Genís Mejías ens deixen segons classificats i amb serioses opcions de ser campions.

  Els Juvenils van començar malament, adaptant-se a les noves i exigents categories de 1a divisió i Preferent. Doncs bé, ara tots dos ja estan fora del descens i amb unes sensacions realment bones pel nivell de joc, per la intensitat amb què es juguen els partits i, com no, perquè els resultats comencen a acompanyar.

  Finalment els sèniors: el filial no té res a veure amb el de l’any passat i està realitzant una campanya exemplar en molts sentits: tant de bo tinguin premi al final de la temporada.

   I per acabar els grans: el Primer Equip del Centre Esportiu Vilassar presenta la seva candidatura a ascendir a 1a Catalana: l’any passat es guanyava a Martinenc però després ploràvem a la jornada següent. Ara a la jornada següent ja hem marcat la diferència: gol olímpic de Joan Vives i tres punts davant el Canyelles que ens conviden a no plorar, a no patir, sinó que a gaudir i seguir somiant.

  ESCOLTEU EL PROGRAMA!

• 06.03.2012 19:23

  Primer Equip 1 - 0 Canyelles

  GOL OLÍMPIC I TRES PUNTS D’OR QUE FAN JUSTÍCIA

  

  Grada plena i victòria davant el Canyelles (1-0) en el darrer suspir del partit

  No es tractava d’altra cosa que no fos la de marcar la diferencia amb la temporada passada. Calia fer bona la victòria al camp del Turó de la Peira i només podíem fer bona aquella gesta amb la consecució dels tres punts davant el Canyelles. L’any passat després de la victòria al Guinardó (Martinenc 0 – 1 CEVILASSAR) es va punxar a casa davant el At.Poble Sec. Aquest any, després del “gran partit” teníem una prova de foc encara més complicada: es tractava del Canyelles, un equip que milita a la part alta de la taula i un dels equips que millor joc desplega en tota la categoria. Al final, després d’un partit molt complicat, es va aconseguir sumar els tres punts de la manera més màgica, i alhora agònica, possible: victòria per la mínima gràcies a un gol olímpic de Joan Vives en el temps de descompte.

  El matx en sí, per variar, va gaudir d’un domini clarament verd i blanc: i és que l’equip no ha perdut en cap partit la seva filosofia de joc; ni davant un dels equips que més vol la pilota els de Toni Corominas van cedir, i van aconseguir gaudir durant gairebé els 90 minuts del domini de l’esfèrica. La qüestió és que el Canyelles va defensar la seva porteria d’una manera realment lloable: deixant pocs espais i obligant a definir als verd i blancs en condicions sempre incòmodes. Malgrat aquesta bona defensa dels visitants els nostres van gaudir d’algunes clares ocasions durant el primer temps: una vaselina de Sultan amb gran aturada del porter del Canyelles i algunes centrades molt tancades van ser les accions més clares dels verd i blancs. Però aquella primera part acabaria amb el mateix resultat amb què s’havia iniciat el partit: 0-0.

  La poca precisió en els darrers metres va anar desapareixent gràcies a que el Canyelles va començar a baixar el ritme amb el pas dels minuts. Amb uns visitants que a nivell defensiu van anar baixant el pistó i amb un Vilassar que va començar a insistir amb més força van començar a arribar les ocasions clares de gol: Vicente, Sultán, Vives, Roger, Arturo... Van ser molts els jugadors que van gaudir de clares ocasions per obrir la llauna però cap d’elles acabaria entrant. Un porter rival inspirat i l’esperit de resistència del Canyelles van fer que el marcador restés en 0-0 i que, fins i tot, es pogués haver viscut una dura derrota amb algun contraatac que, de no ser per un bon Sergio i una gran defensa vilassarenca, hagués pogut significar el gol visitant.

  

  S’arribava al minut 90 amb el empat en el marcador i amb una grada de Vallmorena que s’havia omplert i que de ben segur creia que tornaria a passar el mateix que en la temporada passada: victòria en el camp més complicat i després punxada a casa. Però no va ser així. La màgia es va apoderar d’un Municipal que va empènyer al nostre equip fins a una de les darreres accions de joc: un córner en què acabaria passant allò que era gairebé inimaginable. Joan Vives serveix tancadíssim, el jugador del primer pal abandona la seva posició, Marc Reyes salta despistant a tothom i el porter s’acaba quedant fora de lloc (veure imatges).

  

  

  La conseqüència d’aquests factors: gol olímpic de Joan Vives (1-0, min 90) i màxima bogeria sobre la gespa i la grada de Vallmorena. Els jugadors s’abraçaven a l’heroi del partit i tot el públic vilassarenc vibrava aplaudint la gesta del Primer Equip: guanyar a Turó de la Peira i tornar a sumar tres punts davant d’un incomodíssim Canyelles.

  

  Aquesta victòria permet al Centre Esportiu Vilassar seguir líder i seguir, alhora, somiant amb més raó amb un possible ascens de categoria. Queden moltes jornades per davant i molts rivals que ens posaran molt complicat assolir tal gesta. Tocar la Primera Catalana resta a prop i el millor de tot plegat és que només depèn de nosaltres mateixos; si en totes les finals que ens queden per disputar l’equip segueix lluitant i jugant com fins ara estem segurs que hi hauran grans possibilitats de creure en un ascens fins a la darrera jornada de lliga. La propera prova de foc serà al complicat camp del Llefià: aquest diumenge a les 12’15h.

   

  UNA XOCOLATADA OLÍMPICA

  

  El gol olímpic de Joan Vives possiblement va acabar sent conseqüència de l’empenta que la grada li va regalar a l’equip durant els 90 minuts de partit. De ben segur que aquest ha estat un dels diumenges en què de més afluència de públic ha gaudit el Mpal. Una xocolatada i partits de futbol base (d’entre ells el debut de l’Escoleta) van propiciar que el camp s’omplís de gent durant tot el matí i que moltes de les persones allà presents es quedessin a gaudir del partit del Primer Equip.

  Des de l’entitat volem agrair el fet que es quedés tanta gent a veure aquest important partit del Primer, i convidem a tots els socis i familiars del CEVILASSAR a què tornin a repetir en les properes jornades: l’equip va notar, i molt, el suport d’una grada plena i que va donar molt de caliu als verd i blancs. Resultat d’aquesta comunió entre grada i gespa: la bogeria i felicitat final amb la celebració del gol olímpic. Va ser una jornada difícil d’oblidar, va ser una xocolatada que de popular va passar a ser olímpica.

• 28.02.2012 19:54

  La festa del futbol base

  EL SOMRIURE DEL FUTBOL

  

  • El debut de l'Escola, la victòria de l'Aleví B i el bon estat de forma d'alguns equips ens regalen un bon cap de setmana en el futbol base

  Era un cap de setmana novament per ser gaudit a través de moltíssims partits de futbol interessants. D'entre ells el d'un Aleví B que aconseguiria guanyar en el darrer minut del partit al líder de la categoria, el Calella. Com ens va explicar el seu entrenador, Andreu Galceran, al programa Fora de Joc, l'equip va sortir amb molta ambició al terreny de joc, amb una mentalitat d'anar a l'atac arriscant i jugant per buscar els tres punts davant un dels millors equips de la lliga. La grada, com diu el tècnic, feia goig i corresponia a la grada de les grans ocasions, la dels grans partits. El públic realment va ajudar a què els nostres realitzessin un dels millors partits de la temporada: posant-se ben aviat amb un clar 2 a 0 a favor. Però es jugava contra l'equip que lidera la classificació, i els calellencs aconseguirien, amb un pèl de sort, remuntar el matx i situar el marcador en un emocionant 2 a 2 a falta de 10 minuts pel final. Malgrat aquesta reacció visitant els nostres no es vindrien a baix i seguirien creient en la victòria fins al darrer instant, fins al xiulet final de l'àrbitre. I gràcies a aquesta insistència i també gràcies a l'empenta rebuda des d'una grada molt viva l'Aleví B acabaria marcant el gol de la victòria (3-2) quan només quedava un minut perquè s'acabés el matx. El gol va desfermar l'euforia de tots i en quan l'àrbitre va xiular el final del partit van saltar a la gespa tots els jugadors suplents, els companys d'un altre aleví i els amics dels jugadors que s'havien apropat a animar al Municipal (podeu visionar més fotografies al Facebook)

  

  Aquesta victòria no va ser la única alegria del nostre futbol base, ja que una de les notícies més positives va ser el feliç debut de l’Escola Gran en partit. Era la primera vegada que aquests nens entrenats per Josep Antoni Jiménez s’enfundaven la samarreta de partit i tenien al davant a un altre equip contra el qui jugar i passar una estona inoblidable.

  

  Els somriures, els constants càntics d’ànims dels jugadors de la banqueta i les peculiars celebracions esbojarrades dels gols van ser alguns dels detalls a destacar de l’encontre entre els petits de Vilassar i els petits de la Juventus.

  

  El resultat final, possiblement el de menys, va ser de 3 gols a 2 a favor dels verd i blancs. Aquest proper cap de setmana serà el torn de l'Escola Petita.

  Abans d’aquest partit cal destacar la doble victòria en categoria de benjamins: el Benjamí A va guanyar a la Gramanet per 6 gols a 1 i el Benjamí C golejava al Cabrera amb un gran partit (9-0). Per la tarda encara ens quedaria per viure un emocionant empat del Prebenjamí B davant La Salle (3-3) i dues clares golejades: la de l’Infantil A a Arenys de Mar (0-19) i la del Cadet A a Sant Pol (0-6). En quan al Juvenil A, que també jugava la tarda de dissabte, va caure per 2 gols a 1 al camp del Mataró. La dada curiosa és que, malgrat la derrota, els nostres només han perdut una posició dins una taula classificatòria molt igualada, i segueixen fora del descens.

  El matí de diumenge ens regalaria la increïble victòria del Prebenjamí C que superava al Sant Pol amb un partit realment emocionant (6-5) i el 0 a 7 del Benjamí B a Premià de Mar.

  Per la tarda el darrer dels partits del cap de setmana: la victòria indiscutible del Juvenil B davant un dels seus rivals directes: el Júpiter. Els barcelonins van aconseguir avançar-se en el marcador gràcies a una desafortunada acció de Luís que en el intent de seguir jugant des del darrera va fer una passada que tallaria el jugador visitant i acabaria enviant al fons de la xarxa sense voler-ho. Però novament l’equip entrenat per Josep A. Jiménez va aconseguir remuntar el partit: el gol de l’empat, obra de Jose Muñoz, va obrir el compte particular d’uns vilassarencs que a partir de llavors dominarien de totes totes el partit i que acabarien emportant-se la victòria amb un contundent 6 a 2 en el marcador (gols: Jose Muñoz, Mañanes -2-, Lamin -2-, i Jose Osuna). Aquesta victòria ens deixa a només 1 punt de la Juventus (que marca la zona de salvació) i a molt poca distància dels següents equips.

  

  Totes les reaccions al voltant d'aquests somriures i tota l'actualitat del Centre Esportiu Vilassar la podeu seguir a través de les xarxes socials i també escoltant el darrer programa radiofònic Fora de Joc (en el què hi van estar presents protagonistes del futbol base com Andreu Galceran, Jose Muñoz, Josep Antoni Jiménez o Fernando Galeano).

  La propera jornada de partits la podeu consultar a l'Agenda del web.