Primer Equip 1 - 0 Canyelles

06.03.2012 19:23

GOL OLÍMPIC I TRES PUNTS D’OR QUE FAN JUSTÍCIA

Grada plena i victòria davant el Canyelles (1-0) en el darrer suspir del partit

No es tractava d’altra cosa que no fos la de marcar la diferencia amb la temporada passada. Calia fer bona la victòria al camp del Turó de la Peira i només podíem fer bona aquella gesta amb la consecució dels tres punts davant el Canyelles. L’any passat després de la victòria al Guinardó (Martinenc 0 – 1 CEVILASSAR) es va punxar a casa davant el At.Poble Sec. Aquest any, després del “gran partit” teníem una prova de foc encara més complicada: es tractava del Canyelles, un equip que milita a la part alta de la taula i un dels equips que millor joc desplega en tota la categoria. Al final, després d’un partit molt complicat, es va aconseguir sumar els tres punts de la manera més màgica, i alhora agònica, possible: victòria per la mínima gràcies a un gol olímpic de Joan Vives en el temps de descompte.

El matx en sí, per variar, va gaudir d’un domini clarament verd i blanc: i és que l’equip no ha perdut en cap partit la seva filosofia de joc; ni davant un dels equips que més vol la pilota els de Toni Corominas van cedir, i van aconseguir gaudir durant gairebé els 90 minuts del domini de l’esfèrica. La qüestió és que el Canyelles va defensar la seva porteria d’una manera realment lloable: deixant pocs espais i obligant a definir als verd i blancs en condicions sempre incòmodes. Malgrat aquesta bona defensa dels visitants els nostres van gaudir d’algunes clares ocasions durant el primer temps: una vaselina de Sultan amb gran aturada del porter del Canyelles i algunes centrades molt tancades van ser les accions més clares dels verd i blancs. Però aquella primera part acabaria amb el mateix resultat amb què s’havia iniciat el partit: 0-0.

La poca precisió en els darrers metres va anar desapareixent gràcies a que el Canyelles va començar a baixar el ritme amb el pas dels minuts. Amb uns visitants que a nivell defensiu van anar baixant el pistó i amb un Vilassar que va començar a insistir amb més força van començar a arribar les ocasions clares de gol: Vicente, Sultán, Vives, Roger, Arturo... Van ser molts els jugadors que van gaudir de clares ocasions per obrir la llauna però cap d’elles acabaria entrant. Un porter rival inspirat i l’esperit de resistència del Canyelles van fer que el marcador restés en 0-0 i que, fins i tot, es pogués haver viscut una dura derrota amb algun contraatac que, de no ser per un bon Sergio i una gran defensa vilassarenca, hagués pogut significar el gol visitant.

S’arribava al minut 90 amb el empat en el marcador i amb una grada de Vallmorena que s’havia omplert i que de ben segur creia que tornaria a passar el mateix que en la temporada passada: victòria en el camp més complicat i després punxada a casa. Però no va ser així. La màgia es va apoderar d’un Municipal que va empènyer al nostre equip fins a una de les darreres accions de joc: un córner en què acabaria passant allò que era gairebé inimaginable. Joan Vives serveix tancadíssim, el jugador del primer pal abandona la seva posició, Marc Reyes salta despistant a tothom i el porter s’acaba quedant fora de lloc (veure imatges).

La conseqüència d’aquests factors: gol olímpic de Joan Vives (1-0, min 90) i màxima bogeria sobre la gespa i la grada de Vallmorena. Els jugadors s’abraçaven a l’heroi del partit i tot el públic vilassarenc vibrava aplaudint la gesta del Primer Equip: guanyar a Turó de la Peira i tornar a sumar tres punts davant d’un incomodíssim Canyelles.

Aquesta victòria permet al Centre Esportiu Vilassar seguir líder i seguir, alhora, somiant amb més raó amb un possible ascens de categoria. Queden moltes jornades per davant i molts rivals que ens posaran molt complicat assolir tal gesta. Tocar la Primera Catalana resta a prop i el millor de tot plegat és que només depèn de nosaltres mateixos; si en totes les finals que ens queden per disputar l’equip segueix lluitant i jugant com fins ara estem segurs que hi hauran grans possibilitats de creure en un ascens fins a la darrera jornada de lliga. La propera prova de foc serà al complicat camp del Llefià: aquest diumenge a les 12’15h.

UNA XOCOLATADA OLÍMPICA

El gol olímpic de Joan Vives possiblement va acabar sent conseqüència de l’empenta que la grada li va regalar a l’equip durant els 90 minuts de partit. De ben segur que aquest ha estat un dels diumenges en què de més afluència de públic ha gaudit el Mpal. Una xocolatada i partits de futbol base (d’entre ells el debut de l’Escoleta) van propiciar que el camp s’omplís de gent durant tot el matí i que moltes de les persones allà presents es quedessin a gaudir del partit del Primer Equip.

Des de l’entitat volem agrair el fet que es quedés tanta gent a veure aquest important partit del Primer, i convidem a tots els socis i familiars del CEVILASSAR a què tornin a repetir en les properes jornades: l’equip va notar, i molt, el suport d’una grada plena i que va donar molt de caliu als verd i blancs. Resultat d’aquesta comunió entre grada i gespa: la bogeria i felicitat final amb la celebració del gol olímpic. Va ser una jornada difícil d’oblidar, va ser una xocolatada que de popular va passar a ser olímpica.

Volver