Primer Equip 3 - 0 PB Anguera

06.05.2012 23:47

 

LLENÇATS CAP A LA PRIMERA CATALANA!

  • La darrera victòria davant la Penya Barcelonista Anguera certifica, almenys, la plaça de promoció per als verd i blancs i els deixa a només 1 punt l’ascens directe de què gaudeix el campió de cada grup de la 2a catalana.

Els 3 punts aconseguits aquest diumenge eren imprescindibles per seguir mantenint  la distància amb els rivals directes i per intentar evitar uns darrers partits d’infart que en la temporada passada no van deixar un bon sabor de boca als de Toni F.Corominas. En aquest curs sembla que els verd i blancs hagin aprés la lliçó i a diferència del darrer any, en què sense anar més lluny es va punxar amb la mateixa PB Anguera, estant realitzant un final de temporada realment espectacular. I és que en aquesta segona volta els vilassarencs han sumat 34 punts de 39 possibles. Amb dues úniques punxades en tota aquesta segona part de la lliga, a camps de Singuerlín i Llefià , els maresmencs han aconseguit assolir la xifra rodona dels 70 punts. Així doncs, la darrera derrota al camp del Llefià ja queda molt lluny i des de llavors només es coneix la victòria (7 partits consecutius guanyant).

La seté triomf consecutiu va arribar gràcies a un nou partit dominat de principi a fi, amb la tranquil·litat de gaudir constantment del control l’esfèrica i amb l’efectivitat de saber decidir en els darrers metres. Per si algú tenia dubtes, els vilassarencs van aconseguir donar un cop sobre la taula al avançar-se en el marcador just abans d’arribar al descans (1-0, Vicente al min 42).

I van tornar a colpejar ben fort marcant només iniciar-se la represa, també mitjançant Vicente (2-0, min 49). Amb el marcador clarament a favor els verd i blancs van anar a la recerca del gol de la sentència, que acabaria arribant gràcies a un constant atac local i també gràcies a un inspirat Sultan, que ja venia de marcar al camp de la Guineueta (3-0, min 66). Amb el marcador ja sentenciat els nostres no van passar cap tipus de dificultats per mantenir la porteria a zero i fins i tot es va arribar a intentar ampliar distàncies davant un rival que, abatut, acabaria marxant de Vilassar de Dalt amb les mans buides.

L’ascens a només 1 punt

Queden 4 partits, 12 punts per disputar-se. I la plaça de promoció ja està assegurada perquè el Llefià (3r classificat) està precisament a 12 punts.  Per ser campió de lliga d'aquests 12 punts els verd i blancs tant sols haurien de sumar-ne 4 perquè el Turó de la Peira (2n classificat) està a 8 punts nostres. La clau de tot plegat està en què la setmana vinent el Primer Equip s’ha assegurat sumar 3 punts perquè el Badalona Sud s'ha retirat de la competició i el resultat serà, automàticament de 0 gols a 3 a favor nostre. Així doncs només restarà 1 punt per sumar i el Vilassar de Dalt es proclamarà campió de lliga (també pot entrar la opció, clarament factible, que el Turó no aconsegueixi guanyar al Lloreda en la següent jornada).

 Sigui com sigui, el calendari que ens ve és el de 3 partits complicats: Molletense i Premià de Dalt (a casa) i Sant Ignasi (fora). De 9 punts a disputar se se n'haurà de sumar 1; segur que ens ho posaran difícil, però aquest equip s'ha guanyat el crèdit de tots els què el segueixen; i tant l'afició verd i blanca com tot el grup 2 de la 2a catalana confien plenament en la consecució d'aquest objectiu. Malgrat aquest favoritisme, els verd i blancs són plenament conscients que per puntuar caldrà superar la pressió “psicològica” d’estar tant a prop d’un objectiu tant important (i com en tots els esports, tancar el partit que et dóna un títol mai és fàcil).

L'any passat vam estar molt a prop de l'ascens i aquest any estem encara més a prop. Qualsevol podria afirmar que l'equip que entrena Toni F.Corominas mereix l'ascens de categoria després d'aquestes dues grans temporades, però aquest ascens només serà merescut i serà una realitat quan s'acabi sumant aquest puntet que es necessita.

Ara ens queden dues finals a casa. Tant de bo que el Municipal de Vallmorena s’ompli per ajudar a què els nostres herois arribin a poder ser “campions”.Molletense és el proper rival. Si tot surt com ha de sortir i si tots ajudem al nostre equip: el somni de la Primera Catalana, després de dos intents fallits,  serà ja, per fi, una realitat.