CE VILASSAR 3-1 CD MASNOU

06.05.2013 16:06

EL DERBI MARESMENC ÉS VERD I BLANC

  • El CEVilassar supera novament al Masnou (3-1) i aconsegueix seguir distanciat del descens
  • Un gol de Cristóbal i dos de Fran (de penal) protagonistes de la remuntada i de la gran segona part dels de Toni F.Corominas
  • Les mans de Sergio Cano i el gran treball defensiu eviten que el Masnou marqui a la represa
  • La victòria verd i blanca provoca que el Cerdanyola ja sigui equip de Tercera Divisió

 

El tourmalet d’aquest tram de la temporada podia sentenciar les aspiracions de salvació del Centre Esportiu Vilassar però el cert, i com ja era de preveure, és que els nostres han estat novament a l’alçada i  amb el darrer triomf (3-1) en front del Masnou tornen a demostrar que són equip de Primera Catalana i que rendint a un alt nivell poden puntuar davant qualsevol conjunt de la categoria. El darrer exemple es va donar aquest diumenge: aconseguint vèncer al tot poderós Masnou amb tota justícia gràcies, en gran part, a la bona resposta de l’equip a un gol visitant aïllat que no va enfonsar als verd i blancs i que va provocar una segona meitat realment excel·lent dels locals.

Amb anterioritat a aquest darrer partit s’havia rebut a l’Horta i s’havia guanyat,  més tard es va rebre al Farners i per ben poc es va perdre i, finalment, es va viatjar a Cerdanyola i, tot i empatar, es va merèixer guanyar. Així, amb aquestes bones sensacions, era com arribava el Vilassar al derbi maresmenc. Unes sensacions, però, que difícilment podien superar la positivitat d’un Masnou que no coneixia la derrota en aquesta segona volta i que, després de perdre estrepitosament davant els nostres (1-5) van encadenar tota una sèrie de grans resultats que els han portat a lluitar pel retorn a la Tercera Divisió. 

Aquest diumenge petit pas enrere per uns i gran pas endavant per d’altres. Petit pas enrere per un Masnou  que podria haver sentenciat la segona plaça (en consonància a la resta de resultats) i gran pas endavant d’un CEV que agafa aire respecte el descens i que torna a guanyar com a local després de perdre anteriorment amb el Farners.

 

Maxime igualtat

El partit va començar com ja ha passat en les anteriors ocasions en les que el Vilassar ha rebut a equips de dalt: amb un conjunt visitant sense por i llençat a l’atac. Fruït d’aquestes ganes i empenta masnovina arribarien les primeres aproximacions a la porteria defensada per Sergio Cano. Com també ja és habitual amb el pas dels minuts l’interncanvi de possessions va acabar desapareixent per consolidar el domini de pilota dels de Toni F.Corominas.

Força possessió però poca profunditat. Alguna acció aïllada en què Hospital i Cristóbal tindrien bastant de perill sobre la porteria de Peinado, també centrades-xut molt perilloses de Joan Vives (corner directe) o Edu Camps (en imatge es lamenta)... Però cap d’elles amb conseqüències per a la porteria masnovina.

En canvi el Masnou, que tampoc insistia gaire, en un refús al segon pal (després d’un servei de cantonada), veuria com Maxime afusellaria a Sergio Cano per inaugurar el marcador (0-1, min 27).

Poca cosa havien fet per estar per estar guanyant però aquella estava sent una demostració de perquè el Masnou està lluitant per pujar: defensant-se bé i aprofitant la única oportunitat de gol.  Amb aquest resultat i amb les sensacions d’un CEV dominador i que, fins i tot, havia gaudit de més aproximacions a l’àrea rival, s’arribava al descans.

 

Segona part molt Makaa

La idea era ben clara: seguir dominant l’esfèrica però afegir més xispa i més verticalitat al joc de l’equip. És per aquest motiu que amb el pas dels minuts Toni F.Corominas aniria introduïnt canvis: el més decisiu d’ells anava a ser el de Makaay (min55). Amb Xavi de Frías comandant el mig del camp i amb una defensa que transmetia moltíssima seguretat seria com el CEV començaria a deixar-se anar amb més soltura de tres quarts cap endavant. Vives i Galeano intentaven trencar la bona feina masnovina i amb l’ajuda també de Mendo aconseguien contactar moltíssimes vegades amb dos davanters que aquest diumenge signarien una de les seves millors actuacions: Cristóbal i Albert Hospital. Aquest darrer anava a ser substituït per un Makaay que es convertiria en l’home clau.

Abans de que es realitzés aquesta substitució: una jugada màgica i importantíssima per l’esdevenir del matx. Parlem de l’acció de l’empat: una cullera de Joan Vives a l’esquena de la defensa cap a Chino, centrada del lateral esquerre i remat de cap de Cristóbal al fons de la xarxa (1-1, min 49).

Un gol important per agafar confiança i creure que era possible guanyar aquell partit: ja que encara restava tota la represa per davant.

Dèiem que un dels homes més decisius aniria a ser Makaay i segurament ningú posarà en dubte la importància de la seva entrada al terreny de joc: ell provocaria dos penals i dues expulsions i ajudaria, moltíssim, a aconseguir la victòria en front del Masnou.  El bon joc verd i blanc, així doncs, es va veure recompensat amb la xispa i la velocitat d’un Makaay que provocaria un clar penal de Sato (el desequilibra clarament quan ja l’ha superat).

L'àrbitre de l'encontre, Ponce Moreno, no va dubtar en assenyalar el punt de penal malgrat les protestes visitants (veure imatge). La pena màxima la transformava, el jugador especialista en llençaments de penal, el capità, Fran Fuentes (2-1, min 64).

I a partir de llavors mateix domini vilassarenc però molt més “punch” visitant: amb arribades perilloses del Masnou a la nostra àrea. Moltes d’elles amb faltes laterals o serveis de cantonada... I gairebé totes elles, excepte una en què no encerten a rematar, serien contrarestades per un sublim Sergio Cano (va treure dues mans espectaculars) i per un gran treball defensiu en el joc aeri (amb un Rubén Salvador que va guanyar totes les disputes aèries).

Amb el marcador favorable al Vilassar però sense res decidit encara va ser com es va entrar als darrers instants de partit. Un últim tram d’encontre on el Masnou va acabar de dir adeu a les seves opcions a causa de dues expulsions (per doble groga) i un penal per mans de Maxime.

Tocàvem el minut 90 de partit, el Masnou es quedava amb 9 jugadors, i el Centre Esportiu Vilassar marcava el tercer i definitiu gol: novament Fran Fuentes des del punt de penal (3-1, min90).

 

Aire, satisfacció i Cerdanyola campió

Amb el xiulet final de l’àrbitre es tancava un encontre molt igualat en el primer temps però clarament verd i blanc en el segon. Victòria justa i merescuda que dóna molt aire al CEV i que va deixar molt satisfets, després de tant d’esforç, a tots els jugadors del primer equip.

Amb aquesta victòria no només es va aconseguir allunyar-se tímidament del descens sinó que també, de retruc, va provocar que el Cerdanyola del Vallés ja sigui, matemàticament, equip de Tercera Divisió. Així doncs, també aprofitem per felicitar al conjunt vallesà per aquesta fita aconseguida!

 

PROPER PARTIT: UE JONQUERA – CEVILASSAR (diumenge 17’45h)

ACCEDIR A FITXA TÈCNICA DEL PARTIT

CLASSIFICACIÓ I RESTA DE LA JORNADA 1A CATALANA – GRUP 1

 

>MÉS FOTOGRAFIES

 

VÍDEO RESUM DEL PARTIT (GOLCAT.COM)