SALESSIANS 1-0 CE VILASSAR
17.11.2014 00:09
ATRAPATS A SALESSIANS...
- El Primer Equip va caure en el parany tant del descencert propi com del joc brut dels locals
- Amb el marcador favorable els Salessians aturarien descaradament el joc en tot moment
- Els de Jaume Bonet tindrien suficients ocasions per remuntar però no van arribar a marcar cap gol
- El col·legiat es va convertir en protagonista en no penalitzar les constants aturades de joc dels mataronins
Després de caure davant del Susannenc els nostres tenien la oportunitat de refer-se lluny de Vallmorena (on només s’havia caigut en una ocasió) però ben al contrari, els de Jaume Bonet van sumar una segona derrota consecutiva que els comença a distanciar de la zona més alta de taula. Una derrota incomprensible i difícil d’entendre, ja que els nostres van ser superiors i els nostres van gaudir de un munt d’accions de perill per transformar gols que mai van acabar arribar. Tot plegat en un partit en què gairebé mai es va poder veure un joc fluït a causa d’unes constants interrupcions locals que mai acabarien sent castigades pel col·legiat de l’encontre.
Una errada cara
El partit començava amb una acció que determinaria l’esdevenir del partit: la bona pressió dels nostres provocava un error dels defenses locals i obligava al porter salesià a enviar l’esfèrica a córner; un córner no assenyalat per un col·legiat (mal posicionat) que durant tot el partit esdevindria en involuntari protagonista negatiu de l’encontre.
Amb els nostres bolcats constantment a l’atac i intentant mantenir el control de l’esfèrica (tasca poc fàcil a causa des les reduïdes dimensions del camp) els locals gairebé no tindrien cap mena d’ocasió per posar l’ai al cor en els nostres. Però desafortunadament en una de les poquíssimes aproximacions aconseguirien foradar la porteria defensada pels verd i blancs: un contraatac que incomprensiblement no va poder ser tallat en cap de les lentes transicions: ni en l’inici d’aquest, ni a l’alçada del mig del camp, ni tampoc en la darrera passada enrere. Un cúmul de despropòsits que li regalaria als locals el què anava a ser (1-0) l’únic gol del partit.
A partir d’aquí, fins a 4 ocasions claríssimes per donar-li la volta al marcador i cap d’elles a dins. Esteve rematava de cap i aturava el porter. Saúl es plantava dins l’àrea i tornava a aturar (increïblement) el porter.
Més ocasions... David Casany recollia un refús i enviava la pilota al pal. Esteve Forgas es feia amb l’esfèrica dins làrea i el seu xut, dins la petita, era refusat sota pals.
I així moltes més arribades, amb remats de cap d’Uri, internades de Saul (a qui li van fer un clar penal, que no va ser assenyalat), Dani, Padilla o Xavi Cusidó..
A tot això, abans del descans ja es va començar a veure quin tipus de partit tindríem fins al final del mateix: amb un Vilassar dominant i buscant el gol i uns Salessians tallant tot: amb constants faltes i amb constants pèrdues de temps (en algunes ocasions: pèrdues molt descarades). De totes aquestes accions l’àrbitre només va penalitzar una: una acció en què lesionaven a Xavi Cusidó després de rebre una fortíssima entrada.
Ni es va jugar, ni es va encertar
Així podríem titular la segona part. Una represa en què els de Jaume Bonet van seguir buscant descaradament el camí de la remuntada. Un camí molt complicat si no es gaudeix d’efectivitat i si, a més, el àrbitre no penalitza en cap instant la constant pèrdua de temps per part dels locals.
Uri Martí tindria dues clares accions de perill per marcar, en una d’elles aturava de mèrit el porter. Casany tornava a tenir una claríssima i enviava l’esfèrica fora. Saúl constantment s’internava per banda esquerra i creava perill amb bones centrades i fins i tot finalitzant amb bons xuts. A pilota aturada també gaudíem de perill: la més clara la tindria Dani en un corner. Casany tornava també a tenir una clara però el seu xut, des de la frontal, era allunyat pel porter a córner.. I Lluís també gaudiria d’una claríssima però el seu xut, dins l’àrea, era refusat pels defenses quan ja semblava que anava camí del gol. Abans el propi Lluís també ho havia intentat de lliure directe.
En definitiva, mil i una arribades i cap d’elles finalitzada en gol. Certa desesperació, precipitació i nerviosisme contagiat en un partit en què els Salessians va aconseguir fer-se amb el domini psicològic de l’encontre. Amb el pas dels minuts els locals perdien encara més descaradament el temps i sense cap mena de sanció per part del col·legiat (només va amonestar gairebé en temps afegit) va anar consumint-se el temps fins arribar a la conclusió d’un partit que finalment s’acabaria perdent per un solitari 1-0 d’un marcador clarament injust.
MÉS FOTOGRAFIES
