Entrevista al President Xavier Boldú

14.11.2013 13:19

“Professionalitzar una passió és l’èxit del CEV”

  • Xavier Boldú era entrevistat per David Casany al programa Fora de Joc (torna a escoltar l'entrevista)
  • “Estem bé. Això no treu que ens haguem de medicar perquè fa ben poc vam fer els 90 anys i ja tenim una edat”
  • “Un dels objectius durant aquesta temporada és resoldre definitivament el problema de la gespa”
  • “El Carles Povedano és el re-fundador del Centre Esportiu Vilassar amb els seus nous valors i el què és avui”

 

- El primer que un es pregunta és el següent: perquè Xavier Boldú president del CEV?

Jo també a vegades m’ho pregunto... Perquè? Suposo que és el temps que hem estat treballant aquí i al final les coses una porta a l’altra i aquí estem. Perquè ens agrada el club, ens agrada fer les coses bé...

 

“Jo també em pregunto perquè sóc President!”

 

- Per cert, quina és la història que et lliga al CEV? Havies estat jugador, entrenador, familiar d'algun directiu o jugador...

Pel que fa a la història que em lliga al CEV aquesta és bastant senzilla: jo vaig arribar al poble fa 8 o 9 anys aproximadament, quan hi havia el camp de sorra allà..  I els meus fills jugaven a l’Europa, a Barcelona,  i si veníem aquí  havien de jugar aquí. La veritat és que no funcionaven malament les coses, però teníem un club on faltaven alguns temes: no anaven tots amb la roba o la bossa, es desfeien equips a meitat de temporada. I a vegades hi ha dos tipus de fer o de persones... Pots criticar.. pots actuar... El cert és que en aquella època va marxar gent del club i ens vàrem quedar amb uns 70-80 nanos. I el què calia era canviar i arreglar les coses des de dins... I jo crec que si vius al poble i veus que hi ha quelcom que no funciona doncs t’hi poses.. I així vam començar!

 

- En quin moment es decideix que seràs President? Recordes el dia o el moment exacte?

Jo no recordo un moment exacte. Jo crec que això és la feina que fas cada dia i que tens cada dia al club, i com ho sents. I al final, les coses van com van... Jo crec que hi ha mes candidats amb capacitat, sentiment i aptituds que/com jo! Però al final és una qüestió de temps i de voler-t’hi posar. Tampoc es va decidir un dia concret sinó que ens vàrem asseure uns quants dies.

 

- A casa ja et deixaven això de ser President? Sona a molta feina, a molta responsabilitat...

Si et digués que sí que em deixen... mentiria! I ja que això surt publicat no puc mentir. Tot el temps que li dediques al club li robes a la família (com molta gent que va a treballar). Però al final hi ha una part de la responsabilitat en un projecte, en una manera de fer; i al final la família entén que per responsabilitat hi ha coses que a vegades toquen fer.  I crec que això també forma part de l’educació dels nanos, el veure la responsabilitat que un ha d’assolir.

 

- Tu, com la resta de directius, tens un treball fora del CEV... Però m’agradaria saber si per a tu el CEV és com un segon treball?

Jo diria que primer és una afició perquè si no poses afició i passió es molt difícil de portar però també es cert que com tota afició en aquesta vida això requereix entrenament, requereix rigor, requereix mètode perquè sinó això no s’aguanta. Però res diferent del que poden fer els nostres jugadors o entrenadors. És a dir, al final, tant siguis de la junta com President tens una responsabilitat i tens una feina a fer que és la mateixa que els entrenadors o d’altres també fan. I tot plegat requereix de certa dosis de dedicació i professionalització cap al club perquè sinó no tiraria endavant això.

 

- Parlant de professionalitat... Déu n’hi do la de professionals dels què estem envoltats al CEV, no?

La veritat és que sí. Això no és mèrit meu sinó que és de l’anterior junta i del President que marxa que va aconseguir portar endavant un model de club que pretenia professionalitzar l’entitat a través de l’equip de Coordinació i d’entrenadors. I a la junta també hi ha diferents àmbits, perfils i estils professionals que han fet que aquesta amalgama, aquest ajuntar tot plegat, així provocat que siguem un club atípic en el tipus de gestió que portem...

 

- En quin moment del club et fas càrrec d’ell? Com tenim la salut del CEV?

Jo diria que estem bé... A vegades quan un no sap si està molt bé de salut fins que te’n vas a un hospital i veus que realment estàs molt bé. Això no treu que ens haguem de medicar perquè fa ben poc vam fer els 90 anys i ja tenim una edat i això vol dir que cada dia ens hem d’anar prenent una pastilleta. La part econòmica, per exemple, està en primer pla de tots els temes perquè per molt bé que estiguis no ho pots deixar estar perquè en qualsevol moment pots tornar a recaure malalt.

 

“Estem bé... Això no treu que ens haguem de medicar perquè fa ben poc vam fer els 90 anys i ja tenim una edat”

 

- L’altre dia parlaves de números: fa uns quants anys un centenar de nens.. ara ja són 4 centenars de jugadors.. Tu no has estat President fins a dia d’avui però sí directiu.. Què heu fet bé en aquests anys de creixement?

Jo diria que una part és la de professionalitzar una passió. I professionalitzar quelcom que és molt maco pel poble i per qualsevol equip de futbol. I la segona és tenir els objectius clars. Aquests valors o aquesta manera de fer: de l’esforç, solidaritat, respecte i tindre clar que volem ser una gran escola de futbol. I tot plegat de la mà d’un lideratge clar com el que tenia el Carles. Jo crec que tenint un objectiu clar i anant tots filats en això ha estat clau perquè passem dels 100 d’abans als 397 nanos que tenim a dia d’avui.

 

- On són els 3 que ens falten?  (per arribar als 400)

Bueno... “estamos en ello, no?” (en to de broma). D’aquí a final de temporada hem d’aconseguir aquests tres jugadors...!

 

- Parlàvem de coses que s’han fet bé. Però... I què s’ha fet malament?

Com a tot arreu segur que hem fet coses que podrien haver estat millor i segur que tenim moltes coses que hauríem de millorar. El que sempre hem reflexionat és, per exemple, en el tema de les Assemblees que cada any fem.. (jo crec, de fet, que som dels únics clubs que, a aquest nivell i de manera recorrent i anual, posem tots els números del club en coneixement dels socis així com també expliquem el projecte de cada temporada). I en totes aquestes edicions d’assemblees el cert és que sempre ens ha vingut poca gent. En aquest sentit sempre hem notat que ens ha faltat alguna cosa en quan a engrescar als pares, mares i socis..  Intentar enganxar a més gent del poble i que els pares es sentin més part del club i ens ajudin (com ja vam fer en el seu llavors nosaltres). Perquè, al cap i a la fi, clar  que tot és una feina de tots i el club  no és meu ni de ningú... Per tant, és un club de tots i quant més gent siguem més grans serem.

 

- El manteniment del camp és un dels problemes més greus amb què s’ha trobat aquesta junta directiva?

Jo diria que és el més visible i el més immediat. Ens hem trobat amb una situació del camp que ha anat degenerant.. perquè en realitat les instal·lacions són bones, la gespa és relativament jove... I la veritat és que tots els professionals que han anat fent-nos visites per tota aquesta temàtica no han acabat d’entendre res del què li ha passat al camp. I en aquest sentit sí que és cert que aquesta és la part problemàtica més visible que tenim i hem de trobar una solució.

 

- A dia d’avui què pots dir sobre l’estat i l’evolució de la gespa? Una futura solució?

La setmana passada vam acabar de tirar el cautxú que calia abocar sobre la gespa. Vam tenir al camp als mateixos responsables de la instal·lació, també a gent de l’Ajuntament (anem de la mà, com no podia ser d’una altra manera). I ara, segons ens comenten els entrenadors i jugadors, la flexibilitat de la gespa és molt millor, la pilota corre bé i fins i tot sembla que no embruta tant com abans. Però això no treu que el problema òbviament no està resol! El problema l’estem treballant, anem de la mà de l’Ajuntament  i estem en converses amb diferents experts per veure quina és la millor solució i un dels objectius durant aquesta temporada no pot ser un altre que resoldre definitivament el problema de la gespa.

 

“Un dels objectius durant aquesta temporada no pot ser un altre que resoldre definitivament el problema de la gespa”

 

- Pel que fa al conveni amb l’Ajuntament, es tancava a finals de temporada. Com va acabar la cosa?

Al final vam aconseguir signar el conveni abans de l’estiu amb l’Ajuntament. Jo crec que és un conveni bo per ambdues parts. No hem d’oblidar que les instal·lacions són de l’Ajuntament i que també ho era la seva gestió, però qui gaudia el dia a dia era el club. I en aquest sentit amb intermediaris de pel mig no era tasca senzilla poder gaudir d’un bon manteniment de les instal·lacions perquè l’Ajuntament no vivia el dia a dia del camp com sí que ho fem nosaltres. En aquest sentit és bo també per l’Ajuntament perquè no ha de preocupar-se d’una instal·lació on no hi viu diàriament i per part nostra ara tenim més flexibilitat i som més eficients a l’hora de resoldre els temes puntuals que hi hagin... Al final el què podem fer és gestionar millor les instal·lacions perquè en elles hi vivim nosaltres mateixos.

 

- El Carles Povedano va ser entrevistat just abans que es signés el conveni: i ell deia que no volia fer balanç sobre el seu mandat fins que no es signés el conveni i es veiés quin resultat havia donat. En aquest sentit... Ens podries fer tu mateix un balanç del mandat del Carles?

La veritat és que és complicat parlar del Carles sense considerar-lo des d’una vessant d’amic. I part del què penso i sento ja ho vaig dir l’altre dia en el discurs de la presentació d’equips. Si ara jo estic aquí, si som 400 i no 100, l’arquitecte de tot plegat és el Carles; els demés hem ajudat, hem posat maons... Però necessitàvem un líder, algú amb visió i que tingués la ment clara de què és el que volia i què havia de ser aquest club on ell s’hi havia format de petit. Si em fessis dir “Qui és el Carles?” et diria que “el re-fundador del Centre Esportiu Vilassar amb els seus nous valors i el què és avui”.

 

“El Carles Povedano és el re-fundador del Centre Esportiu Vilassar amb els seus nous valors i el què és avui”.

 

- El Carles ho deixava perquè s’hi havia deixat moltes hores i molt d’esforç i dedicació al club... Enteníeu la seva decisió? Ho entens encara més ara que tu ja ets President?

Sí que l’entenc. I a mesura que passi el temps encara l’entenc més i millor! I és que és una feina que no es veu, és un temps que li robes a la família.. I és que també s’ha de dir que és molt complicat tenir contentes a 400 famílies.  I el cert és que tampoc esperes cap reconeixement. De fet, l’únic reconeixement que tens és quan fas la Presentació dels equips i veus renovada la confiança de any rere any dels pares, i veus com també cada vegada venen més... Quan estava l’altra dia a la gespa i mirava la grada... (silenci) Doncs en aquell instant fas “borrón y cuenta nueva” i et dius: sí val la pena, hem de continuar, per això sí val la pena lluitar.

 

- Què et va dir ell quan vas agafar les regnes del club? Algun consell? Algun desig?

Amb el Carles som molt amics i ell agraeix que hi hagi certa continuïtat... i els consells jo diria que me’ls ha anat donant durant els anys que hem estat plegats a la junta. Més que consells és l’exemple de com fa les coses...

 

- Tot just estàs en l’inici de la teva primera temporada al capdavant del club... Ja has pogut viure diferents actes i el dia a dia. Què hi ha de diferent en viure-ho com a directiu o viure-ho com President?

És una mica diferent, encara que no molt diferent perquè la manera que tenim de treballar a la junta és la de treballar en equip i  malgrat cadascú té la seva àrea de responsabilitat tots els temes es condueixen i es treballen en equip. Possiblement les dues peces diferents que hi hagut en relació a d’altres temporades han estat la del conveni (abans de l’estiu) i la segona és que ha estat un any de transició on la junta ha patit canvis de responsabilitats i de membres. I això ha fet que hagi estat també un inici de temporada diferent..

 

- L’altre dia primer discurs en públic... Com et vas veure?

Al començament em vaig sentir una mica nerviós perquè no estic molt acostumat a parlar (tot i que a vegades em toca fer-ho).  I és que la responsabilitat de ser president no és la mateixa quan te l’expliquen que quan l’has d’exercir i escenificar-la davant de tothom i és llavors quan agafes consciència clara de què part del destí del club i de les coses que es facin recau en tu. En aquest sentit és un moment d’escenificació en què  abans no ets capaç d’assumir-lo o veure’l com podria ser.

 

 

- Vas compartir una bona estona amb autoritats importants (Xavier Moreno Delgado, Toni Carnicero, Imma Ninet, Xavier Godás...) Quines impressions et van fer arribar tots 4? Amb què et quedes del què et van comentar?

Tant amb el Xavi Moreno Delgado com amb el Toni Carnicero vam estar junts a la zona de presidència durant una bona estona. Hem de pensar que presentacions com la nostra en veuen bastantes i els hi toca veure més d’una i per tant hem de posar-nos en la seva pell. I el Xavi Moreno em va fer el comentari que era una presentació “original i fresca”... Perquè això de fer sortir a la canalla tots a l’hora, amb la música, els globus, conduint la pilota, en comptes de la típica desfilada...  i també marcant els timings com els vam estar marcant... Doncs ell tot això ho va agrair molt i a mi em va agradar que em fes saber aquesta opinió perquè això vol dir que el club està viu, que tenim empenta en el què fem i que som capaços de innovar.

 

“El club està viu, tenim empenta en el què fem i som capaços de innovar. Un pensa que val la pena seguir lluitant quan vius actes com aquests”.

 

 I aprofito els micròfons perquè hi ha molta part de responsabilitat en l’equip de Coordinació. Van dur a terme una tasca immillorable i ells són els artífexs d’aquesta cerimònia. I agraïm a ells l’esforç, la preparació i execució de l’acte; perquè tot plegat va ser mèrit i idea només d’ells (del Josep, el Carles i el Sergi).

 

- Suposo que l’objectiu és mantenir aquesta imatge... La de molts nens i moltes famílies que segueixen confiant en el nostre “producte” i en la nostra “manera de fer”, no?

L’objectiu és mantenir, sí. Tenim un producte bo, que s’està reconeixent i que cada vegada compta amb més nanos. Consolidar aquest creixement que hem tingut no és gens senzill... I a més, a mi m’agradaria, que sobretot quan anem fora, per camps de la comarca, se’ns reconegués pel nostre tarannà, per la nostra manera de jugar a futbol i per la nostra manera de comportar-nos (tant els nanos al camp com els pares a les grades). Això que estem aconseguint al CEV (que la gent que juga aquí se senti bé de com ho fem) ha de tenir continuïtat.

 

- Tu has estat encarregat de la tresoreria i de fet encara ho ets. Suposo que a dia d'avui, immersos en plena crisi, en tota organització també un dels objectius és no patir econòmicament... En aquest sentit, com veus la salut econòmica del club?

Nosaltres ja ens vam anticipar fa un parell o tres d’anys quan vam visualitzar que el sistema de subvencions oficials o de l’ajuntament i diputacions s’acabaria (de fet molts clubs estaven apalancats amb aquestes subvencions).

Nosaltres no podem basar un projecte d’èxit si no té continuïtat en el temps i la única manera de tenir continuïtat en el temps és que siguem autosuficients econòmicament. Els diners, malauradament, són la benzina del cotxe, són la benzina del nostre club,  sinó hi posem benzina això no tindrà continuïtat i res haurà tingut sentit... Gràcies a Déu ens hem donat compte d’això i hem anat canviant l’apalancament que teníem de diners i això es basa en dues coses:

1) Incrementar de manera sostinguda i repartida els ingressos (per sort tenim sponsors de referència com AutoEquip, Roger’s o Illa Fantasia, i d’altres que també  aporten i ajuden per la seva creença i estimació cap al club).

2) Gestionar els diners amb millor cura (i això suposa, en ocasions, reducció de despeses, d’entre elles, per exemple, la del 1r Equip).

 

- Un desig com a presi?

Consolidar. El desig és consolidar i en el futur donar normalitat en un club  de manera que surtin més pares que creguin en el projecte i que a no molt llarg termini siguin capaços de continuar i seguir endavant això que hem començat uns.

 

Volver

Contacto

Cevilassardedalt
C/ Salvador Albert i Riera s/n
Vilassar de Dalt, 08339

Telf. 93 750 70 31

 


Instagram

 

 

https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html"> name="movie" value="https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html"> name="allowFullScreen" value="true">https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" wmode="transparent" allowscriptaccess="always" width="206" height="182">https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html"> name="movie" value="https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html"> name="allowFullScreen" value="true">https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" wmode="transparent" allowscriptaccess="always" width="206" height="182"> 

© 2017 Tots els drets reservats