CF RIPOLLET 1-2 CE VILASSAR
28.05.2013 10:33
SALVATS!
Per fi ja és una realitat. Per fi tenen el premi merescut. Per fi salvats. La victòria al camp del Ripollet (1-2) va ser la definitiva, la què de manera matemàtica li dóna al Centre Esportiu Vilassar la possibilitat de seguir participant en una categoria tant maca i prestigiosa com la Primera Catalana l'any vinent. En la darrera jornada hi haurà enfrontament entre rivals de la zona baixa i això, juntament amb els punts que tenim i el fet de que el 14é no baixi, fa que els nostres ja puguin celebrar haver assolit l'objectiu de la permanència.
El preludi d'un partit ensopit
El Primer Equip tenia al davant una obligació: després de dos partits consecutius sense guanyar era necessària una victòria per poder seguir depenent de nosaltres o, fins i tot (i tal i com ha passat) per poder arribar-nos a salvar una jornada abans del final de lliga. Amb aquesta mentalitat guanyadora va ser com van saltar al terreny de joc els jugadors verd i blancs. Amb un domini habitual de la pilota i amb forces arribades a la porteria d'Olavide.
Primer JuanPe, després Makaay i també Cristóbal. Tots tres tindrien la seva ocasió però cap d'elles acabaria al fons de la xarxa. El domini vilassarenc i les arribades verd i blanques però, no eren suficients per evitar que de tant en quan el Ripollet donés algun ensurt (dos d'ells molt clars: una pilota que es passeja per línia de gol i després dues bones intervencions seguides de Sergio Cano).
Però la insistència i la voluntat, malgrat no estar fent el seu millor partit, tenia color clarament visitant perquè el Ripollet, ja descendit, només tenia en joc donar-li una darrera alegria a la seva afició. En canvi, el CEV sí que tenia un objectiu clar i motivant entre cella i cella: guanyar aquells tres punts per la permanència. I aquest voler anar, aquest voler insistir, aquesta empenta va tenir premi ben aviat: després d'haver errat els nostres algunes accions d'atac Cristóbal es quedava sol d'Olavide i definia perfectament per inaugurar el marcador de manera justa (0-1, min 17).
Un gol que era òbviament, per la seva importància, molt celebrat tant pels jugadors de camp com per la mateixa banqueta verd i blanca. Un cop marcat aquest primer gol els nostres seguirien portant el compàs del partit però el Ripollet seguiria insistint aprofitant algunes pèrdues de pilota perilloses per part dels nostres: una d'elles per ben poc no acaba en gol pels locals... Qui estaria també molt a prop del gol seria novament JuanPe, que a boca de canó arribava des de segona línia per xutar massa fluix i no poder superar a Olavide. Així, amb el 0-1 i amb un partit en sí força ensopit, s'arribava al descans.
Mendo, Juan Pedro i un gol d'or
Aquest sabor insípid del partit possiblement relaxar als nostres en excès i fruït d'aquesta petita escletxa de relaxació arribaria l'ensurt del partit: Medina rematava sol al segon pal i la creuava al fons de la xarxa per posar l'empat en el marcador (1-1, min 55).
Per sort encara restava moltíssims minuts de partit i era una evidència que hi havia temps per tornar a posar-se les piles i marcar un gol més per aconseguir la victòria. I hem de dir que a partir d'aquell gol el Ripollet pràcticament ja no tindria cap ocasió clara per marcar perquè, certament, els nostres ja no van concedir gairebé res als locals.
Amb l'empat en el marcador Mendo es va posar l'equip a l'esquena i amb l'entrada de gent fresca al terreny de joc es va notar que el Vilassar donava una darrera empenta al partit per aconseguir marcar el gol de la victòria. I dels peus del propi Mendo va néixer el tant esperat segon gol vilassarenc: Mendo roba l'esfèrica a tres quarts, contemporitza i acaba fent una excel·lent assistència de cullera per Juan Pedro; aquest baixa l'esfèrica a la gespa i en poques mil·lèsimes de segon defineix perquè Olavide no pugui fer res per evitar que la pilota vagi al fons de la xarxa (1-2, min72).
El gol valia el seu pes en or i tot l'equip ho tornava a celebrar com mai: una celebració en la què el protagonisme (en una imatge molt emotiva) se'l va emportar la família del propi Juan Pedro.
A partir d'aquest gol els minuts van anar passant i el marcador ja no es va poder moure. Només podríem destacar una ocasió clara de gol que va posar "l'ai al cor" de la parròquia verd i blanca: un xut molt llunyà d'un jugador del Ripollet al qual, per sort, Sergio va acabar reaccionant per enviar la pilota a servei de cantonada. Amb aquesta "mitja ocasió" moria el partit i el CEV segellava, sense acabar de saber-ho, la seva permanència.
Les matemàtiques fetes un cop finalitzat el partit ens deien que seríem, sí o sí, equip de Primera Catalana l'any vinent: la derrota del Granollers juntament amb l'enfrontament directe de la setmana vinent (Granollers-San Cristóbal) feien que la nostra victòria a Ripollet fos la definitiva: per fi, SALVATS.
Enhorabona a tot l'equip i al seu cos tècnic!!!! OBJECTIU ASSOLIT!!! #somdeprimera
ACCÉS A LA FITXA TÈCNICA DEL PARTIT: RIPOLLET 1-2 CEVILASSAR
JORNADA I CLASSIFICACIÓ AL GRUP 1 PRIMERA CATALANA
- LA DARRERA HORA DEL PRIMER EQUIP EN LA DOBLE ENTREVISTA AL FORA DE JOC:
Jabel Granollers (2n entrenador) i Xavi de Frías (jugador del Primer Equip - EN IMATGE) reflexionen al voltant d’aquesta permanència assolida al camp del Ripollet.
Durant el dia d'ahir també es coneixien dues notícies més: Pedro Quijada, acompanyat d'Edu Reyes, serà el nou tècnic del CEV per la temporada 13/14 després de que Toni F.Corominas confirmés que no seguiria l'any vinent a l'entitat verd i blanca. Un Toni F.Corominas que, juntament amb Jabel Granollers i Marc Bufí, iniciaran una nova aventura (es va conèixer ahir) a la UE Vilassar de Mar.
En imatge: Pedro Quijada durant un partit del Juvenil 'B' del CE VILASSAR.
MÉS FOTOGRAFIES
