CEVILASSAR 3 - 2 ARGENTONA
20.03.2012 17:56
SOM LÍDERS EN SOLITARI, SOM LÍDERS EN FER PINYA
-
Un gol de Roger al minut 95 ens va donar els 3 punts i va fer embogir a una grada que es va tornar a omplir
-
La derrota del Lloreda fa que aquesta victòria ens deixi com a líders en solitari del grup 2
Com si d'un famós eslogan d’una reconeguda marca de natilles es tractés: equip i afició es van preguntar el següent davant la visita de l’Argentona: ¿Repetim? I la resposta va ser contundent: sí.
I va tornar a ser un d’aquells partits no apte per a cardíacs, va tornar a ser un d’aquells partits que “fan afició”, com el de fa dues setmanes davant el Canyelles. En definitiva, va ser un d’aquells partits en què la grada empeny a l’equip a aconseguir una d’aquelles remuntades que conviden a seguir somiant amb objectius ambiciosos. Segurament a molta gent, d’entre ells segur que l’entrenador Toni Corominas, no li agradés com es va desenvolupar el partit: començar perdent 0-2 i acabar guanyant al minut 95 suposa un extra d’èxtasi i d’alegria brutal però també hauria de suposar un toc d’atenció a l’equip, ja que emportar-se els tres punts en el temps de descompte i després d’anar perdent per dos gols de distància sempre és una loteria.
Aquest diumenge es va tornar a engegar una campanya promocional per intentar captar el màxim de públic possible: el cartell el van formar partits de futbol base, la festa dels entrepans i el partit del Primer Equip davant l’Argentona. I la resposta, com bé dèiem, va ser excel·lent.
Amb un camp ple i una grada càlida i sorollosa (gràcies al grup d’Animació Stromboli) va sorprendre a tothom el mal inici dels verd i blancs, ja que dues badades defensives van suposar dos gols pels visitants (0-2, min 18).
Amb el partit coll amunt però amb la seguretat de tenir un equip i una grada de garanties, els nostres es van animar i van començar a trobar el camí de la remuntada. Abans del descans es van aprofitar dues de les moltes aproximacions de perill per marxar a la segona part amb, almenys, l’empat en el marcador: la primera d’elles va ser una jugada per banda d’Àlex Pagán que acabaria amb una passada de la mort rematada per Roger a la perfecció (1-2, min 24); la segona d’aquestes aproximacions amb premi va ser un xut llunyà de Joan Vives que aniria a parar al fons de la xarxa, entrant llepant el pal esquerre del porter visitant (2-2, min 43).
A la segona part, veient com de bé havia reaccionat el conjunt verd i blanc, no es podia esperar altra cosa que no fos la culminació d’una remuntada davant un Argentona que anava de més a menys. Però lluny de que passés això el què es va donar va ser una segona part en què les imprecisions a partir de tres quarts (el camp potser massa regat i el fort vent) no ens van permetre marcar el 3 a 2 durant els restants 45 minuts. El cert és que l’Argentona ens va dificultar molt el segon temps perquè no va parar d’aturar el joc amb constants faltes, així com també perdent temps en totes les oportunitats en què ho podia fer (sobretot en els serveis de porteria, en els fores de joc o en simulacions de lesions). La qüestió és que no es va poder marcar el gol de la remuntada dins d’aquells segons 45 minuts. Però l’àrbitre de l’encontre va estar molt encertat en una cosa: afegir tot aquell temps que s’havia perdut. I dins d’aquell temps de descompte va esclatar l’euforia al Municipal de Vallmorena: un mal refús de l’Argentona en una contra verd i blanca, va fer que la pilota caigués del cel i la baixés amb un control sublim Roger Viladomiu, qui amb tota la sang freda del món va encarar porteria, va protegir la pilota del defensa que el perseguia i va acabar enviant l’esfèrica al fons de la xarxa gràcies a una perfecta definició creuada al segon pal.
En aquell instant es va aturar tot: la grada embogia amb aquell gol aconseguit al minut 95, tots els nens del futbol base presents allà van anar a abraçar-se amb els jugadors i es va veure el què tot equip i club desitja per el seu bon funcionament: una pinya insuperable, un grup de jugadors del primer equip units als qui els segueix de ben a prop un bon gruix de jugadors del futbol base i tota una grada entregada a la causa d’aquesta temporada: fer la feina ben feta, gaudir del futbol i, perquè no(?), seguir somiant amb la Primera Catalana.
Un cop superat el moment de bogeria, l’àrbitre de l’encontre va deixar un minutet més de partit i els jugadors entrenats per Toni F.Corominas van saber aguantar aquell gol d’avantatge. El resultat final de 3-2 davant l’Argentona suposa sumar 3 punts que ens continuen deixant com a líders de la categoria; ara novament en solitari, després de la derrota del Lloreda al camp del Badalona Sud (1-0). El Turó de la Peira i el Llefià, immediats perseguidors, no van fallar i segueixen al peu del canó.
El proper partit del Primer Equip serà diumenge vinent al camp del Arrabal Calaf Gramanet.
