CE VILASSAR 3-1 UNIF.LLEFIÀ

02.12.2013 15:08

SUPEREM AL LLEFIÀ I JA TENIM LA SEGONA CONSECUTIVA!

  • Rodri (2) i Yassin marcaven pel CEVilassar
  • Marc Chueca aturava un penal a la primera part
  • A la represa Cristóbal (ex-CEV) sí que podia marcar el segon penal a favor dels visitants
  • Després de l'expulsió de Yassin, Rodri donava aire al CEV amb un golàs des de tres quarts de camp

 

David Casany - Possiblement un partit sense la màgia del toc de pilota que d’altres equips podrien regalar a la graderia amb d’altres equips sobre la gespa. Però possiblement un partit en què més força, més energia i més empenta no s’hi va poder posar per part de tots dos conjunts. Al final l’encert golejador dels nostres, l’eficàcia sota pals i el saber estar en situacions molt complicades van ser factors claus que van acabar decantant la balança cap als de Pedro Quijada i no pas cap als de Jordi Souto. El passat diumenge es sumava davant la Unificació Llefià tres punts d’or, no només perquè acumulem dos triomfs consecutius sinó que també fem que no els sumi un dels equips que lluitarà també per la permanència.

 

 

Bona reacció verd i blanca

Durant els primers instants del matx es va veure un millor Llefià que no pas Vilassar. I de fet ja en la primer acció del partit els visitants es podrien haver avançat en el marcador mitjançant una gran jugada individual de Mora: el seu xut, però, marxava lleugerament desviat. Fins  a 15 minuts de força domini i més empenta badalonina. 

Un quart d’hora en el qual els nostres gairebé no van inquietar els voltants de la porteria d’un ex-verd i blanc com Leo. La primera aproximació seria una sèrie de remats de cap sense gaires conseqüències per a la porteria visitant. Però abans d’arribar a la mitja hora de joc, i sense haver avisat abans, arribava el gol que inaugurava el marcador i que ens feia veure que aquest diumenge la pòlvora del CEV no estava pas mullada: pilota a l’espai, Rodri controla i gairebé sense angle supera per dalt la sortida de Leo (1-0, min24).

Les sensacions començaven a ser, per aquells bons minuts de joc i per les aproximacions a porteria rival, molt més bones que no pas en el tram inicial de l’encontre. Però malgrat això la Unificació sempre tenia el peu pitjat a l’accelerador i en un tres i no res s’aniria aproximant en algunes ocasions a la porteria local. I una d’aquestes: penal. Yustos cometia falta dins l’àrea i el col·legiat assenyalava el punt de penal.

 I aquí apareixeria un dels herois del partit: Chueca encertava el lloc, es llençava amb decisió i aturava de manera excepcional el bon penal llençat per Rubén. Tots els companys en aquell instant s’abraçarien amb Chueca com si d’un gol a favor es tractés.

I justament havent aturat el penal, Chueca veuria des de la seva porteria com els nostres gaudirien de dues clares ocasions de Uri per posar el 2-0 en l’electrònic però en totes dues accions també el porter estaria increïble: bones aturades de Leo.  Però on no podria fer res Leo seria en una de les darreres accions del primer temps: corria el minut 40 de partit quan Uri centrava i Yassin, a l’esquena dels centrals aconseguia contactar amb l’esfèrica per enviar-la al fons de la xarxa (2-0, min40). 

Més eufòria impossible: estava sent un partit dur i marxàvem al descans amb un grandíssim resultat.

 

Mal inici de represa i vida pel Llefià

Parlàvem d’un grandíssim resultat al descans i d’eufòria. Però del què no volíem parlar era de relaxació en els homes de Pedro Quijada. Potser la paraula no sigui “relaxació” però sí “excés de confiança” o “empanada”. Digue’m-li com vulguem. Però el cas és que el Llefià mereixeria retallar distàncies durant el primer tram de la segona meitat: grans aturades de Chueca, però, evitaven el gol visitant. 

Un gol que, però, acabaria arribant mitjançant un ex- verd i blanc com Cristóbal: acabava d’entrar al descans, provocava el segon penal del partit i no el fallava (2-1, minut 55).  

A partir d’aquí sort de la falta de precisió visitant: ja que les aproximacions serien força constants. Els nostres, dins del mal moment, seguien amb possibilitats de fer mal: en aquest cas jugant a la contra.

 

I parlant de “contra” el què es va posar del tot en “contra” era el partit en sí per culpa d’un incident amb la grada: Yassin sortia del terreny de joc per intentar defensar algun conegut seu que estava sent increpat (i segons algunes fonts, fins i tot “agredit”). L’arbitre veia com per a sorpresa de tots Yassin sortia de la gespa i en aquest sentit es veia obligat a acabar expulsant al nostre jugador (minut 60).

 Encara restaven més de 30 minuts per davant i amb la consciència que s’afegiria molt per culpa d’aquest incicident. I el cert és que no pintava molt bé el partit: ambient enrarit, expulsió d’un  dels jugadors més en forma dels nostres i atacs constants d’una Llefià que creia en la remuntada.

Però si algú no creia en aquesta remuntada visitant aquests alguns eren els entrenadors verd i blancs: Pedro Quijada i Edu Reyes, tossuts i convençuts que això no s’aniria de les mans, van ser molt intel·ligents al posar veterania i saber estar sobre el terreny de joc: entraven Finidi i Molina per disputar els darrers 30 minuts de partit. Unes substitucions que es notarien molt en l’ordre i saber estar dels nostres. Però no ens enganyem, el què realment donaria un aire de triomf definitiu als verd i blancs acabaria sent una obra d’art: Rodri, entre mig camp i tres quarts, engaltava l’esfèrica i la posava al fons de la xarxa superant per dalt a Leo. Sense dubte, el gran gol de la jornada! (3-1, minut 75). 

Pocs instants després era substituït per Yerlín i marxava entre els aplaudiments de Vallmorena després del doblet i d’aquell gran gol aconseguit.

D’aquí al final de l’encontre tant uns com d’altres gaudirien de moltes ocasions de perill i acabaria despareixent del tot el migcampisme. Tot eren anades i vingudes. Un gol badaloní donava vida als visitants,  un gol verd i blanc evitava el poder patir. I de fet tant uns com d’altres van tenir opcions: ells no van poder per culpa de la gran tasca en defensa dels nostres, i els de Pedro Quijada no van poder per culpa del travesser: Alex Moreno i Yerlín podrien haver signat dos grans gols però la fusta ho evitava i el linier també ho anul·lava (en imatge veiem a Yerlín celebrant un gol que no li acabarien concedint).

Al final, i després d’arribar al 90+7, s’aconseguia certificar una gran victòria al Municipal de Vallmorena: davant un equip lluitador i disciplinat com el Llefià, jugant amb 10 durant 35 minuts i treient endavant situacions força límits: com els penals en contra, les múltiples grogues, l’expulsió de Yassin, etc. Tot plegat va regalar-nos un gran triomf que suposava injectar moral en forma de tres punts d’or. La setmana vinent  descans, a la propera: desplaçament a Montcada.

 

ACCEDIR A FITXA TÈCNICA DEL PARTIT

CLASSIFICACIÓ I RESTA DE LA JORNADA

 

MÉS FOTOGRAFIES

Volver

Contacto

Cevilassardedalt
C/ Salvador Albert i Riera s/n
Vilassar de Dalt, 08339

Telf. 93 750 70 31

 


Instagram

 

 

https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html"> name="movie" value="https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html"> name="allowFullScreen" value="true">https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" wmode="transparent" allowscriptaccess="always" width="206" height="182">https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html"> name="movie" value="https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html"> name="allowFullScreen" value="true">https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" wmode="transparent" allowscriptaccess="always" width="206" height="182"> 

© 2017 Tots els drets reservats

Crea una web gratisWebnode