CE VILASSAR 2-0 GIRONA 'B' FC

07.04.2014 11:44

KIKUNAZO AL GIRONA I TRES PUNTS D’OR!

Els de Pedro Quijada marquen el camí de la salvació exhibint un gran nivell de joc
La pressió, la solidesa defensiva i la pólvora a dalt: factors claus
Kiku Parcerisas i Xavi Torrent van ser els autors dels gols locals a la represa
El Girona es va sentir incòmode durant tot el partit i no va aconseguir marcar

David Casany - Inesperada i esperada a la vegada. Després de molts mesos sense regalar-se una victòria a Vallmorena, ahir els de Pedro Quijada van tornar a mostrar la seva millor versió i es van retrobar amb un triomf que és vital per les aspiracions de l’equip en la seva lluita per la salvació. Van fer que tot un Girona ‘B’ quedés empetitit gràcies a un dels partits més complets de la temporada. La pressió asfixiant, la intensitat en totes les accions, la solidesa defensiva i la inspiració a la zona ofensiva de l’equip van provocar una victòria incontestable davant un dels grans de la categoria.

Una primera part gairebé perfecta

El partit començava amb una declaració d’intencions dels verd i blancs: amb un nivell d’intensitat extrem. I és que ara cada encontre és una autèntica final i sigui quin sigui el rival cal donar un extra per sumar el màxim en aquest tram final de la temporada. Aquesta situació que comentem, sumada a les bones sensacions dels dos darrers encontres (empat davant el Vic i victòria a la Jonquera) van empènyer als nostres a començar amb optimisme i molta valentia aquest compromís davant els gironins. Ja en les primeres accions de l’encontre es va veure a un CEVilassar bolcat a l’atac i sense concessions en el joc combinatiu dels visitants. Rodri i Xavi Torrent avisaven en els primers instants: fruït de la pressió Rodri acabava posant el cos en front del seu defensor per plantar-se davant del porter i tenir la primera ocasió més clara del partit... La jugada però no acabaria en gol, Andrés, porter del Girona, evitava la diana de Rodri aturant l’esfèrica amb el seu rostre.. En el refús Xavi Torrent també ensumava el gol però un defensa visitant aconseguia treure la pilota sota pals...

Sense temps per lamentacions, nova ocasió clara pels de Pedro Quijada. Novament ara en els peus de Rodri: el davanter verd i blanc impactava l’esfèrica des de fora l’àrea i l’enviava ajustada al pal dret de la porteria d’Andrés... L’acció acabaria amb la pilota marxant a fora per ben poc.

La reacció gironina, però, no trigaria gaire en arribar i mitjançant Eloy els visitants tindrien una clara acció per inaugurar el marcador: el jugador gironí enviava l’esfèrica al pal després de superar per dalt a Marc Chueca (tot s’ha de dir que en una acció amb un pèl de fortuna).

Abans d'aquesta ocasió, i enmig d’un clima de plena tranquil·litat local, els nostres tindrien també una nova ocasió clara per marxar al descans amb avantatge en el marcador: Xavi Torrent, inspirat en tota la primera part, retallava davant Gumbau i dins l’àrea enviava l’esfèrica just per sobre de l’escaire gironina. Possiblement una de les accions més clares de tot el partit...

Amb la sensació positiva de dominar el partit i de no deixar cap comoditat al rival. Però també amb la sensació d’haver desaprofitat masses ocasions de perill. Així era com marxaven al temps de descans els de Pedro Quijada i Edu Reyes. Unes sensacions que acabarien per transformar-se en “del tot positives” només iniciar-se la represa.

Una segona part efectiva

Si la primera meitat va ser bona. La segona va ser la repera. Potser el nivell no va ser tant alt. Però a diferència del primer temps, a la represa sí que es va gaudir del què es necessita per guanyar: efectivitat. Una efectivitat que va deixar molt tocat al Girona ja en el primer quart d’hora de la segona part. I això que abans de ser efectius ja es va gaudir de dues clares ocasions de gol: primer amb Isma des de línia de fons i després amb Finidi, què xutava ras i veia com Andrés evitava el gol enviant la pilota a córner.

Però l'efectivitat no trigaria en arribar. I primer ho faria amb el impressionant golàs de Kiku Parcerisas (podeu veure la seqüència a l'apartat de 'Més fotografies'). Un contraatac de manual, d’aquells que costen de repetir amb tal efectivitat. Robava Yustos a camp propi, servia ràpid en banda per Larbi, aquest frenava lleugerament i realitzava un canvi d’orientació perfecte per a què Rodri baixés sútilment l’esfèrica a la gespa, i a continuació el millor de la jugada: com una autèntica bala arribava des del darrera Kiku Parcerisas: el central verd i blanc rebia l’assistència mil·limètrica de Rodri i engaltava l’esfèrica al fons de la xarxa (1-0, min55).

Davant un clima d’autèntica bogeria, contagiat per l’empenta de l’equip i la eufòrica celebració de Kiku i els seus companys, els nostres no es conformarien i anirien a per més. I tal va ser aquesta bogeria que en pocs minuts arribava el segon cop dur pel Girona: nova pressió asfixiant que provocava una recuperació fulminant de Yassin en una zona molt perillosa. El propi Yassin tallava la sortida de pilota del Girona i es plantava a l’interior de l’àrea per servir en safata en el segon de la matinal: Xavi Torrent, que abans havia perdonat, ara no perdonava i enviava la pilota camí del gol.

Nova bogeria. En 5 minuts dos gols que podien donar-li als nostres una victòria importantíssima i davant un rival tant complicat com el Girona ‘B’.

A partir d’aquest gol Pedro Quijada i Edu Reyes aportarien frescura al terreny de joc incorporant a jugadors al partit i substituint a d’altres que havien patit molt desgast durant tot l’encontre. Entraven Nil Victòria, Toni Martín, Moha, Javi Estévez, Peke...

I això es notaria i molt, ja que el nivell d’intensitat baixaria ben poc en els nostres. Cert que el Girona es faria amb el control de l’esfèrica per intentar abocar-se a l’atac i reduir distàncies.... però aquest control no es traduiria en cap moment en perill clar sobre la porteria local. I és que la pressió i la bona col·locació sobre el terreny de joc dels vilassarencs provocaria que en el tram final de l’encontre els gironins seguissin trobant-se incòmodes amb la pilota als peus.

Només podem comptabilitzar accions de perill en joc aeri... Els darrers serveis de cantonada en temps afegit i un remat de cap de Romero que aturaria magistralment Marc Chueca poc abans del minut 90.

D’aquesta manera amb el Girona desesperat i amb el Vilassar ben tancat al darrera arribaria el xiulet final del col·legiat. Victòria, doncs, incontestable i tres punts que serveixen per seguir més enganxats que mai a la lluita per la salvació. Però el millor de tot plegat siguin també les sensacions amb les que l’equip encararà el tram decisiu de la temporada: unes sensacions positives que venen repetint-se des del partit davant el Vic, que es van confirmar a la Jonquera i que s’han assentat del tot en front de tot un Girona.