CE VILASSAR 1-1 CE HOSPITALET (COPA CATALUNYA)
19.08.2012 17:40
ENAMOREN I CAUEN AMB EL CAP BEN ALT EN COPA CATALUNYA
- El CEVilassar cau eliminat als penals (4-5) després de plantar cara a tot un 2aB com l'Hospitalet
- El gol incial de Bacari (15') ha estat contrarestat amb la il·lusió local, el bon joc i un gol màgic de l'etern Joan Vives (60' gol olímpic)
Quan després d’una eliminació regna la felicitat és que alguna cosa extraordinària ha passat. I, pel que sembla, als de Toni F.Corominas els hi agrada això de la extraordinarietat. Alguns diuen que la màgia no existeix, però el què ningú pot negar és que existeixen els trucs de màgia i els moments màgics. Ahir al Municipal de Vallmorena 17 guerrers verd i blancs es van tornar a disfressar de mags per regalar a l’afició un partit memorable i una participació a la Copa Catalunya que, possiblement, costarà de ser oblidada.
El nou eslògan de la campanya d’abonaments canta un “Sense tu ens falta una meitat”: ahir a l’estadi van presenciar la gesta unes 600 persones. 600 ànimes que, de ben segur, van quedar enamorades en diferents moments del partit.
Grada enamorada quan l’etern Joan Vives marcava un gol olímpic carregat de simbolisme i sentiment (era l’1-1), grada enamorada quan un jugador de l’Hospi la va fer callar i tots els nostres jugadors la van defensar amb orgull, grada enamorada quan després de caure als penals tots els jugadors verd i blancs van tenir el gest humà d’abraçar-se a Mendo i van aplaudir a tot el públic allà present.
Ahir només es va perdre en l’acta que oficialitzaria l’àrbitre. Perquè ahir es va guanyar en gairebé tot: ahir es va guanyar en futbol (jugant de tú a tú i dominant davant tot un Hospi de 2aB), ahir es va guanyar en cor (tornant a reviure l’esforç, la entrega i la il·lusió que es veure davant l’Europa), ahir es va guanyar en respecte (van caure amb el cap ben alt i van fer-se respectar davant la mediàtica presència d’un gran del futbol català), i el més important: ahir es va guanyar a una grada. I esperem que tot el mèrit que té haver-se guanyat aquesta poblada grada no s’esvaeixi amb el pas dels dies.
L’Hospi va sortir a per totes
Els riberencs estan a només una setmana d’iniciar la seva aventura 12-13 al Grup3 de la Segona Divisió B i això es va notar en els primers compassos del partit. Primer per l’alineació que va presentar Miguel Alvarez, qui ja no està per fer provatures algunes i va sortir amb onze que podríem considerar de gala.
A tot això aquests jugadors de l’Hospi també van demostrar que estan 2 categories per sobre al dominar plenament l’inici de l’encontre i voler deixar la eliminatòria sentenciada ja en aquell llavors. Domini clarament riberenc que no parava d’aproximar-se amb perill a la porteria defensada per Sergio, exercint una fortíssima pressió sobre la sortida de pilota local, tot demostrant que porten moltes més hores de pretemporada que els verd i blancs. Aday ho va intentar primer però va topar amb un Sergio que durant el partit salvaria als seus en més d’una ocasió.
Bacari, però, al quart d’hora de joc rebria una bona centrada al segon pal i inauguraria el marcador (0-1, min15). Un gol que arribava gràcies a una petita badada defensiva d’un CEVilassar que, malgrat veure com li venia a sobre una allau riberenca d’accions atacants, tampoc s’estava defensant tant malament.
Una defensa vilassarenca, que cal apuntar, començava amb el gran treball de pressió exercit pels homes d’atac: destacant, d’entre d’altres, l’anar i venir de Vicente al pressionar la sortida de pilota visitant De fet, a excepció d’una enorme i magnífica aturada de Sergio davant un xut potentíssim de Pol Llonch els de l’Hospitalet tampoc van tenir gaires ocasions més.
De fet, amb el pas dels minuts els de Toni F.Corominas van tornar a sentir-se més còmodes. Arribant als darrers instants del primer temps amb la possessió de la pilota i amb alguna que altra ocasió de perill (amb un Joan Vives inspirat que posaria a prova, en fins a dues ocasions, a Craviotto).
S’arribava al descans amb el 0-1 en el marcador, de ben segur un gol que emprenyava al cos tècnic local però que possiblement també feia justícia al domini i a l’allau d’ocasions riberenques dels primers compassos del partit. El resultat, però, curt i encara obert a qualsevol possible sorpresa.
La represa tindria pinzellades que recordarien a la primera part, com el fort inici dels visitants i la posterior reacció del CEVilassar. I és que els de Miguel Àlvarez començarien el segon temps tenint alguna que altra acció de clar perill. Cirio, Valentín, Bacari o Coro podrien haver foradat la porteria local però no van estar encertats davant d’un Sergio Cano que ahir va tornar a estar incommensurable.
Un cop sobreviscuts a aquestes noves ocasions visitants, els de Toni F.Corominas viurien un dels moments claus del partit: un servei de cantonada servit per Joan Vives s’acabaria colant per l’escaire de la porteria defensada per Craviotto. Aquest espectacular golàs olímpic de Joan Vives feia embogir a tota la resta de companys i també a tota la grada de Vallmorena. Rondàvem la hora de partit i els vilassarencs aconseguien posar taules en el marcador per a sorpresa de molts (1-1, min60).
I encertem en dir que aquest gol seria clau perquè va fer revifar els ànims locals i va traspassar el nerviosisme i l’ansietat a un Hospi que veia com se li començava a complicar l’eliminatòria. A tot això es van anar realitzant diversos canvis durant l’inici de la represa que van anar dotant de més vitalitat i energia a l’equip: d’entre aquestes incorporacions al terreny de joc cal destacar, primer, el bon paper de Xavi Granero al lateral dret (inèdita posició per ell) o la constant lluita i entrega d’un multiplicat Angel Mula. A aquests dos els van acompanyar més reforços com Mendo, Arturo o Roger. D’aquest reguitzell de canvis cal destacar dos moments importants: el primer d’ells quan Joan Vives era substituït per Mendo pocs minuts després d’haver marcat el gol olímpic. Recordem que Vives marxarà en breus a l’estranger i que deixarà, temporalment, la disciplina de l’equip. Aquest jove jugador premianenc va ser escollit la temporada anterior com a el "Jugador Estrella" de l’entitat i ahir, malgrat saltar al terreny de joc lesionat (s’havia “trencat” en l’entrenament previ ), va tornar a ser l’ànima i motor de l’equip; arribant fins i tot a regalar-se el millor dels comiats possibles: un gol olímpic inoblidable (no és el primer). Quan Vives va ser substituït es va escoltar una de les ovacions més importants que mai s’han pogut sentir a Vallmorena: ovació per part tant de la grada com per part dels seus companys (a la segona fotografia es pot apreciar l'emotiva abraçada entre el Joan i un entrenador, Corominas, que està plenament enamorat d'aquest jugador; a la imatge també hi destaca la pancarta que van fer alguns jugadors del Juvenil B del CEV que entrenarà novament Jep Jiménez).
Pel que fa al segon dels canvis destacables, pel seu significat, va ser el de l’entrada al terreny de joc de Roger en el lloc de Edu Camps: un canvi clarament ofensiu que tornava a demostrar la valentia i creença que té en aquest equip el cos tècnic encapçalat per Toni F.Corominas.
Amb tot sobre el terreny de joc, els dos equips van lluitar de manera increïble durant el darrer tram del partit. Els locals van tornar a lluitar contra tot (TOT) i fins i tot van arribar a patir constants problemes físics que els van dificultar, i molt, defensar-se en els últims instants de l'encontre.
L'Hospi ho seguiria intentant fins al final i el CEV fins i tot en temps afegit acabaria tenint la possibilitat de marcar el gol de la victòria: quan Mula, després d’una gran jugada col·lectiva, rebria al vèrtex de l’àrea, fintaria i acabaria treient un gran xut que Craviotto només podria aturar en dos temps. Això sí, Sergio no descansaria ni un minut abans dels penals: al haver de tornar a salvar als seus en la darrera jugada del partit, en què Cirio es plantaria davant d’ell i no el podria acabar superant gràcies a una nova gran intervenció del porter de Vilassar de Dalt.
Al final es va arribar als penals. Una tanda igualada que només es va desequilibrar quan un jugador de l’Hospitalet (Angel) va aconseguir desestabilitzar i desconcentrar als nostres en el 5é i darrer penal: després de fer callar a tota la grada i organitzant una petita picabaralla que no faria més que perjudicar els nervis de tots. Un gest lleig i injustificat cap a la grada, però al cap i a la fi un gest més que denota la veterania de jugadors que militen en tot un 2a B.
Mendo, després d’esperar uns bons minuts, va llençar força bé el penal però el també veterà Craviotto encertaria la direcció de l’esfèrica. Aturada del porter riberenc i final de partit i de somni. Un somni que va a estar a tocar de ser realitat. Només una tanda de penals va apartar als vilassarencs d’estar en la següent eliminatòria de la Copa Catalunya (on ja hi ha equips classificats com el Llagostera o el Lleida).
Sigui com sigui, el més important de tot no resta en el resultat sinó que en el simbolisme de tot el què ahir va succeir. Una grada plena com mai va ser testimoni d’un nou partit vibrant en què l’humil Vilassar de Dalt va posar contra les cordes a tot un Hospitalet. Es va empatar 1-1 davant un equip que aspira, per jugadors-pressupost-història, a jugar un més que possible PlayOff d’ascens a la Lliga Adelante. Amb aquest bon paper dels nostres davant aquest rival, i amb els detalls dels mateixos jugadors sobre el terreny de joc. Amb això ens hem de quedar.
Uns detalls que ahir van engrandir una miqueta més la història dels nois entrenats per Toni F.Corominas. I tant van engrandir la seva història que ahir van fer que un gran del futbol català sigués petit, una miqueta més petit del costum.
FITXA TÈCNICA
CE VILASSAR: Sergio, Fran Fuentes, Rubén Salvador, Edu Camps (Roger Viladomiu, 69'), Álex Pagán (Xavi Granero, 46'), Casillas (Mula, 54'), Xavi de Frias, Mancheño (Chino, 45'), Galeano, Joan Vives (Mendo, 63') i Vicente (Arturo, 80').
CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch (Peque, 65'), Valentín, Viale, Moyano, Pol (Barranco, 65'), Corominas (Ángel Sánchez, 65'), Cirio, Aday (Pedro Bilbao, 85'), Manga i Bacari (Iván Salvador, 79').
Gols: 0-1 Bacari (16'); 1-1 Joan Vives (60').
Penals: 0-1 Manga ; 1-1 Fran Fuentes; 1-2 Cirio; 2-2 Mula; 2-3 Iván Salvador; 3-3 Chino; 3-4 Barranco; 4-4 Roger Viladomiu; 4-5 Ángel Sánchez ; 4-5 Mendo (para Craviotto).
Àrbitre: Ramon Ricard Comella Gil. Grogues locals: Vicente, Mula, Mendo i Xavi de Frias // Grogues visitants: Hammouch, Bacari, Cirio, Moyano , Manga i Ángel Sánchez.
Incidències: es va arribar a comptabilitzar l’entrada de més de 500 espectadors. Arribant als aprox. 600 assistents durant el segon temps. Gran ambient a les grades de Vallmorena. Abans de l'inici de l'encontre es va realitzar un minut de silenci en record de l'àvia de Cristian Martin (jugador del CEV). Es va penjar una pancarta darrera de la zona de banquetes en què s'homenatjava a Joan Vives "Vives et trobarem a faltar!". El CEVILASSAR queda eliminat de l’edició 12-13 de la Copa Catalunya després d’empatar 1-1 davant l’Hospitalet (2a DivisióB) i caure en tanda de penals.
