Unif. Llefià 1 - 0 CE VILASSAR

29.11.2010 12:44

Derrota injusta en territori hostil

Era un dels partits més importants de la temporada, sense restar la importància de tots els altres matxs. I això bé que ho sabien jugadors, cos tècnic i afició. En un dels desplaçaments més massius dels verd i blancs - possiblement s'hi van desplaçar una trentena d'afeccionats- els nostres van demostrar que tot i perdre, estant clarament un esglaó per sobre del segon classificat (el mateix Llefià).

El partit va començar amb molts dubtes per part dels nostres i el Llefià va avisar amb alguna ocasió de perill i amb un atac molt insistent que va provocar alguns errors en termes defensius dels nostres jugadors. Tot i això, després de 10 minuts estranys, els nostres van agafar les rendes del partit i es van fer clars dominadors. Per a mala sort però, aquest domini es veuria embrutat per la lessió de tormell que va patir durant l'inici del matx el Frías. Amb la entrada de Roberto (canvi obligat pel lesionat Frías) el Vilassar va obrir encara més el camp i va fer que la possessió de pilota fos clarament vilassarenca. Malgrat aquest domini, els nostres no acabaven d'espantar al porter rival, un conegut per a tots, Leo.

D'aquesta manera, dominant i sense crear certament perill, va ser com el Vilassar regalaria una sorpresa als afeccionats locals: en una nova contra els badalonins acabarien marcant un gol que, a la postre, acabaria sent decisiu en el transcurs del partit. Aquest gol va ser fruit  de la fe cega que tenen els locals en les seves possibilitats, ja que ben poc van demostrar durant el primer temps. Díem això de fer cega perquè van lluitar, en aquella mateixa jugada, de tal manera la pilota que, després de salvar in-extremis unservei de porteria van cedir amb la punteta una pilota a l'interior de l'area per a què un jugador badaloní engaltés amb totes les seves forces un potentíssim xut davant el qual Sergio poc va poder fer.

A partir d'aquest gol ben poques coses van canviar. El domini seguia essent dels visitants, és a dir: nostre. Però les ocasions de perill per empatar el matx arribaven amb comptagotes. Arturo en va tenir una que va passar fregant el pal, i després Galeano va ser víctima d'una patada de taekowondo del porter Leo. L'àrbitre a partir d'aquesta jugada marcaria un abans i un després en l'esdevenir del matx: no va voler veure el clar penal comés sobre Galeano (qui va intentar rematar de cap a boca de gol i es va empassar una patada -amb les dues cames- de Leo a l'alçada del pit i que, com no, va haver de ser atés durant uns quants minuts fins que es va recuperar de tal impacte) i va adquirir la inèrcia de xiular-nos tot en contra a nosaltres i tot a favor pels locals.

Però ni l'àrbitre, ni el rival ni l'ambient van poder enfonsar les ganes dels nostres per remuntar el matx. I és que la segona part va tornar a ser un monòleg verd i blanc. En aquest cas però, ja sí amb boníssimes accions de perill que bé podrien haver acabat tranquilament amb gol.

Al final les ganes de remuntar no van ser suficients i la sort i l'àrbitre es van aliar amb uns locals que van restar gran part del partit tancats al seu camp.

La derrota per 1 a 0 davant el Llefià tè com a conseqüència que els badalonins redueixin la diferència de 4 punts a tant sols 1 punt. La lliga es torna a apretar, però encara queda molta temporada per endevant i si seguim així -regulars en el nostre joc i amb ambició- , està força clar que pocs rivals podran vèncer al Vilassar.