Turo Peira 3 - 4 CEVilassar

27.02.2012 01:15

Després de la victòria del Primer Equip al complicat camp del Turó Peira (3-4)

 GUANYA EL FUTBOL, PERD EL TURÓ 

Era un d'aquells desplaçaments subratllats en el calendari, un d'aquells partits considerats com a importants, una d'aquelles cites en les què has d'estar per sobre del màxim nivell per poder sumar; era, en definitiva, una d'aquelles finals en què si guanyes surts amb més que tres punts. Diuen que les finals no es juguen, sinó que només es guanyen. Doncs bé, en un camp de dimensions molt reduïdes i sota un ambient caldejat, els vilassarencs no només van guanyar sinó que ho van fer jugant a un nivell molt alt. Es podia escoltar a la grada comentaris de tota mena, però al cap i a la fi sempre acabava deixant-se escoltar a algú rendint-se al nivell de joc dels nostres sobre aquell terreny de joc. I és que es va dominar el partit davant el Turó de cap a peus, del primer al darrer minut, alternant la possessió de pilota amb les transicions defensa atac ràpides. Tot plegat ens va acabar regalant un partit vibrant i intens en què només les constants faltes locals (fins a 10 targetes pel Turó per 2 el Vilassar) van poder evitar que la pilota rodés més i es donessin més accions de perill pels visitants.

Partit d'accions i reaccions

Amb els gols de Vicente (en marcar fins a 3) venien les respostes dels locals: el primer dels gols va ser increïble, amb un xut potentíssim que va entrar per l'escaire local sense que res pogués fer el porter (0-1 min 22); el Turó reaccionaria només començar el segon temps (1-1 Miguel Angel, min 47); però en poc temps qui reaccionaria novament seria el Vilassar amb un nou gol de Vicente, qui acabaria marcant després que alguns dels seus companys perdonessin algunes accions clares de gol (1-2, Vicente, min 58). Però com si d'un partit boig es tractés, només dos minuts més tard, els locals tornaven a entrar al partit amb el 2 a 2 i gràcies a una nova acció individual (Daniel Aznar, 2-2, min 60).

Aquests gols de reacció del Turó eren un clar senyal de que, tot i dominar el partit, el Vilassar hauria d'esforçar-se al màxim per no seguir encaixant gols amb aquesta "facilitat" (i això que els dos porters, sobretot Sergio, van tenir actuacions destacables sota pals). I certament la tensió defensiva va augmentar encara més (de fet els gols només van ser dues errades puntuals) i l'atac incisiu i de domini de pilota va seguir mantenint-se fins al darrer minut de partit. Vicente, en un córner, acabaria signant una de les actuacions sommiades per qualsevol jugador: marcar un hattrick en una final (2-3, Vicente, min 80). I per si fos poc a aquest gol li va acompanyar seguidament un de penal: provocat per un valent Roger i transformat per un sublim Joan Vives (2-4, Vives, min 83). Aquest quart gol era el premi de la tranquilitat per tot el què havia viscut l'equip durant aquell encontre: tot  tipus de pressions tant dins com fora de la gespa. També aquest darrer gol era un premi a totes les accions de mèrit dels nostres, que van estar gairebé impecables en infinitat d'aspectes: defensius, ofensius, tècnics, tàctics, físics, actitudinals i, sobretot, ètics.

Al final el Turó acabaria posant emoció gràcies a un gol de córner (3-4, min88, Raul Pérez) però ja era massa tard: el Vilassar tenia plenament controlada la situació, demostrant un grau de maduresa inusual en equips tant joves com el nostre i en desplaçaments tant complicats com aquests.

Aquests tres punts, aconseguits dins un ambient hostil (tant dins com fora del camp), signifiquen segons l'equip una "victòria de valors" que ens ha regalat una important "victòria de punts". Tres punts que ens deixen líders en solitari i que ens allunyen el Turó a 6 punts. L'experiència de l'any passat, però, assenyala a la prudència i al "no adormir-se" com a peces claus per poder seguir sumant i mantenint viva l'esperança d'aconseguir alguna fita important aquesta temporada.

El proper partit: CEVILASSAR - CANYELLES - Diumenge 4 de març a les 12'00h (amb Xocolatada i partits del futbol base com a prèvia)