Reportatge Juvenil 'A' 2011-2012

22.05.2012 18:46

LA PERMANÈNCIA I EL NOM DE VILASSAR DE DALT

  • El Juvenil 'A' ha realitzat una gran campanya i ha aconseguit mantenir la Preferent
  • Sergi Gonzàlez i Esteban Molina aconsegueixen tancar dos anys consecutius d'èxits juvenils

Ningú podia imaginar fa dos o tres anys que el Centre Esportiu Vilassar assoliria l’ascens a Primera Catalana amb el seu Primer Equip. Però el què tampoc poca gent va poder arribar a pensar en aquell llavors era que aquesta entitat maresmenca gaudís d’un Juvenil ‘A’ a la categoria de Preferent. I encara menys imaginable era que tingués el paper destacat que ha tingut al aconseguir la permanència matemàtica a una jornada del final i a més a més l’aconseguís desplegant un gran joc i guanyant partits davant rivals de molta entitat. Aquesta bona imatge donada en camps complicats i històrics (com Vic, Olot, Farners, Guixols, Lloret, Mataró, Vilassar de Mar, Badalona, etc.) també ha fet que el nom de Vilassar de Dalt i del seu club, el Centre Esportiu Vilassar, es donés a conèixer dins el futbol de categoria (recordem que la categ. Preferent ja és molt selectiva i només hi comencen a participar els millors equips de Catalunya).

Un mal inici de temporada i alguna petita relliscada al tram final (tres partits consecutius sense sumar els tres punts), ens han portat a no tenir assegurada la salvació fins a la penúltima jornada de lliga. De no haver tingut tant respecte a la categoria en l’inici de l’aventura i de no haver-se relaxat en el tram final, els nostres segurament haguessin assolit no només l’apreciada permanència sinó que de ben segur haguessin finalitzat el campionat en les posicions capdavanteres. Dins una taula classificatòria molt ajustada el Centre Esportiu Vilassar ha aconseguit finalitzar la lliga en 10a posició: 3 per sobre la zona de descens a Primera Divisió de Juvenils.

 

Un inici dubtós

Cert era que el Centre Esportiu Vilassar havia de pagar la novatada de jugar per primer cop en una categoria important com la de Preferent, però tampoc calia que els inicis de l’equip fossin oferint excessius dubtes al aconseguir molts pocs punts i al tenir “massa respecte” a la nova aventura. Els mals resultats, i l’ambient pessimista instal·lat en el vestidor, van obligar a la Coordinació Esportiva del club a prendre una decisió que mai agrada: destituir al primer entrenador Genís Mejías per tal d’intentar fer reaccionar a l’equip i seguir optant al objectiu principal de la permanència.

I és que, tot i el bon treball del jove tècnic vilassarenc, l’equip semblava no acabar de respondre i, amb el pas de les jornades, seguia perillosament enfonsat a baix de la taula. La solució era despertar a l’equip i l’encarregat de seguir fent bona la feina del Genís va ser un dels mateixos coordinadors del club: Sergi González. El mateix Sergi l’any anterior ja havia aconseguit ascendir al juvenil ‘A’ del CEV  de Primera a Preferent i, per tant, era un recanvi de garanties.

 

La era Sergi, una segona volta espectacular

Amb la seva arribada va semblar que l’equip s’adonés de totes les coses que s’estaven fent malament i comencés a reaccionar rectificant algunes errades fatals com: no mantenir la concentració els 90 minuts, no deixar la porteria a zero, no confiar en les possibilitats del grup o no acabar d’entrenar amb un nivell d’intensitat molt més alt. A aquests canvis es van unir les incorporacions de tres jugadors importantíssims: Raúl, Virgili i Jose Muñoz; tots tres procedents d’equips amb força entitat i amb un currículum futbolístic que podia aportar, sobretot, molta experiència a la resta de companys.

Després del desastre d’Olot (un 19 de novembre es va perdre per 2 gols a 0 a Olot, donant una molt mala imatge), l’equip va començar a engegar el vol de la mà de Sergi Gonzalez. En el primer partit del nou tècnic, els nostres juvenils van fer un gran partit davant el Badalona (empatant a 2) i a partir d’aquell empat (fora de l’excepció del camp de l’Europa) tot el què vindrien serien resultats molt positius. Possiblement el punt d’inflexió acabaria sent la primera victòria de l’equip a domicili: va ser al camp del Montcada, on els verd i blancs es van mostrar clarament superiors al seu rival per acabar imposant-se als vallesans amb un ajustat però merescut 0 a 1.

Aquest triomf va donar ales a l’equip i a la següent jornada s’aconseguiria tornar a guanyar per 1-0, en aquest cas davant el potent Vilassar de Mar. La primera volta finalitzaria amb un bon partit a Farners, malgrat acabar perdent en aquell desplaçament. Aquest primer tram de la temporada es tancava amb tant sols 15 punts aconseguits, 8 dels quals en els darrers encontres amb Sergi ja com entrenador. Si a la segona volta s’hagués puntuat el mateix que a la primera s’hagués baixat de categoria segur i és per això que l’equip va carregar les piles i es va mostrar totalment diferent al del inici de la temporada.

La segona volta tindria en el Vilassar de Dalt un dels millors equips de la categoria, arribant a sumar 26 punts i estant molt a prop de la puntuació d’altres equips que també han trepitjat fort en aquest segon tram del curs: Farners 31 punts, Juventus 30 punts, Mataró 30 punts, Gironés Sabat 28... De fet, d’haver tingut un millor final i també d’haver aconseguit guanyar al Farners en el darrer encontre: el Juvenil A del Vilassar de Dalt hagués aconseguit ser, amb molta diferència, el millor equip de la segona volta. I és que els verd i blancs han aconseguit 8 victòries i dels dos empats tranquil·lament podria haver arrencat també els 3 punts (així com haver puntuat en algunes derrotes poc justes: com Gironés Sabat, Montcada o Parets).

Una de les claus d’aquesta “era Sergi”, a part de les noves incorporacions (tant de jugadors com de cos tècnic), haurà estat, sense cap mena de dubtes, haver aconseguit mantenir la porteria a zero en fins a 7 ocasions: i és que segons Sergi González “no encaixar et permet almenys sumar un punt i segur que també optar a sumar-ne tres”. A tot això cal afegir la que possiblement hagi estat la clau més important d'aquest èxit: la motivació que ha imprés Sergi González sobre els seus jugadors setmana rere setmana i l'experiència que ha transmés Esteban Molina durant totes les xerrades amb els jugadors .

Al final, després d’haver estat acariciant la tercera i la quarta plaça, unes punxades en partits molt transcendentals per equips que lluitaven per objectius importants van portar-nos a no poder sumar els tres punts durant forces jornades seguides (empat davant Europa i derrotes davant Montcada, Parets i Farners). Els darrers punts que es van perdre van ser a casa, davant el Farners: un equip que amb aquesta victòria en el últim partit de lliga aconseguia fer-se amb el campionat de lliga i ascendir a Nacional. Aquesta derrota per 2 gols a 3 no va ser gens clara, ja que els gironins van tenir constantment la por al cos degut a què els nostres juvenils van arribar a estar per davant en el marcador (1-1) i van seguir reaccionant constantment a les envestides visitants (empatant 2-2 a falta de 10 minuts pel final).

Aquest últim partit, en què el Farners va celebrar el seu èxit amb patiment, va ser el millor regal per acabar la temporada: ja que es va mostrar novament una gran imatge davant el què ha estat el millor equip de la categoria.

 A tot això, el fet d’haver-se gairebé assegurat la permanència amb una molt bona segona volta se li ha de sumar el fet d’haver de compartir jugadors amb el Juvenil ‘B’. Un aspecte a tenir molt en compte ja que aquesta doble utilització de jugadors va fer que en els darrers partits de lliga els nostres no hagin estat al mateix nivell de setmanes anteriors.

La permanència: un objectiu assolit amb escreix

La qüestió és que, sigui com sigui, feliçment a Vilassar de Mar fa dues setmanes es va aconseguir l’objectiu de la permanència gràcies a la victòria per 0 gols a 1 al Mpal Xevi Ramon. La consecució d’aquest objectiu fa que la temporada es pugui considerar com a un autèntic èxit. Un èxit al què cal sumar diferents detalls que hauran fet d’aquest Juvenil ‘A’ un equip històric pel Centre Esportiu Vilassar: la seva remuntada després d’un mal inici, la seva manera de jugar i entrenar, el bon paper davant rivals d’entitat i en desplaçaments complicats, l’ajuda en tot moment a un Juvenil B necessitat també de punts, i finalment la petjada que haurà deixat aquest primer grup de jugadors i cos tècnic que han representat per primer cop en la història al CEVILASSAR en la categoria de Preferent.

Complicat agraïr amb paraules el compromís de tots els jugadors: de tots aquells nois que van començar la pretemporada als vols de l’agost i també de tots els nous fitxatges que s’han anat incorporant i aportant coses importants a l’equip. A tots aquests jugadors i a tot el seu cos tècnic (encapçalat per Sergi González i amb l’ajuda dels grans Esteban Molina i Josep López): la enhorabona per aquesta memorable temporada i l’agraïment per regalar-nos, no només grans partits, sinó que la possibilitat de poder tornar a gaudir d’aquesta categoria de Preferent, com a mínim, un any més.