MOLT MÉS QUE FUTBOL -17 abril 2011

19.04.2011 21:23

LA FÒRMULA DE L'ÈXIT TAMBÉ PASSA PEL 

"MOLT MÉS QUE FUTBOL"

Èxit d'afluència a una de les primeres festes de l'any del 90 aniversari

Molta gent deu ser conscient que això del futbol va més enllà de donar puntades de peu a una pilota... Però trobar el significat del "més enllà" de què gaudeix el futbol és força difícil. Al Centre Esportiu Vilassar fa temps que s'està anant a la recerca d'aquesta misteriosa recepta. I amb el pas del temps podem dir que a cada dia que passa restem més aprop d'acabar descobrint que és això del "Molt més que futbol". I és que aquesta activitat és més que un esport, és més que un espectacle... Mou il·lusions, sentiments, somnis, agendes, vides, professions...

En aquest sentit, el d'anar a la cerca d'aquesta recepta, aquest darrer cap de setmana es va viure un dels dies més especials en la història del Centre Esportiu Vilassar. Aquest 17 d’abril el protagonisme se’l va emportar de totes totes la diada “Molt més que futbol”: una diada que va avarcar importants activitats com una xocolatada popular, un sorteig d’entrades pel derbi Barça – Espanyol, una nova edició del Xuta i Guanya i, el més destacable, la celebració de dos partits ben especials: el primer va ser el que va enfrontar a una selecció d’alevins del CEVILASSAR amb l’Escola del Futbol Club Barcelona de Fukuoka (Japó); i el segon va ser el què va disputar el nostre Primer Equip amb la Unificació Llefià. Així doncs, a tot un matí d’actes se li van afegir dos partits realment importants. El del Primer Equip vilassarenc era important perquè al davant tenia a un dels rivals directes en la lluita per l’ascens; i el de l’Escola FCB Fukuoka era important perquè es tractava del primer partit que la nostra entitat disputava amb un equip de caire tant exòtic i internacional com el d’aquesta escola nipona.

Una cultura diferent, una escola made in Barça

Amb uns costums força diferents, amb unes maneres de fer llunyanes a les nostres. La seva cultura, tremendament ordenada, neta, i repleta de correccions es va fer notar, i molt, durant la seva estada al Municipal de Vallmorena. L’equip nipó va venir amb puntualitat, molta puntualitat. Ben aviat ja els teníem dins les nostres instal·lacions. Van venir en autocar i l’equip venia acompanyat de fins a 6 professionals encarregats de fer funcionar al conjunt: el més destacat d’ells, l’Ivan, el seu entrenador principal, natural d’aquí Catalunya (amic d’alguns entrenadors del CEVILASSAR) i que fa un any va acceptar el repte d’anar a viure al Japó i entrenar a l’escola del FCB.

 

Amb ell, el traductor (malgrat ja tenir vocabulari, la figura del traductor és imprescindible), els segons entrenadors, els preparadors físics, l’encarregat del material, la fotògrafa... Els seus entrenadors es dedicaven a diferents tasques: l’un traduïa, l’altre estava assegut amb els jugadors i xerrava amb ells, un altre prenia notes en una llibreteta i un quart estava gravant el partit des de les cabines de ràdio del Municipal. A tot això dues noies més acompanyaven la nombrosa expedició: una d’elles, fotògrafa professional.

Tots ells s’encarregaven de cuidar tots els petits detalls: el material apunt, les indicacions al moment, la entrega de banderetes, la organització dels moments previs i posteriors al partit, etc. Més detalls originals van ser el de sortir amb el Primer Equip agafats de la mà, el d’entregar monedes a nens d’aquí Vilassar, el de fer-se una àmplia sessió fotogràfica repleta de somriures i absenta de queixes... i el darrer detall, i un del més originals: el d’anar a aplaudir a l’afició. En el seu cas es van apropar a la mateixa grada, van aplaudir i van fer el ritual d’abaixar el tronc i saludar al més pur estil oriental a tots els presents.

A tot aquest entramat organitzatiu se li sumaven aires blaugranes, essència futbolística made in Barça. A l’exotisme dels rostres i les maneres de fer nipones, se li afegia sorprenentment la màgia de tractar la pilota com ho fan a la mateixa masia de can Barça. Conservació total de l’esfèrica, protagonista i mimada del joc nipó. I amb detalls tècnics i tàctics segur que envejables per moltes de les millors escoles europees.

A tot això però, és necessari afegir que malgrat la clara victòria de l’escola del Japó, els nostres alevins van realitzar un gran partit gràcies a la bona feina del seu cos tècnic i a l’esforç de tot un grup de jugadors que va intentar adaptar-se, a mode d’urgència, a les desconegudes mides del camp de futbol 11 (recordem que avui dia els Alevins juguen a F7)

Festa i lideratge

En definitiva, va ser un gran matí, una gran festa. Al final el Primer Equip ens va regalar un emocionant partit davant el Llefià. I malgrat l’empat (1-1) els nostres continuen líders i mantenen la distància de 5 punts amb el mateix equip badaloní. Així doncs, a la xocolatada, al partit exòtic, al sorteig d’entrades i al xuta i guanya, se li va sumar la emoció de la lluita per l’ascens. Un ascens que, a cada setmana que passa, sembla restar molt més a prop. Jugadors, cos tècnic i afició són conscients que encara queda molt i que costarà déu i ajuda. Però amb el recolzament i l’ajuda de tots – com en aquest passat diumenge- també són conscients de què el somni de la Primera Catalana serà molt més factible.