GIRONA 'B' FC 2-0 CEVILASSAR

11.11.2013 14:32

GIRONA... UN ALTRE MÓN

  • El CEVilassar cau derrotat per 2 gols a 0 davant el filial del Girona
  • L’expulsió d’Uri Martínez (min29) condiciona la resta del partit
  • Els gironins van dominar una 1a part en la qual aconseguirien els dos gols
  • Molt millor represa dels nostres: ben posats i amb perill a la contra

 

David Casany - Poca cosa a fer. Poca cosa a fer davant un dels rivals més potents (per no dir el més potent) de la categoria. Poca cosa a fer quan jugues en camps tant complicats i et quedes amb un pam de nas amb depèn quines decisions arbitrals. I poca cosa a fer, també, quan jugues en un altre món. Girona, com apuntem al titular, és un altre món. Un món on el color verd i blanc, tant lluny de casa, té molt poc pes (es va veure en decisions díficils d'entendre) i un món on la dedicació al futbol vol apropar-se a la professionalitat d'un equip de Segona Divisió. També va ser d'un altre món el veure com a la segona part els nostres demostraven que podrien haver fet molt més... A tot això, i per sobre de tot, davant del CEV ahir possiblement es va veure a un dels equips amb més potencial de la categoria i la derrota, també possiblement, fos del tot justa. 

 

Primera part clau

El d’ahir no va ser el nostre millor primer temps del què portem de temporada... I és que el filial del Girona es va sentir amo i senyor de l’encontre durant el tram inicial de partit de manera descarada. En part per la qualitat que atresoren els seus jugadors però en part també perquè els nostres ni van estar intensos ni tampoc van estar gens precisos ni en defensa ni en atac. Artur, emprenyat en algunes ocasions (veure imatge), i els pals evitarien una golejada durant els primers 45 minuts de partit.

On res podia fer Artur era en el primer gol de l’encontre: pilota que fregava amb els dits per enviar al pal i en el refús molta fortuna per Bigas, que posava el 1-0 en el marcador ben aviat (1-0, min 11).

No s’estava veient un gran partit entre tots dos conjunts. Tant sols es podia destacar el gran domini en percentatge de possessió per part dels gironins i la feina defensiva poc contundent i més aviat passiva dels nostres. A aquests dos ingredients però, hi hauríem d’afegir un de tercer, un ingredient certament inoportú: l’àrbitre. El col·legiat de l’encontre, amb l’1-0 en el marcador, no xiularia una claríssima falta (molt molt descarada) sobre Uri Martínez a la zona del mig del camp: de fet deixava seguir l’acció quan el Girona arrencava un contraatac que anava a ser letal. Amb Uri estès al terra li arribava la pilota a Joan Pons i aquest definia per fer el segon del partit (2-0, min 28). A continuació seguiria l’espectacle: expulsió d’Uri Martínez per protestar. Ningú s’ho podia creure. Però així era: 2-0 provisional, rival molt complicat i, a sobre, ara amb un jugador menys per tot el què restava de partit.

A tot això les accions posteriors a aquesta expulsió també ens penalitzarien en excés: i és que el CEV finalitzaria la primera part amb 6 grogues i 1 vermella.

En quan a informació purament futbolística, després del segon gol gironí els locals podrien haver sentenciat però Artur en dues ocasions i el pal en una altra (un llançament de falta magistral) evitarien el tercer gol dels gironins.

Els nostres durant la primera part gaudien de moltes accions de contraatac però en cap d’elles estaríem encertats ni en la presa de decisió ni en la execució. Només podríem destacar la lluita de Xavi Torrent i dos xuts perillosos de Rodri: un per sobre del travesser i un altre de lliure directe.

 

Molina ens mostra l’altra cara de la moneda

Si durant el primer temps s’havia vist a un Vilassar amb manca d’intensitat i a un Girona 'B' excessivament còmode sobre el terreny de joc, a la segona part tot just el contrari. I si durant el primer temps s’havia perjudicat arbitralment als verd i blancs, al segon temps (ja em el partit coll amunt) no es veurien decisions arbitrals polèmiques en contra nostra.

 

En temps de descans entraven 3 homes de refresc: Loren, Pol Victòria i Joan Molina. En aquest darrer cas, el de Joan Molina, podríem dir que es veuria en la seva figura la reacció i el canvi de imatge verd i blanc: millor situats al camp i mossegant en la sortida de pilota local. A aquests 3 canvis s’hi uniria poc més tard Finidi.

Amb el pas dels minuts el Girona veia com no gaudia d’ocasions de perill malgrat jugar amb un home més. I és que els de Pedro Quijada estarien durant tota la represa millor situats en el terreny de joc i no cedirien gaires espais als locals. De fet, Artur només hauria de posar-se la granota de treball en dues ocasions.

 

 Els què sí que treballarien més serien els jugadors de la línia defensiva gironina davant autèntics incordis com Joan Molina, Finidi o Loren: tots tres pressionant i lluitant totes les pilotes. En aquestes lluites a res ens quedaríem de gaudir d’alguna acció de perill però novament la falta de precisió evitaria poder fer tremolar, en darrera instància, la porteria gironina.

Amb el pas dels minuts el cert és que a nivell defensiu els nostres anirien baixant el rendiment per una simple raó física: jugar amb un menys (min29) i anar darrera de l’esfèrica desgasta en excés. Però ni amb algunes fissures (petites) en els nostres, els locals aprofitarien per marcar el gol de la sentència. De fet ni gol de la sentència ni gol de l’esperança. A la segona part s’acabaria empatant 0-0 i , malgrat, no es pogués marcar cap gol per reduir distàncies, la imatge amb la què es finalitzaria l’encontre seria molt bona. Bones sensacions amb el què havia ofert l’equip a la represa però, òbviament, males sensacions i molta autocrítica amb el rendiment que havia ofert l’equip durant el tram inicial de l’encontre. I és que d'haver estat l'equip de la segona part durant 90 minuts segurament (qui sap...) el resultat podria haver estat molt més positiu.

 

El proper partit: diumenge 17 de novembre rebent la visita del Banyoles a Vallmorena (12’00h).

 

ACCÉS A LA FITXA TÈCNICA DEL PARTIT

CLASSIFICACIÓ I RESTA DE RESULTATS 1CAT1

 

MÉS FOTOGRAFIES