EQUIPO JA 1 - 1 CEVILASSAR

16.05.2011 21:52

L’INFERN DE LA ZONA FRANCA ENS CREMA LA IL·LUSIÓ A L’INCOMPRENSIBLE MINUT 97

L’Equipo Ja en una acció precedida de polèmica aconsegueix empatar (1-1) en temps de descompte (97') davant un Vilassar de Dalt que no aprofita l’entrebanc del Martinenc a Llefià (1-1)

Era el dia ‘d’ a la hora ‘d’ i ‘d’esprés de saber el què havia passat a Llefià: en un final agònic els badalonins empataven i per tant deixaven en mans nostres la possibilitat de tornar a liderar la categoria a falta de només dues jornades per acabar la lliga. I tant que va ser el dia ‘d’, la ‘d’ de dramàtic, de decepció, de dificultats, de disciplina, de descompte. Un drama rebre el gol al final del matx, una decepció no poder sumar tres punts, una dificultat jugar en aquell tipus de camp (en molts sentits), una disciplina exemplar per part dels nostres i sobretot per part de Cata (que va rebre per totes parts); i un descompte desorbitat: uns 7 minuts realment injustificables.

La primera part va estar marcada per 45 difícils minuts d’adaptació al terreny de joc, al rival i a la situació límit de lluitar per l’ascens després de conèixer la punxada del Martinenc. La qüestió és que, tot i mantenir la possessió de pilota, el Vilassar no va saber trobar la fórmula per superar a un ben col·locat, dins el terreny de joc, Equipo Ja. I és que, fins i tot, els locals gaudirien d’alguna ocasió clara de gol en què només les mans d’un inspirat Sergio (si ja està sempre inspirat, encara ho està més quan es tracta d’una final) impedirien que els barcelonins es posessin per davant en el marcador.

Amb el 0-0 començaria una segona part en la qual els vilassarencs mostrarien una imatge molt més convincent. Amb més força i contundència al xoc, amb més precisió en les passades i amb aproximacions de perill. Amb tot, i el pas dels minuts, el nerviosisme es va apoderar de tots dos equips, ja que el locals veien com el Vilassar tenia més perill i que el gol visitant podria arribar en qualsevol instant. I així va ser: quan ja semblava que res podia passar, perquè no estava sent el millor dels nostres partits, va arribar el golàs de Cata, rematant de cap a la perfecció (0-1). Només quedaven 5 minuts de temps reglamentari per davant i s’havia de defensar aquell resultat deixant-se la pell en cada jugada. L’Equipo Ja es va dedicar a tallar amb faltes dures i agressions totes les nostres jugades de contraatac. El col·legiat del partit, llavors, es va veure obligat a mostrar dues targes vermelles (eren evidents). Però lluny de fer calmar el partit el va fer crispar encara més: i és que no anava a xiular el final fins que els locals tinguessin la darrera ocasió de perill. Aquesta ocasió arribaria al minut 97: pilota penjada a l’àrea, el Vilassar no aconsegueix refusar l’esfèrica perquè el porter del Equipo Ja arriba a fer fins a 3 faltes seguides (saltant a sobre dels nostres jugadors i fent-los caure al terra, sense deixar que poguéssim refusar) i la pilota cau al balcó de l’àrea, on un jugador local aconsegueix controlar i posar la pilota allà on no hi havia ningú: molts defenses i cap la va poder desviar, i un porteràs, Sergio, que res va poder fer davant el sorprenent xut del jugador barceloní (1-1).

Aquest gol va originar tota una sèrie de reaccions que realment s’han de comentar: per començar la reacció de l’àrbitre: xiular el final del partit sense pensar-s’ho dues vegades. A la vegada també la reacció de tots els jugadors del Equipo Ja, als qui tampoc els hi anava la vida, i que van celebrar el gol com si fos la consecució d’una Champions, mirant a la grada i fent lletjos gestos cap a l’afició i els jugadors d’un Vilassar enfonsat. Al mateix moment els jugadors del Martinenc i part de la seva afició també es van dirigir cap als nostres companys de grada, també amb molt males maneres (no entrarem en detall), i finalment algun afeccionat de l’equip local va perdre el cap al agredir a un company de l’equip de ràdio (sense cap motiu, i això sí: sense cap conseqüència física).

Deixant de banda la polèmica d’afegir tant de temps i no xiular les 4 faltes del porter local, i deixant de banda també el drama que es va viure amb aquest gol i la lletja celebració d’alguns protagonistes de la grada: el què ara realment compte és que el Martinenc segueix conservant el liderat, dos punts per sobre del nostre primer equip. Ara queden 6 punts per jugar. Els nostres han d’aixecar el cap, oblidar-se de tot el conjunt de despropòsits viscuts a la Zona Franca i acabar la lliga sumant 6 punts més. Primer els 6 punts. Després ja analitzarem el què s’hagi d’analitzar. I passi el què passi, es digui el que es digui i es pensi el què es pensi:  la temporada dels nois entrenats per Toni F.Corominas haurà estat per treure’s el barret.