Editorial Fora de Joc (5 març 2012)

06.03.2012 19:45

Cap a una història plena somriures...

Fragment de l'Editorial del Programa radiofònic del CEV, Fora de Joc

De nom “Pasado Pisado” és la típica cançó que s’acostumen a posar molts equips per posar optimisme i ritme a les prèvies dels partits, en vestuaris concentrats però necessitats de somriures per destensionar l’ambient.

La lletra ens parla d’aquelles histories  d’amor que un passat han fracassat i que ara s’han superat... I és que les coses poden canviar amb el temps... I ens diu que ja no plora, que ja no pateix, que ja no hi ha plor...I aquestes paraules sempre ens van bé, sempre... Però és que ara ens venen perfectes per descriure la història d’amor entre el futbol i les categories del CEVILASSAR; ens ve perfecte per descriure l’estat de molts dels nostres equips què en d’altres temps han plorat i han patit. Ara per a tots ells el què regna és un somriure de orella a orella, o almenys un grau de satisfacció superior a d’altres dies.

En futbol de formació des de que es van implementar els nous mètodes d’aprenentatge d’aquesta nova coordinació esportiva sembla que tot va a millor. L’escoleta no podia somriure del tot perquè encara no sabia que era un partit: ara ja ho saben... i quina alegria que van contagiar a tots els qui estàvem presents en aquells dos debuts... En d’altres categories de formació tenim equips dels quals hi ha pares que diuen que abans ho passaven malament i que ara ja comencen a veure als seus fills contents, amb un gran grau de millora i amb uns conseqüents millors resultats. Cert és que aquesta setmana en què parlem d’aquesta millora hi ha alguns equips que han viscut una mala jornada, però estem segurs que en d’altres temps aquesta mala jornada hagués sigut encara pitjor: per posar exemples tenim derrotes d’alguna benjamins i algun infantil; doncs bé, creiem que en anys passats aquests tipus de derrotes encara eren més dures; ara la tònica és que si perdem és perquè el rival normalment és superior i no pas perquè nosaltres estiguem a un nivell molt baix (sempre hi ha excepcions i en moltes ocasions mals partits nostres ens condemnen a mals resultats). Hi ha equips en edat de formació als que els està costant un pèl més que a d’altres: a aquests equips només els hi podem dir que “paciència”, que el camí és el correcte i que els fruïts s’acabaran collint en poc temps.

En futbol de caire més competitiu les coses comencen a veure la llum després d’un inici força complicat per a tots els nostres equips: els infantils B i C a cada dia que passa són més competitius, el Infantil A segueix sense fallar i s’ho jugarà tot en una final espectacular davant el Vilassar de Mar; en Cadets: el cadet B després d’una molt mala ratxa també sembla ser que ara li toca passar per un bon moment: la última mostra la tenim en el partit d’ahir: victòria per 15 gols a 0 davant un equip danés: el FC King George. L’altre Cadet, el A, segueix amb la seva espectacular ratxa: 6 victòries seguides de la mà de Genís Mejías ens deixen segons classificats i amb serioses opcions de ser campions.

Els Juvenils van començar malament, adaptant-se a les noves i exigents categories de 1a divisió i Preferent. Doncs bé, ara tots dos ja estan fora del descens i amb unes sensacions realment bones pel nivell de joc, per la intensitat amb què es juguen els partits i, com no, perquè els resultats comencen a acompanyar.

Finalment els sèniors: el filial no té res a veure amb el de l’any passat i està realitzant una campanya exemplar en molts sentits: tant de bo tinguin premi al final de la temporada.

 I per acabar els grans: el Primer Equip del Centre Esportiu Vilassar presenta la seva candidatura a ascendir a 1a Catalana: l’any passat es guanyava a Martinenc però després ploràvem a la jornada següent. Ara a la jornada següent ja hem marcat la diferència: gol olímpic de Joan Vives i tres punts davant el Canyelles que ens conviden a no plorar, a no patir, sinó que a gaudir i seguir somiant.

ESCOLTEU EL PROGRAMA!