Comiat a Jep Jiménez

29.01.2013 08:56

ET TROBAREM A FALTAR JEP!

  • Jep Jiménez, entrenador de forces equips al CEV, abandona la disciplina del club per emprendre una nova aventura a l'estranger.
  • Ahir al Fora de Joc  "Especial Jep" es van viure moments realment emotius
  • Pere Bascú i Pedro Quijada seran els encarregats de seguir amb el vaixell del Juvenil 'B'
  • Eric Borland i Juan Molina seran els qui dirigiran als Alevins C-D

 

El jove entrenador verd i blanc va arribar a la temporada 2011-2012 i un any i mig després es veu obligat a deixar l'entitat per poder acomplir un somni: dedicar-se al món del futbol. A partir del proper dilluns, dia en que marxa, el Jep Jiménez es dedicarà en cor i ànima a intentar demostrar tota la seva vàlua com a entrenador i director esportiu a un club de renom de la ciutat líbanesa de Beirut. Una dedicació que, de ser la mateixa que ha tingut amb els equips del CEV, de ben segur li depararà un gran futur per terres àrabs.

El fins el proper diumenge entrenador de Primer Equip, Juvenil 'B', Alevins C-D i Escoleta ahir va estar present al programa de ràdio FORA DE JOC. Als estudis de Ràdio Vilassar de Dalt es va aprofitar per repassar l'actualitat de tot el Centre Esportiu Vilassar però en especial es va aprofitar per parlar i reflexionar al voltant de la figura del Jep i al voltant dels equips que està dirigint a l'entitat. Començant per un Primer Equip en el qual ell hi tenia un paper molt important (a nivell de tàctica, escouting i preparació d'exercicis d'entrenament d'un nivell exquisit) i en el qual hi deixarà grans amics com Fernando Galeano, qui ahir parlava meravelles del seu tècnic. El Juvenil 'B' el deixarà en dues vessants positives: la primera és la de les sensacions espectaculars que desprén l'equip a dia d'avui (jugant a un nivell increïble i liderant la taula) i la segona és que el vaixell restarà en mans de dos autèntics cracks de les banquetes: Pere Bascú i Pedro Quijada (tots dos també van parlar ahir al Fora de Joc).

Pel que fa als Alevins C-D el Jep deixa aquest gran grup de jugadors després d'haver realitzat una temporada anterior realment boníssima i després d'haver représ el vol a un inici d'aquesta campanya força complicat: a dia d'avui els dos alevins estan en un gran estat de forma. Els Alevins C-D ara tindran com a principals entrenadors a Eric Borland i Juan Molina (germà de Josué Molina i jugador de la UEVilassar de Mar). Sobre aquests alevins es va parlar amb una de les persones més especials pel Jep: el Bernat Gispert (un dels molts jugadors del Juvenil B que van arrencar a plorar quan el Jep els hi va comunicar la decisió de marxar).

Aquest proper cap de setmana serà l'últim en què podrem veure a Jep Jiménez a les banquetes verd i blanques. Moltes gràcies per tota la teva dedicació, molta sort i fins sempre Jep!

 

Un Fora de Joc molt emotiu

Possiblement el Fora de Joc número 84 sigui el més especial del tots. Cert és que hem viscut grans emocions : com el primer programa de tots, com el FdJ especial pel Miquel Vilamitjana, com el programa en què reflexionàvem després del partit davant l'Equipo Ja, com quan hem celebrat ascensos, com quan vàrem celebrar el 50é programa, o com quan ens va tocar acomiadar al Joan Vives. Ahir vam tornar a tenir un programa emotiu en què acomiadàvem a un amic: aquest és el Fora de Joc "Especial Jep Jiménez". Un programa amb molts protagonistes, amb tota l'actualitat del CEV, però, sobretot, amb un protagonista i molts sentiments i emocions de per mig. Al final del programa, i gràcies a escoltar la veu de dues persones molt especials pel Jep, arriba un dels millors moments que mai hem viscut al FdJ. No us el podeu perdre. ET TROBAREM A FALTAR JEP!

 

ESCOLTA EL PROGRAMA

 

EDITORIAL FORA DE JOC NÚMERO 84

 

Quan marxa algú a qui realment estimes, quan es separen els camins amb una persona a la què realment admires i per la que sents molt apreci... El moment d’acomiadar-se sempre és dur. I avui se’m fa dur, molt dur haver de fer el últim fora de joc en què parlem amb el Jep Jiménez.

Els nostres camins es van creuar en un Campus d’Estiu i es van acabar d’assentar en un eslògan: somdelCEV. Dues temporades que ens han donat infinitat d’instants per coneixen’s, aprendre, però sobretot admirar-nos l’un a l’altre. En aquest club és cert que hi ha molta gent que confia en la meva feina, molta gent.

El senyor Carles Barberán, de qui no m’he separat en 4 anys, va ser el meu impulsor, va ser qui em va obrir les portes a comunicar sobre el club de la meva vida. A partir de llavors les meves hores i hores dedicades al club han tingut el millor premi d’anar guanyant-me l’amistat de gran part de la nostre família verd i blanca.

Des del Toni F. Corominas, que em va fer plorar en l’acte de la nit del club i que em va fer debutar amb el seu equip per la meva dedicació i per la meva passió pel CEV; passant per tots els entrenadors i jugadors del club, fins arribar als tres Coordinadors: amb un Sergi del qual estic enamorat, i amb un Josep que, fidel seguidor al Fora de Joc, s’ha convertit en el meu millor amic i pare al club. Tampoc em vull oblidar del senyor Santi Aparicio, qui també valora i confia plenament en el què faig.

 

I ara et preguntaràs perquè dic tot això sobre mi i no sobre tu.  He pensat que havia d’introduir aquest programa amb les persones més importants en el club per mi. I ho vull fer perquè sé que a partir de la setmana que ve un dels meus recolzaments, un dels meus fans, un dels meus millors amics ja no hi serà. I aquest ets tu. I per mi, igual per a molts; és un pal molt dur perdre’t i que ja no estiguis treballant al nostre costat. De fet, treballar era l’excusa perfecte per tenir un estil de vida enganxat al futbol i a una família que ens estimem.

 

 Ara l’excusa perquè marxis també està relacionada amb el treball: amb el treball que més t’apassiona: el futbol. Fa uns mesos vas marxar per terres àrabs a exercir com a entrenador: aquella, sense que ho sabéssim ningú, era la primera pista del què t’anava a esperar. Ara t’ha arribat una oportunitat única. El Líban t’espera amb els braços oberts i nosaltres mai te’ls tancarem. Mai et tancarem els braços perquè has deixat petjada en aquest club.

 

És cert que has passat per molts clubs i que ja són molts anys donant voltes i fent i explicant futbol. Però jo sé que com al CEV en pocs llocs has estat millor. La teva arribada em va enamorar a una manera d’entrenar. Sé que hi ha hagut detractors, sé que hi ha hagut polèmiques i mals moments. Algun dia puc haver estat enfadat amb tu o fins i tot puc haver xerrat malament de tu. Però res del dolent canviarà el què jo tinc dins meu sobre el Jep. 

 

Un entrenador que m’ha enganxat a la seva manera d’entrenar (ja et vaig dir que m’encantava estar al costat teu a la banqueta), i una persona que m’ha valorat des del primer dia i que mai oblidaré. Una persona que ha convertit treball pel Vilassar en sentiment cap al Vilassar.

Els camins ara es separen. Però la vida és tan gran com el món. I estic segur que ens tornarem a trobar. No sé quan, no sé on. Però sé que ens tornarem a trobar. Et desitjo tota la sort del món. Com ja ho han fet plorant tots els teus jugadors (mostra del què signifiques), i com ho faran durant aquesta setmana, acomiadant-se de tu,  tots els teus companys de feina.

 

Això sí: et demano em prometis dues coses: 1) no deixis de ser verd i blanc mai;  i 2) allà on estiguis estàs obligat a escoltar el fora de joc del teu amic cada dilluns. Si compleixes amb aquestes dues promeses jo et prometo una altra cosa: et prometo que des del Fora de Joc t’explicarem una segona volta espectacular dels teus equips.

 

 Res més Jep. Moltes gràcies, i a triomfar: vals molt amic meu. I mai t’oblidis del teu eslògan: #SomhiCEV  #somdelCEV! BENVINGUTS, FAMÍLIA.. Fins la propera Jep!

 

El teu amic, DCC.