CF PERALADA 0-5 CE VILASSAR

18.03.2013 15:01

UNA MANETA AL PERALADA, UN SOMRIURE A LA HISTÒRIA

  • El CEVilassar aconsegueix una golejada històrica (0-5) al complicat camp del Peralada
  • Dos gols a la primera part i tres més a la segona certifiquen una victòria que ve acompanyada d’una autèntica exhibició del CEV.
  • Borja Bou (filial) i Jaume Gras (Juvenil ‘A’) debuten a 1a Catalana

 

El Centre Esportiu Vilassar ja fa 4 temporades que aposta per un estil de joc que entre molts s’ha posat de moda però que certament a la postre molts pocs equips acaben desenvolupant. Parlem de l’estil de joc que consisteix en sortir tocant des del darrera, parlem de l’estil de joc de la paciència, del desgastar al rival a base d’infinites combinacions, d’arribar fins a tres quarts amb la pilota ben amarrada als peus, de creure que la millor defensa és un bon atac. I malgrat les dificultats i les pedres en el camí durant aquests darrers anys mai ha estat infidel a aquesta filosofia. No va ser infidel jugant a 1a Regional o a la 2a Catalana (on era molt complicat jugar així) i tampoc ho ha estat, tot i que no acompanyessin els resultats, en la seva dura adaptació a la 1a Catalana. De fet, podem dir amb tota la certesa del món que “mai han faltat al seu llibre d’estil, a la seva manera de fer”. I ahir, diumenge 17 de març del 2013, i ben a prop d’un dels Casinos amb més renom de Catalunya, l’aposta de Toni F.Corominas i Jabel Granollers va obtenir un dels premis més dolços d’aquests darrers anys: una golejada històrica al camp del Peralada.

Cent u per cent d’efectivitat golejadora, amb 5 gols incontestables, i un engranatge d’equip que va mostrar, en els nostres, una superioritat poques vegades vista en aquesta categoria. Ahir l'aposta pel bon joc va gaudir d'un resultat extraordinari que caldrà afegir, no només a la història del club en sí, sinó que a la història de somriures d'aquest equip en particular.

 

Partit de pronòstics

Anar en autocar cap a Peralada significa passar una bona estona en companyia de tota la plantilla, i per tant dóna temps d'escoltar moltes coses. Durant el llarg trajecte, de fet, s’havien arribat a escoltar alguns comentaris sobre la dificultat del desplaçament però també s’havien escoltat veus optimistes i exigents: “T’imagines un 0-5? Sempre tenim ocasions per marcar-ne 5 o més... Però com ja va passar en l’anterior partit fora de casa, a San Cristóbal, mai les aprofitem”. Eren uns comentaris amb un cert to de broma però a la vegada una mica autocrítics amb la falta d’encert de l’equip. Només arribar a Peralada al mateix bar del Municipal hi residia un full de “Pronóstics del partit”: tots, òbviament, eren resultats favorables als locals. Un fet que va tornar a encendre el debat de possibles resultats: i certament entre l’expedició vilassarenca només s’escoltaven resultats molt positius. Així doncs, només calia transformar aquella positivitat prèvia al partit en “bon joc i efectivitat” dins el terreny de joc.

 

Una primera part per adaptar-se i fer mal

Sobre una gespa natural molt ben cuidada (a excepció de les àrees) i amb una tramuntada que ahir feia vaga, tots dos equips van saltar al camp amb les intencions ben clares: el Peralada amb pilotes llargues a l’esquena de la  nostra defensa i el CEVilassar amb l’habitual recerca de la possessió de pilota i adaptació a un nou terreny de joc. En els primers minuts dues faltes perilloses favorables al CEV en què Fran Fuentes no va acabar d’estar encertat; i per part del Peralada dues accions de perill que anaven a ser anul·lades per fora de joc.

A tot això, i després d’uns minuts farcits d’imprecisions, el conjunt entrenat per Toni F.Corominas va començar a agafar-li el tacte a la gespa natural i va iniciar una fase de domini en el joc que, podríem afirmar, no tindria treva en cap moment del partit.

Gràcies a un Loren insistent, a un Albert Hospital participatiu i gràcies també a uns migcampistes amb molta arribada des de segona línia, seria com el CEV faria mal, molt de mal, en els primers 45 minuts de partit.  La jugada del primer gol era una mostra més del nivell futbolístic que pot arribar a oferir aquest equip: Fran Fuentes centrava precís al balcó de l’àrea, Hospital guanyava el salt i cedia de cara per Galeano, aquest controlava i posava una excel·lent passada interior per Mendo, i aquest insistia tocant de cara per l’arribada de Juan Pedro.

Una meravella de jugada que acabaria amb una finalització excel·lent per part de JuanPe: xut de primeres, des de l’interior de la gran, i res pot fer Gallego per aturar el míssil verd i blanc (0-1, min 27).

Però aquí no s’apagava la llum d’alarma del Peralada, ja que 5 minuts més tard era Albert Hospital qui, després de treure petroli en una errada defensiva dels locals, aconseguiria superar a Gallego per posar terra de pel mig en el marcador i deixar bastant tocats als empordanesos (0-2, min 32).

D’aquí fins al descans, domini de pilota del CEV i alguna tímida aproximació del Peralada que o bé va ser contrarestada per una defensa verd i blanca comandada a la perfecció per dos grans centrals (Fran i Rubén) o bé va ser anul·lada amb bones intervencions del porter vilassarenc Sergio Cano.

 

Un segon temps per matar al Peralada

A la segona part no es podia esperar una altra cosa que intentar veure una reacció ràpida del Peralada i, de fet, els primers instants de la represa van ser un pèl dubtosos pels nostres. Però a partir d’una bona ocasió de gol de Loren el CEV va tornar a agafar confiança i alegria futbolística per tornar a serenar el matx i gaudir del què més li agrada: la pilota.

No arribàvem al minut 60 quan una acció de Mendo, que a res va estar d’acabar en gol, propiciaria un servei de cantonada clau per l’esdevenir del partit. Un córner que picava el mateix jugador, que pentinava JuanPe i que acabava sent rematat, al segon pal, al fons de la xarxa per Albert Hospital (0-3, min58).

Aquest gol deixava ja del tot gelada a la parròquia peraladenca, que veia com el conjunt local ho començava a tenir molt complicat per intentar puntuar a casa. De fet, més complicades es posaven les coses quan, en una combinació de luxe entre Mendo i Galeano, Tibian, jugador local, era expulsat al cometre penal sent l’últim home.

El Peralada es quedava amb un jugador menys i Fran Fuentes, ex-Peralada, transformava la pena màxima per posar un inimaginable pòquer de gols en el marcador (0-4, min68).

Amb un Peralada totalment KO els de Toni F.Corominas no van baixar mai el ritme i van seguir insistint en fer un cinquè gol. Una insistència que també venia provocada per les incorporacions que havia anat realitzant el conjunt maresmenc durant tota la represa: entraven Borja Bou, Cristian Martin, Makaay, Pol Llovet i Jaume Gras. Tota una sèrie de canvis que van aportar frescura i més ambició a l’equip. De fet, Borja Bou (filial) i Jaume Gras (Juvenil ‘A’), debutaven a la 1a Catalana.

Totes aquestes ganes i ambició van provocar que, al fil del minut 90, arribés un gol més: l’últim del partit el faria Rubén Salvador en un servei de cantonada, aprofitant un refús d’un bon xut del juvenil Jaume Gras, i enviant la pilota al fons de la xarxa (0-5, min 88).

Aquesta darrera acció posava la cirereta al pastís més dolç que mai ha cuinat el Primer Equip del CEV en aquesta nova aventura a la 1a Catalana. Una gesta històrica, guanyar al complicat estadi del Peralada per 0 gols a 5, que va ser conseqüència d’un partit perfecte: amb un treball defensiu de luxe, amb un control creatiu de mig camp a endavant increïble i amb una eficàcia golejadora excepcional.

La setmana vinent rebem la visita del Montcada, empatat a punts amb un Centre Esportiu Vilassar que ha tornat a escalar posicions i que a dia d’avui descansa en la 7a plaça d’aquest grup 1er de la 1a Catalana.

 

ACCEDIR A LA FITXA DEL PARTIT: CF PERALADA 0-5 CE VILASSAR

CLASSIFICACIÓ I RESTA DE LA JORNADA 1a CATALANA GRUP 1

 

MÉS FOTOGRAFIES DEL PARTIT