CF MOLLET 2-2 CE VILASSAR

20.01.2014 10:45

EUFÒRIA FRENADA!

  • El Primer Equip empata a Mollet després d'anar guanyant per 0 gols a 2
  • Les bones sensacions del primer temps van anar diluint-se amb el pas dels minuts
  • Un gol en pròpia porteria i la mala precisió dels nostres ens van condemnar a l’empat
  • Aquest és el segon empat consecutiu lluny de casa pels verd i blancs
  • Els vallesans sumen el seu 5é empat consecutiu en lliga

 

David Casany - El d’aquest darrer diumenge era un dels desplaçaments més complicats de la temporada però possiblement era el dia indicat per donar un cop sobre la taula. I era un dia indicat tot i seguir patint baixes importants en els nostres. Tot i això, parlem de bona oportunitat perquè nosaltres estem immersos en un bon moment de la temporada i perquè els locals venien d'encadenar molts empats consecutius. A tot això també afegim que el Mollet arribava a aquest encontre amb la moral baixa després de patir diverses lesions i sancions de jugadors importants. I el cert és que aquesta oportunitat de puntuar lluny de casa semblava que aniria a ser aprofitada quan, durant el primer tram de l’encontre, malgrat no acabar d’estar fins en termes defensius, els nostres transformarien dos xuts a porteria en dos grans gols.

 

Primer el de Rodri: es feia amb l’esfèrica a tres quarts de camp i amb cama dreta enviava la pilota a l’escaire de la porteria vallesana. Res podia fer el porter local, Rodri feia embogir a la banqueta dels nostres. 

Però la imatge possiblement no estava en els jugadors celebrant sinó que en el entrenador (Pedro) advertint: i qui avisa no és traïdor. Els nostres van seguir sense millorar en les tasques defensives i això s’acabaria pagant... Això sí, abans el súmmum del matí: increïble assistència de Larbi a l’espai perquè Toni Martín definís perfecte i posés el 2-0 en el marcador. Abans d'això tant el Mollet com els nostres (mitjançant un remat de cap de Moha) podrien també haver marcat.

Encara restaven uns minuts per arribar al descans quan es produiria una de les jugades clau del partit: Isma abandonava el terreny de joc (indisposició, procés febril) i el Mollet ho aprofitava per fer mal per aquell.

Els vallesans aprofitaven el forat per banda dreta perquè acabés retallant distàncies mitjançant una bona definició de Rubén (1-2, min38).

Gerra d’aigua freda just abans de marxar al descans i males sensacions perquè la diferència de dos gols podria haver estat gairebé sentenciatòria.

 

Mala fortuna visitant, insistència local

A la represa el paper de dominant clar del partit passaria a dibuixar-se de vallesà. Els locals es feien amb el domini de l’esfèrica però, tot i això, les ocasions més clares del segon temps les tindríem nosaltres. Sobretot una de Rodri que marxava fregant el pal (veure lamentacions), una de Moha que superava al porter per alt però que no aconseguia a encertar i finalment també una acció en què Larbi per ben poc no arribava abans que el porter.

Entremig de tot plegat l’acció desgraciada del partit: centrada per banda dreta dels molletencs i Marc Reyes, en l’intent de refusar a servei de cantonada, no pot evitar que la seva pentinada acabi tocant amb el travesser i entrant a la porteria... (2-2, min65). A partir d’aquell instant els locals tractarien de posar en dubte el bon puntet dels nostres però els de Pedro Quijada seguirien treballant com mai per, almenys, evitar que s’acabés consumant una remuntada que semblava molt possible. Al final els defenses verd i blancs, ben posats al darrera i amb molta intensitat en sí, aconseguirien  evitar que els vallesans marquessin un nou gol.

Així doncs, després de situar-se amb el 0-2 favorable al marcador era evident que l’equip, al finalitzar l'encontre, sentia que podria haver donat més per evitar la reacció local i acabar-se emportant els tres punts. Euforia frenada pels nostres però també pels locals, ja que l'embranzida del Mollet al segon temps bé podria haver acabat amb el gol de la remuntada final però els de Pedro Quijada evitarien que això acabés succeïnt.

Veient com van jugar al segon temps els molletencs podríem afirmar que l’empat, òbviament, jugant lluny de casa mai és dolent. Sumem un punt més i cert és que podríem haver-ne sumat fins a 3. Però el partit ja s’ha jugat i a dia d’avui els nostres ja pensen en no deixar de sumar i en seguir en aquesta bona línia en el primer partit de la segona volta: aques es jugarà la propera setmana al complicat camp del Sabadell 'B'.

 

FITXA TÈCNICA DEL PARTIT

CLASSIFICACIÓ I RESTA DE LA JORNADA 1CAT1

 

MÉS FOTOGRAFIES