CF LLORET 0-1 CEVILASSAR

24.12.2012 00:50

SABER JUGAR, SABER PATIR: SABER GUANYAR

  • Un gol de Chino, de falta, va posar el 0-1 en el marcador al minut 22
  • El CEVilassar va realitzar una primera part extraordinària
  • A la represa un Lloret amb 10 jugadors va lluitar per l’empat fins al final
  • Els verd i blancs podrien haver sentenciat en diversos contraatacs
  • Al final es va aconseguir mantenir un resultat (0-1) que ens dóna la 3a victòria consecutiva

 

No s’equivocaven  tots aquells que creien que era vital aconseguir el primer triomf. I no s’equivocaven perquè des de que es van aconseguir els tres punts a Masnou el CEVilassar és un altre equip: és el mateix joc, la mateixa entrega; però ara al joc i a l’entrega hi hem afegit energia, efectivitat i confiança. El darrer exemple d’aquesta millora la trobem en el partit del passat dissabte: on a Lloret de Mar els nostres van emportar-se la seva tercera victòria consecutiva després de realitzar un partit molt seriós (0-1). Un domini abassegador durant el primer temps i una segona part de saber patir i saber fer bo el gol de Chino. Tres punts que ens avancen el millor regal de Nadal possible: marxar a les mini-vacances nadalenques amb bones sensacions i amb més punts al sac.

 

Una primera part sensacional

El CEVilassar va realitzar un autèntic recital durant el primer temps: amb el domini total de la pilota i amb molta verticalitat quan arribava a la zona de tres quarts de camp. Amb un Roger molt participatiu i amb un Makaay descarat van començar a succeir-se les aproximacions de perill a l’àrea local; unes arribades a les quals s’hi unien la resta de companys:  Loren, Mendo i Chino els qui més s’apuntaven en aquestes accions.

Durant aquests primers minuts Makaay cauria dins l’àrea en dues ocasions però l’àrbitre no assenyalaria res en cap d’elles. Aquests eren els primers avisos del CEV però el més destacat de tots seria un xut de Juan Pedro al pal: des l’interior de l’àrea, després d’un refús, JuanPe enviava l’esfèrica a la base del pal esquerre de Giani.

Mala sort, doncs, pel CEV en aquest tram inicial del partit: amb aquest enviament al pal i amb les anteriors accions polèmiques sobre Makaay.   

Malgrat això, malgrat no trobar el camí del gol els nostres se seguien sentint molt còmodes: sobretot gràcies a gaudir d'una defensa contundent (sense deixar generar perill als rivals) i valenta (a l’hora de sortir amb la pilota pel terra en gairebé totes les jugades).

Aquesta bona sortida de pilota des de la defensa va venir acompanyada d'un mig del camp ben ordenat i en continu moviment; i a aquest mig del camp li va ajudar molt el fet de gaudir d'unes línies ofensives molt inspirades per crear constants espais i accions de perill. Una harmonia del treball col·lectiu que acabaria tenint premi quan en una de les accions atacants Loren rebria una clara falta al balcó de l’àrea. Aquest lliure directe seria executat magistralment per Chino: qui enviaria la pilota enganxada al pal de Giani per fer pujar un primer gol al marcador que acabaria sent decisiu (0-1, min22).

A partir d’aquest gol, que arribava en ple equador del primer temps, el CEVilassar buscaria amb insistència el segon de la tarda: però malgrat intentar-ho no l’acabaria trobant (una de les accions més clares seria per Roger: qui enviaria la pilota per sobre de l’escaire quan ho tenia tot per poder marcar).

Amb el 0-1, i amb un domini aplastant del CEV, s’arribava al descans. Això sí, els vilassarencs eren conscients que s’havia perdonat i que això no es pot fer perquè el marcador de 0-1 sempre és molt perillós.

 

Una segona part de patiment

La represa s’iniciaria amb la novetat d’Alex Pagán, qui substituïa a un Loren que segueix arrossegant molèsties de l’anterior partit davant la Jonquera. Aquesta substitució no canviava res de l’esquema de joc del Vilassar. El què sí que canviaria esquemes seria la matinera expulsió de Lobo. El Lloret es quedava amb 10 jugadors al minut 48 de la segona part per culpa d’una segona groga a Lobo molt clara (una entrada dura sobre Mendo).

 El més estrany de tot plegat seria la reacció dels verd i blancs: el CEV va deixar de tenir la fluïdesa de pilota que havia tingut fins a llavors i el Lloret començaria a tenir més aproximacions de perill que en els anteriors minuts. Situació força estranya que no va agradar gens al entrenador verd i blanc: Toni F.Corominas no va parar d’intentar corregir als seus, intentant canviar aquesta situació i el fet de no quedar-se la pilota sent un home més.

Amb el pas dels minuts els nostres van tornar a tenir més la pilota, malgrat que el domini en cap instant seria el mateix que el de la primera part. El Lloret no  estava acusant l’expulsió de Lobo i la intenció dels lloretencs seria la d’apretar fins al final per tal de poder aconseguir empatar el partit. Però el cert és que els gironins tampoc gaudirien de grans ocasions per posar les taules en el marcador: la més clara d’elles acabaria amb una gran aturada de Sergio Cano. La resta d’aproximacions locals serien desbaratades per una defensa “de 10” del CEV: amb uns destacats papers de Rubén i Fran, lluitant contra tot el què es trobaven i allunyant el perill local en moltíssimes ocasions.

Durant el tram final del matx el Centre Esportiu Vilassar gaudiria de diversos contraatacs que podrien haver sentenciat el partit. Albert Hospital, Toni Martín i Pol Llovet havien entrat al terreny de joc per donar frescor a l’equip i en les seves botes hi hauria la possibilitat de marcar el segon gol verd i blanc.

La precipitació, les males definicions o el encert de la defensa local impedirien que els nostres sentenciessin. Una circumstància que donaria vida als lloretencs i que faria que aquests creièssin en l’empat fins a la darrera jugada del partit.

Al final ni uns ni altres aconseguirien foradar la porteria rival en aquesta segona part. Per tant, el gol de falta de Chino al primer temps acabava valent 3 punts d’or pel CEV. Un partit en què els verd i blancs van mostrar dues cares ben diferents: a la primera part amb un  nivell de futbol extraordinari i al segon temps amb menys domini però, això sí, amb un saber estar i amb un saber patir que els va acabar regalant la possibilitat de sumar la victòria.

Aquest ja és el tercer triomf del CEVilassar a la 1a Catalana; tres victòries en tres partits que no el treuen del descens però que sí que fan que l’equip s’enganxi a la zona de salvació i a moltíssims equips que viuen a la zona mitja de la taula (ara estem a 1 punt de la salvació a 6 punts del 5é classificat: el Perelada).

 

Dades positives de la victòria a Lloret

A tot això, a part dels tres punts, d’aquest partit també es poden extreure d’altres dades molt positives: la titularitat i la valentia de Makaay; el retorn d’Albert Hospital després de la seva lesió; els minuts que Xavi De Frías segueix sumant; el debut de Pol Llobet; i, finalment, la dada de les dades: Juan Pedro ha jugat tres partits amb el CEV i només coneix la victòria.

Per últim: mèrit de la defensa verd i blanca el fet de quedar-se amb la porteria a zero i mèrit de tot l’equip pel fet de provocar que el rival es tornés a quedar amb un home menys (ja van 5 jornades consecutives: Farners, Cerdanyola, Masnou, Jonquera i ara Lloret; un fet que ja ens deixa entreveure el desequilibri que ara tornen a tenir els nostres, un desequilibri que provoca encara més faltes de l’equip rival i un desequilibri que, sortosament, ara està veient com sí que penalitza als infractors).

 

PROPER PARTIT: CEV vs RIPOLLET (13 gener)

El Primer Equip, malgrat tenir planificat entrenar els dies 27 i 28 de desembre, tot sembla indicar que tornarà als entrenaments el dia 2 de gener. Sigui com sigui, els de Toni F.Corominas quan tornin als entrenaments serà per començar a preparar el proper compromís en lliga de caire vital: es rebrà la visita d’un rival que també està immers en la zona baixa de la taula i que també sembla que hi vol sortir: el Ripollet (diumenge 13 desembre, a les 12’00h).

 

FITXA DEL PARTIT: CF LLORET 0-1 CEVILASSAR

ACCÉS A LA CLASSIFICACIÓ PRIMERA CATALANA GRUP1

 

>>>FOTOGRAFIA DE L'11 TITULAR CEV

 

>>> FOTOGRAFIA DE LA TRIPLETA ARBITRAL I ELS DOS CAPITANS