CEVILASSAR 3 - 3 AT Poble Sec

22.03.2011 12:09

L'AT. POBLE SEC FRENA AL LÍDER

El partit davant el At. Poble Sec ha estat el primer en què s'ha vist a un Vilassar dèbil, a un Vilassar que, tot i dominar, no va sapiguer conduir el partit pel camí correcte. El Vilassar dèbil no ha existit en el què portem de temporada. Possiblement molts pensin que sí: que el Vilassar va ser dèbil davant el Molletense, a casa de La Llagosta, a Argentona... Però no. En aquells partits, o bé la mala sort o bé el més que bon plantejament dels equips rivals, van ser els pitjors enemics amb què es va trobar el nostre equip. En el cas d'aquest darrer matx amb el Poble Sec, no hi va haver mala sort, no hi va haver un gran rival... Va ser un partit en què el més fort de la lliga va tenir certs moments de debilitat. Va estar dèbil a l'hora de defensar tres accions aïllades (primer partit en que rep tants gols a casa) i va estar dèbil a l'hora de matar el partit amb clares ocasions de gol.

La primera part va ser, un monóleg verd i blanc. Un monóleg que, a més a més, començava amb gol matiner. Ja que Joan Vives, sense gairebé voler-ho, va empènyer un refús del porter al fons de la xarxa (1-0). Era molt aviat, massa aviat. I en un anar i venir el Poble Sec va igualar el marcador amb una errada de marcatge dins l'àrea local (1-1). Però la bogeria no s'acabava aquí. Pocs instants després, Sultàn s'afegiria al festival de gols fent el 2-1 quan no portàvem ni 10 minuts de partit. Amb aquest darrer gol, per sort dels tècnics i per mala sort dels afeccionats, el partit ja va entrar en una dinàmica molt més habitual. El Poble Sec se sentiria còmode esperant al darrera, sense pressionar en camp contrari i deixant que el Vilassar toqués i toqués de banda a banda. Fruit d'aquestes grans combinacions moltes ocasions acabaven en còrner o amb faltes perilloses. En una d'aquestes jugades a pilota aturada seria com, abans d'arribar al descans, Fran marcaria (a l'estil Joan Vives, sense volguer) el gol que havia de donar certa tranquilitat a l'equip (3-1).

Però la tranquilitat del 3 -1 va ser massa tranquilitat. I l'equip, tot i ser conscient de la necessitat de sortir a la segona part a rematar el matx, no va sapiguer trobar el nivell d'autoexigència que tant l'ha carateritzat i va mantenir amb vida al seu rival. I la vida del Poble Sec va rebifar-se encara més quan en una contra, després d'algun rebot estrany, marcaria el 3-2 (minut 60 aprox). Amb el marcador més ajustat els nostres van seguir intentant, de totes totes, perforar la densa línia defensiva d'un Poble Sec que no faria res més que esperar a tenir alguna nova contra. I precisament, després d'algunes accions clares gol dels nostres, va ser com en un contracop els visitants li complicarien la vida al Vilassar forçant un penal (que a ulls de molts era inexistent, però a ulls de l'àrbitre sí que ho va ser). El cert és que, a falta de 10 minuts pel final, el Poble Sec acabaria transformant la pena màxima (3-3) davant de la incredulitat i les cares de circumstàncies de jugadors i afeccionats verd i blancs.

El partit aniria morint a poc a poc. Això sí, amb un Vilassar que no va parar d'insistir en trobar el camí del gol i de la victòria. Al final, ni les darreres accions de perill ni un més que possible penal comés sobre Ito (se li tiren dos defenses a sobre) van evitar la sorpresa en el Municipal de Vallmorena: el líder que venia de guanyar al Guinardó, no podia passar de l'empat davant un Poble Sec que habita en la zona baixa de la classificació.