CEVILASSAR 3-1 CF RIPOLLET

14.01.2013 11:11

QUARTA VICTÒRIA CONSECUTIVA I CAP AMUNT!

• El CEVilassar aconsegueix donar-li la volta al marcador (del 0-1 al 3-1) gràcies als gols de noves incorporacions: Makaay, Cristóbal i Albert Hospital

El Centre Esportiu Vilassar s’apunta a la revolució de la zona baixa i no deixa de sumar punts per restar a prop de la zona de salvació i abandonar, poc a poc, el pou de la 1a catalana. La darrera mostra de “voler sortir” de baix la trobem en el elaborat triomf per 3 gols a 1 davant el CFRipollet. La taula està molt igualada, fins a 11 equips en tant sols 4 punts de distància (dels 18 punts que té el CEVilassar fins al Horta, sisè classificat, amb 22 punts). I dins aquesta taula, a la part de sota, hi trobem als dos protagonistes del partidàs d’aquest diumenge al Mpal de Vallmorena, dos equips que no desprenen imatge d’equips de la cua: un extraordinari CE Vilassar que va capgirar el marcador a base de bon futbol i moltes ocasions de gol i un CF Ripollet molt valent, que va jugar bé i que també va tenir les seves aproximacions a la porteria de Sergio.

Una primera part molt atractiva

El partit va començar amb els dos equips valents, a l’atac, amb ocasions de perill a totes dues àrees i sense un conjunt que dominés el joc. Dins aquest ball d’ocasions el Ripollet inauguraria el marcador amb un gran gol de cap de Manolo Casto.

Gerra d’aigua freda al Municipal de Vallmorena davant la qual els locals reaccionarien sense nervis i amb total naturalitat: intentant, fins i tot, tenir encara amb més claredat el poder de l’esfèrica. Un dels més actius en aquest tram inicial estava sent Makaay, amb múltiples accions de desequilibri per banda dreta. I precisament en una d’aquestes aproximacions el propi Makaay definiria a la perfecció, enviant la pilota (gairebé sense angle) a la base del primer pal defensat per Olavide, qui res podria fer per evitar el 1-1 (min12).

Els verd i blancs reaccionaven molt ràpid. Aconseguir posar les taules tant aviat era una gran notícia perquè d’aquesta manera s’evitava jugar més temps amb l’angoixa d’estar disputant un partit amb el marcador en contra i com a local.

Amb el 1-1 el CEVilassar aniria agafant encara més protagonisme i les ocasions s’anirien succeint una darrera l’altra. Makaay, Cristóbal i Loren tindrien aproximacions però només un d’ells aconseguiria treure alguna cosa positiva abans del descans: parlem de Cristóbal, qui en un servei de cantonada acabaria rematant l’esfèrica al fons de la xarxa per fer el 2-1.

Durant el primer temps hi hauria alguna ocasió més de perill però l’electrònic ja no es mouria més i tots dos equips marxarien al descans amb el 2-1 en el marcador. D’aquest tram final del primer temps hem de destacar l’augment del domini de la pilota per part del CEV, un domini fruït del gran treball dels homes del mig del camp: Juan Pedro, De Frias i Mendo. Un domini i un control verd i blanc amb el què també s’iniciaria la represa.

Una segona part més tranquil·la

Després de donar-li la volta al marcador i després de començar a dominar el partit, el Primer Equip vilassarenc aniria rebaixant mínimament el seu domini amb el pas dels minuts. Això sí, el Ripollet poques ocasions per empatar tindria: un bon xut de Peque era el més destacat en els primers instants de la segona. Les substitucions ideades pel cos tècnic encapçalat per Toni F.Corominas acabarien sent molt importants de cara al esdevenir del partit. D’entre aquests canvis trobem l’entrada de Roger, Cristian Martín, Berni o Pol Llovet: tots ells aportant frescor i molt treball a l’equip.

Però a tots ells hi hem d’afegir l’entrada al terreny de joc d’Albert Hospital, qui al minut 70 marcaria el gol de la tranquil·litat, un autèntic golàs: vaselina, picant amb molta potència la pilota per sobre del porter i fent que l’esfèrica acabés entrant amb l’ajuda del travesser (3-1).

A tot això, tret d’un gol anul·lat al Ripollet (per fora de joc en un refús, després de que la pilota impactés al pal), poques ocasions de gol hauria de defensar un Sergio Cano que havia estat valent en les sortides i que veia com la seva línia defensiva no regalava cap tipus d’ocasió als seus rivals: amb uns grans Xino, Edu, Fran i Rubén.

Cap al final del matx, i sota una intensa pluja, el CEVilassar acabaria tenint dues o tres ocasions clares de gol. També tindria alguna el Ripollet (la més clara d’elles la treuria sota pals Rubén Salvador – veure foto).

Cap d’elles, però,  acabaria transformant-se i, per tant, no es podrien eixamplar les diferències en el marcador. El Ripollet intentaria, fins al final, marcar un gol que posés emoció al partit. Però el domini local i el fet de jugar amb 10 jugadors (per l’expulsió – doble groga- de Jordi Torcal) des del minut 75, farien que els visitants tampoc gaudissin de grans ocasions per emportar-se algun punt del Municipal de Vallmorena.

Jornada que enganxa la zona baixa amb la mitja taula

Els resta de resultats, per una part, no van beneficiar gens al conjunt verd i blanc, ja que rivals directes com Masnou, Lloret o Sant Quirze també van guanyar els seus partits; però, d’altra banda, els resultats van fer que la zona de baix estigui enganxada a la zona mitja.  Els partits dels rivals directes del CEV els enfrontaven a equips molt complicats (Masnou davant Jonquera, Lloret al camp del Cerdanyola i Sant Quirze rebent al Mollet) i els resultats favorables donen mostra del bon nivell futbolístic que amaga la zona baixa de la taula. Uns resultats que, combinats amb derrotes d’equips de meitat de taula, fa que la classificació s’apreti molt i els rivals directes ja no siguin 3 o 4 sinó que fins a uns  11 o 13 equips (si hi incloem Ripollet i San Cristobal). La setmana vinent, nova oportunitat d’or davant un nou rival directe: el Guíxols. Els gironins sumen 21 punts i, per tant, emportar-se els tres punts del Municipal Josep Sunyer significaria empatar a punts amb el Guíxols. Recordem que és el darrer partit de la primera volta i que el CEVilassar a la següent jornada encetarà el segon tram de la lliga al complicat camp del Mollet. 

PROPER PARTIT: AD.Guíxols – CE.Vilassar (Mpal Josep Sunyer, diumenge 20, a les 16h)

FITXA TÈCNICA DEL "CEVILASSAR 3-1 CF RIPOLLET"

CLASSIFICACIÓ I RESULTATS PRIMERA CATALANA GRUP 1

MÉS IMATGES DEL PARTIT

Fotografia de l'onze titular CEV: Fran, Cristobal León, Rubén Salvador, Loren, JuanPe, DeFri, Sergio Cano, Edu Camps, Mendo, Makaay i Chino.

Fotografia de la tripleta arbitral (col·legiat principal: Sergio Cano) amb els dos capitans.

Fotografia dels dos equips amb la ja habitual salutació "fair play". Un "joc net" que va regnar, malgrat la rivalitat classificatòria, durant tot el partit. Recordem que el Ripollet no tornava al Mpal Vallmorena des de la temporada en què els vallessans, amb un empat a casa del CEV a la darrera jornada (Rregional Preferent), van evitar l'ascens verd i blanc a la 1a Catalana.

Fotografia dels instants previs al partit: minut de silenci en record de Conxita Guitart, mare del col·laborador verd i blanc Jordi.

El show de Juan Pedro: el recent incoporat Makaay rep la calurosa felicitació del veterà. Juan Pedro porta 4 partits amb el seu nou equip i en els 4 partits només sap el què és guanyar.

Aquí, novament després d'un gol, Juan Pedro s'abraça amb Fran Fuentes. La "veterania" de l'equip en forma d'imatge.

Fotografia d'un servei de cantonada. Mendo, qui el llença, va ser un dels jugadors més destacats del partit.

Fotografia també d'un servei de cantonada. Les lluites en aquestes jugades són realment increïbles.

Fotografia molt curiosa: Chino intenta calcar el què ha de fer el seu company Fran Fuentes. El capità va estar a res de marcar...

Fotografia de la parella de centrals del CEVILASSAR: una dubla "Fran-Ruben" que està molt en forma.

Fotografia per l'optimisme: Josué Molina (entrenador del Filial i f-base) acompanya als dos lesioants greus del Primer Equip. Marc Reyes (centre imatge) es va lesionar greument l'anterior setmana i Vicente també va caure lesionat (ja fa mesos). Marc Reyes estarà uns 8 mesos de baixa i Vicente ja té data per la operació: el proper mes de febrer. La imatge, malgrat ser negativa, consta d'uns somriures que ens conviden a l'optimisme i que ens conviden a pensar que les recuperacions d'aquests dos importants jugadors seran més ràpides del què pensem. Ànims a tots dos!

Volver