CEVILASSAR 11 - 0 Poblenou 2000

10.05.2011 10:46

GOLEJADA HISTÒRICA (11-0) PER PRESSIONAR A UN MARTINENC NERVIÓS QUE CONSERVA EL LIDERAT PELS PÈLS

El passat diumenge es despertava sota un Sol espatarrant però ningú era conscient que cap al migdia al Municipal de Vilassar de Dalt cauria un bon ruixat: una bona pluja de gols. En vam acabar cantant fins a 11 (resultat històric), en un partit en què els nostres es van poder refer després de la dura derrota al camp de la PB Anguera i en un partit en què el bon joc i la intensitat van ser les claus per no deixar respirar a un Poblenou que, cal dir-ho, arriba a aquest tram final en hores baixes.

El partit va començar amb un nivell de joc espectacular dels nois entrenats per Toni F. Corominas, amb una intensitat increïble, amb un ritme a l'abast de pocs equips, jugant la pilota amb molta rapidesa, observant-se múltiples moviments i automatismes que feia temps no vèiem sobre el terreny de joc. Durant aquest primer tram de partit es va poder observar a un Vilassar motivat de cara a no fallar en cap dels compromisos que li resten d'aquí a final de temporada; un Vilassar que ja des del primer minut va deixar ben clares les seves intencions de no donar cap tipus de possibilitat al seu rival. I fruit d'aquests grans minuts inicials van començar a caure els gols: de Galeano (per partida doble), de Fran, Joan Vives i Jonathan.

La pregunta què es feia tothom quan es va arribar al descans amb un 5 a 0, era la següent: quants més cauran? Però en canvi a dins el vestuari el què es va parlar no tenia res a veure amb les especulacions de la grada: el què s'havia d'aconseguir era seguir mostrant una bona imatge, posar sobre el terreny de joc tots els automatismes i treball realitzat durant la setmana i no relaxar-se (no rebre cap gol i marcar-ne quan es donés la ocasió). I amb aquestes intencions, que bé ens va explicar Jabel Granollers (llavors primer entrenador de l'equip, ja que Toni estava sancionat), va ser com es va saltar al terreny de joc. I certament els jugadors, tant els què van seguir de la primera part com els què es van anar incorporant durant la represa, ens van regalar una segona part molt bona que va acabar enfonsant als jugadors d'un Poblenou que, malgrat la decepcionant golejada, es va comportar, en tot momet, de manera excel·lent.

Una segona part que ens va deixar unes sensacions excel·lents: ens va agradar veure com homes com Ito o Sultan marcaven per partida doble (els davanters sempre ho agraeixen), també ens va agradar veure a Raul sobre el terreny de joc, ens va encantar que Sergio Cano (porter) s'aburrís, Cata ens va regalar regats increïbles, Arturo va tornar a mullar i finalment Cusidó va rebre la recompensa a tot el seu treball en forma d'un autèntic golàs marca de la casa.

Al final, com dèiem, pluja de gols que fa revifar les nostres seriosies aspiracios al títol de lliga i al tant desitjat ascens de categoria. El Vilassar segueix com a segon classificat, ja que el Martinenc va aconseguir (suant llàgrimes) una important victòria al vèncer per només 1 - 0 al Sant Ignasi. La qüestió és que a mida que avancen les setmanes queden menys jornades per saber qui s'emportarà el premi. I la setmana que ve podria ser clau (no definitiva) de cara a les nostres aspiracions: el Vilassar jugarà al difícil camp del Equipo Ja (diumenge a les 17'00h) sabent ja el resultat del Llefià - Martinenc. Una victòria o empat del Llefià deixaria en les nostres mans tornar a encapçalar la classificació a falta de només dues jornades.

Què passarà? Aquest final de lliga es preveu molt emocionant i, de ben segur, que no apte per a cardíacs.

Del que sí que podem estar segurs és de que els nostres volen la primera plaça, somient amb l'ascens i lluitaran per ell fins al darrer punt de la lliga. Som-hi Vilassar!!!!!!