CE VILASSAR 2 - 2 CF PERALADA

22.10.2012 14:33

 

UN EMPAT AMB REGUST A VICTÒRIA

  • Sumar de 3 en 3 es segueix resistint i el CEV empata 2-2 davant el Peralada.
  • Malgrat el bon partit dels verd i blancs l'empat es va aconseguir al minut 90
  • Xavi de Frias marca en temps afegit un gol que va provocar eternes queixes en els visitants

Dominen, juguen bé i sobretot mereixen. Però alguna cosa segueix fallant: no sabem si es tracta de la punteria, dels comptats errors o de la manca de sort. La qüestió és que ahir es va tornar a resistir la victòria i un gol al minut 90 (2-2) va permetre sumar un punt davant el Peralada. Això sí, al contrari d’altres ocasions, en aquest cas el punt aconseguit possiblement té més regust a victòria que no pas a derrota. Tot plegat un empat que permet seguir sumant i que va venir donat gràcies a un nou bon partit dels verd i blancs.

El Centre Esportiu Vilassar tornava a afrontar una nova “final” i l’objectiu davant la visita del Peralada no podia ser un altre que el d’aconseguir sumar la primera victòria de la temporada. Novament Toni F.Corominas sortia al terreny de joc amb un plantejament clarament ofensiu i atrevit: amb defensa de 3 i amb dos jugadors de clar perfil davanter com Roger Viladomiu i Albert Hospital. Aquest darrer debutava amb el CEV, després del seu pas per la Muntanyesa (3a divisió). Precisament ell va ser el protagonista de les dues primeres ocasions de gol del partit: dues accions claríssimes que no van acabar en gol per ben poc. Els verd i blancs iniciaven el partit amb el domini de pilota i amb les ocasions de perill als seus peus.

 El Peralada però, ben posicionat, va anar sentint-se més còmode amb el pas dels minuts i això va fer que les nostres línies atacants tinguessin com a tasca molt complicada superar la defensa empordanesa. A tot això els visitants només tindrien en el primer tram del matx una ocasió de cert perill: un remat de Feixes marxava fregant el pal de la porteria defensada per Sergio Cano.

 Abans d’aquesta ocasió, però, el CEVilassar podria haver inaugurat el marcador sinó hagués estat per la gran aturada de Gallego: que desviava un excel·lent remat de Roger que anava directe a gol. Els molts avisos verd i blancs, amb homes molt actius com Mula o Vicente, no tindrien premi al primer temps. 

En canvi les gairebé “zero” arribades del Peralada sí que en tindrien: ja que després d’una bona aproximació del CEV els visitants engegarien un contraatac letal per acabar deixant a Robert sol davant d’un Sergio que poc va poder fer davant la bona finalització del davanter empordanès (0-1 min36). Novament els rivals havien estat més efectius i el partit es posava coll amunt.

Durant els restants minuts del primer temps tant uns com d’altres també gaudirien d’alguna aproximació a les àrees rivals però el marcador no es mouria (0-1). A tot això, d’aquesta  1a part és molt destacable el fet de que els verd i blancs rebessin fins a 3 targetes grogues amb poquíssimes faltes comeses (veient com els visitants cometien més infraccions i faltes similars i no rebien cap tarja). Així doncs, primera part amb excessiu càstig arbitral i amb excessiu càstig pel resultat en contra.

 

A la represa la idea era evident:  seguir jugant a un bon nivell i anar a per l’empat quan abans. Un Peralada novament ben situat es dedicaria a defensar-se i sortir, de nou, a la contra. Els continus atacs verd i blancs, però, morien a tres quarts, quan les darreres passades eren constantment interceptades per la defensa empordanesa. La insistència verd i blanca, però, acabaria tenint premi: quan una d’aquestes passades va acabar arribant al pit d’Albert Hospital, qui dins l’àrea controlaria una pilota i en plena lluita aèria provocaria un penal a favor: fent que el rival toqués l’esfèrica amb les mans.

El penal el transformaria, precisament, un ex-Peralada: el nostre capità Fran Fuentes transformava la pena màxima i posava un il·lusionant 1-1 al minut 60.

Però la felicitat, com en d’altres ocasions ja conegudes, va tornar a durar ben poc: ja que en 4 minuts el Peralada tornaria a posar-se per davant en el marcador. Una pilota a l’esquena de la nostra defensa la controlaria Robert per provocar un penal de murri: fent que Pagán xoqués amb ell per darrera i caient a l’interior de l’àrea. El penal , tot i ser buscat pel davanter, era clar i a més a més suposava l’expulsió d’Alex Pagan (per vermella directa). El mateix Robert marcava i posava el 1-2 al minut 65.

Tota la grada de Vallmorena es posava les mans al cap i pensava que “més mala pota” no es pot tenir. I és que ja van forces jornades en què l’equip mereix guanyar el seu partit i aquests es compliquen per diferents circumstàncies.

Malgrat aquesta gerra d’aigua freda, els de Toni F.Corominas no van donar el braç a tòrcer (no ho fan mai) i van seguir insistint i bolcant-se clarament a l’atac.  La darrera mitja hora de partit va ser un clar setge verd i blanc contra la porteria empordanesa. Dins d’aquesta “atac i gol” cal destacar les bones internades per banda de Edu Camps, Chino o Vicente (aquest darrer mostrant un incansable esperit guanyador i no parant de superar als seus defensors, això sí amb poca fortuna als darrers metres).

Al mig del camp intentaven donar ritme al partit uns actius Xavi De Frias, Galeano i Casillas (incorporat al tram final). Això sí: el Peralada tenia molt perill a la contra i els visitants podrien haver sentenciat de no ser per les bones intervencions de Sergio, el gran paper de la defensa encapçalada per Fran o les ajudes de jugadors com Galeano (qui en una acció providencial tallaria una contra claríssima dels empordanesos).

Durant aquests minuts el Peralada perdria a un home per doble targeta: Carles Martínez marxava camí dels vestuaris i deixava el partit en igualtat numèrica (un 10 contra 10).  Cal comentar que l’àrbitre no estaria gaire encertat al començar a mostrar excessives targetes massa tard: potser haurien d’haver arribat abans i no pas quan el partit ja estava tant avançat.

Amb aquestes es va arribar al temps de descompte: amb un Vilassar bolcat desesperadament a l’atac i amb un Peralada que defensava aferrissadament els tres punts que tenia a tocar.

En una de les continues accions combinatives dels verd i blancs a la línia de tres quarts un dels jugadors acabaria patint una clara falta que l’àrbitre assenyalaria com a tal. A partir d’aquest instant ben poc més podríem veure de partit: ja que arribava el miracle del gol local i amb aquest arribaven les eternes protestes visitants. I és que Xavi De Frias marcaria el gol de l’empat (2-2, min90) després d’una sèrie de refusos a l’interior de l’àrea.

Un gol que feia una mica de justícia pel què s’havia vist en el partit; però un gol que segons els empordanesos venia precedit per un fora de joc d’algun dels nostres jugadors.

 Aquestes protestes , que van provocar l’expulsió del seu capità Ismael (dobla groga), van fer que el temps afegit s’exhaurís i l’àrbitre del partit no va voler afegir res més.

Tot plegat dues decisions: la del gol i la de no afegir que no va deixar contents ni a uns ni a uns altres. Ja que d’haver afegit el què hauria d’haver afegit el Centre Esportiu Vilassar hagués gaudit d’uns minuts amb superioritat numèrica per intentar trobar el gol de la victòria.

Malgrat tot, malgrat només sigui un empat, els de Toni F.Corominas tanquen aquesta 7a jornada de lliga amb bones sensacions i amb regust d’empat dolç. Les coses s’estan fent bé, s’han de corregir certs aspectes (això sempre ), però aquest empat al minut 90 es una demostració de què aquest equip està pel bon camí i de què la sort poc a poc segur que ens acabarà somrient en forma de victòria.

PROPER PARTIT > Diumenge 28 a les 12h a Montcada i Reixach

ACCÉS A FITXA DEL PARTIT: CEVILASSAR 2-2 CF PERALADA (JORNADA 7 1a Catalana Grup1)