CE VILASSAR 2-1 UE AVIÀ

25.02.2013 12:14

ÈPICA I QUARTA VICTÒRIA CONSECUTIVA AL FORTÍ DE VALLMORENA!

  • Roger (min83) i Fran Fuentes (de penal al min90) certifiquen en els darrers sospirs del partit una remuntada èpica davant l’Avià
  • Els berguedans s’havien avançat en el min47 (0-1) però el setge verd i blanc i l’expulsió de Soler (min75) els van condemnar a una nova derrota

 

Fa uns mesos era impensable. A dia d’avui, una victòria èpica com la d’aquest diumenge davant l’Avià ja comença a ser més lògica. Roger posava l’empat al 83 i sobre la botzina Fran Fuentes transformava un penal que li donava els tres punts al Centre Esportiu Vilassar. Malgrat seguir restant a pocs punts del descens, el més important és que les sensacions no són les de mirar cap a baix: les sensacions són les de mirar, sempre amb respecte, cap amunt. Dejavú amb una temporada anterior en què part de l’èxit de l’ascens va passar per creure en les possibilitats de l’equip fins al darrer xiulet de l’àrbitre. Argentona o Canyelles són records del passat que ahir van tornar a viure’s al Mpal de Vallmorena. Un dejavú que ens convida a tornar a veure a un Vilassar ambiciós i que no li té por, gens de por, a una nova aventura que, poc a poc, va adquirint un sabor més dolç de l’esperat.

 

La visita de l'Avià a Vallmorena

Partint de la igualtat de què s’està caracteritzant aquest grup1 de la Primera Catalana no podem obviar que cap rival i cap partit es pot considerar com a fàcil o com a impossible per a cap equip. De fet, sigui quin sigui l’equip amb el què t’enfrontes pot passar de tot perquè en la gran majoria de casos tothom és capaç de puntuar a qualsevol estadi. Ahir més del mateix i davant un rival que arribava al Mpal de Vallmorena amb una necessitat imperiosa de recuperar sensacions: parlem d’un Avià que tant sols ha aconseguit 3 punts dels darrers 30 en joc.  Per tant, si puntuar ja era complicat de per sí, ahir encara hi havíem d’afegir aquesta necessitat visitant. Això sí, també és cert que si l’Avià està en caiguda lliure és perquè no es veu al mateix equip berguedà que es veia en el primer tram de competició. Ahir es va veure a un Avià combatiu, amb intensitat, amb arribades perilloses a compte gotes i amb una línia defensiva que s’escudava en el seu excel·lent porter i en intentar saber marcar la línia del fora de joc.

 

Un primer acte sense punteria

A la primera part, i com ja va essent habitual en els darrers partits, al Centre Esportiu Vilassar tant sols se li van fer “complicats” els primers instants de partit: en què el rival apreta la sortida de pilota verd i blanca i en què fins i tot gaudeixen d’alguna ocasió de perill. De fet la més clara en tot el partit la van tenir els berguedans en els primers instants de l’encontre: amb un xut, des de l’interior de l’àrea,  que Uri estavellaria contra el travesser de la porteria defensada per Sergio Cano.

A partir d’aquest instant, a partir d’aquest avís, poca cosa més en termes atacants per part de l’Avià. El Vilassar de Dalt seguiria agafant las regnes del partit  i es faria amb el domini total de la pilota. Dins aquest domini: forces aproximacions a la porteria visitant: però ni Cristobal, ni Hospital, ni Cristian (els qui més s’aproparien al gol) aconseguirien perforar la porteria contrària.

Abans del descans Hospital havia de ser substituït per lesió: en el seu lloc entraria un Makaay que tindria un paper clau en el segon temps.

 

Segon acte amb un final carregat d'èpica

Amb el 0-0 en el marcador s’arribava al descans i s’iniciava un segon acte en què l’Avià donaria, per a sorpresa de molts, un cop sobre la taula només començar la represa: una jugada ràpida dels berguedans acabaria fent arribar la pilota a Riky, qui amb un xut potent  i amb poc angle aconseguia perforar la porteria local sense que res pogués fer Sergio (0-1, min 47).

Cert és que quedava tota la segona part per endavant però veient el poc encert que s’estava tenint en les línies atacants el “intentar puntuar” es posava molt coll amunt. Durant el setge verd i blanc el què millor va fer l’Avià va ser: 1) provocar un centenar de fores de joc dels nostres jugadors atacants; i 2) escudar-se en la figura del seu porter: amb un Coll que va realitzar una actuació personal memorable i a l’alçada dels millors porters de la categoria.

S’arribava al tram final del partit i no hi havia manera d’aconseguir posar taules en el marcador. Toni F.Corominas havia realitzat diferents canvis per donar aire fresc a l’equip: entraven homes més ofensius com Toni Martín, Loren o Roger Viladomiu. I aquest últim, sense saber-ho, acabaria convertint-se en el màxim protagonista dels darrers minuts del matx.  Ni Makaay ni Cristóbal, ni Edu ni Juan Pedro, ni Xavi de Frias ni Mendo. Tots ells en tindrien alguna però cap acabaria en gol. La més clara de totes va desesperar a tota l’afició verd i blanca: un xut d’Edu Camps des de l’interior de l’àrea que atura Coll, el refús li va a parar a De Frias y el seu xut s’estavella a la defensa i finalment Mendo fa un altre xut en semi fallo que pentina Cristóbal i que, miraculosament, acaba aturant de manera increïble Coll. La pilota anava cap dins però la reacció del porter visitant havia estat realment lloable: traient una mà prodigiosa quan l’esfèrica ja estava gairebé dins la porteria.  A tot això l’Avià en algun contratac podria haver sentenciat però la mala punteria, la nova bona actuació de la nostra defensa i dues bones aturades de Sergio Cano van impedir que els visitants marquessin el seu segon gol.  El què tampoc ajudaria als berguedans seria l’expulsió, per doble groga, del seu jugador Soler: un fet que els faria jugar els darrers 15 minuts de partit amb un home menys.

Entre mig de tot plegat Roger Viladomiu es fregava les mans pensant en què aquell partit no podia acabar amb el 0-1 per l’Avià. I a falta de 7 minuts pel final de l’encontre es posaria la capa de super heroi per fer esclatar l’esperança al Mpal de Vallmorena: una centrada de Makaay era rematada amb la punteta per Roger i superava (quan ja semblava impossible) a Coll per sota les cames (1-1, min83).

Els locals agafaven la pilota de dins la porteria visitant i la plantaven al mig del camp per no perdre més temps: la remuntada era possible. I es va insistir en aconseguir el segon gol fins al darrer instant del partit. I tant insistir va acabar arribant el premi: penal provocat pel mateix Roger Viladomiu (que va rebre una empenta quan volia rematar de cap una bona centrada de Makaay).

Fran Fuentes agafaria, per variar, la responsabilitat de xutar la pena màxima i, amb molta fredor, transformaria el penal en el gol de la victòria (2-1, min 90).

Amb aquest gol esclatava l’euforia al Mpal de Vallmorena i els de Toni F.Corominas embogien celebrant el què era, ja, la 3a victòria consecutiva en lliga i 4ta seguida a Vallmorena. En temps afegit entraria al terreny de joc Pol Llovet i en dues o tres jugades ben defensades pels nostres acabaria morint el partit.

El triomf aconseguit davant l'Avià fa que el Centre Esportiu Vilassar sumi ja 28 punts i se situï a la novena posició de la taula classificatòria d’aquest grup 1 de la Primera Catalana. Una situació més tranquil·litzadora i que ens allunya tímidament del descens (a 5 punts del Granollers) i que ens apropa a la part alta de la taula (a 6 punts de la promoció d’ascens).

 

Proper partit: al camp del San Cristobal

El proper partit del CEV: desplaçament complicat a Terrassa, al camp d’un San Cristóbal que, com els verd i blancs, també ha reaccionat a un inici de temporada complicat. I és que els parroquials arribaran a aquest partit després d’aconseguir una meritòria victòria al camp de l’Horta i després de perdre tant sols 2 partits dels darrers 12 encontres disputats. De fet, a casa seva no perden des del mes d’octubre, en què van caure derrotats per l’ara líder de la categoria: el Cerdanyola del Vallés (1-3).

 

FITXA DEL PARTIT "CEVILASSAR 2-1 UE AVIÀ"

CLASSIFICACIÓ I JORNADA A LA PRIMERA CATALANA (GRUP1)

 

MÉS FOTOGRAFIES DEL PARTIT

Fotografia de l'onze incial del Centre Esportiu Vilassar de Dalt: Fran Fuentes, Cristóbal, Hospital,Juan Pedro, De Frías, Rubén Salvador, Sergio Cano,

Cristian Martín, Edu Camps, Sergio Mendoza i Chino.

Fotografia de la tripleta arbitral amb els dos capitans. En imatge Fran Fuentes fent entrega del banderí CEV al Viladomat

Fotografia de la tripleta arbitral amb els dos capitans.

Fotografia dels titulars CEV durant el minut de silenci celebrat abans de l'inici del partit (en memória del Tresorer de la Delegació de Tarragona: Sr.Pau Santiago)

En imatge Chino provant sort des de lluny. Eren els primers instants del partit.

Fotografia amb els colors de tots dos equips. En una falta lateral tots atents a una possible rematada o refús...

Salt acrobàtic del capità Fran Fuentes al intentar rematar de cap.

Sucias intenta sorprendre a Sergio Cano en un lliure directe. La pilota s'estavellaria contra la tanca defensiva.

Fotografia de la millor ocasió per l'Avià: la pilota s'acabava d'estavellar contra el travesser.

Cristian Martín cau abatut a la gespa. Tots dos jugadors van recuperar-se i van seguir jugant.

Coll es fa amb la pilota. El porter de l'Avià va ser l'home més destacat del seu equip.

Fran Fuentes insisteix en joc aeri. Aquí una petita empenta li impedeix rematar.

Fotografia en què podem veure com Albert Hospital abandona el terreny de joc lesionat.

Sergio Cano va tornar a estar encertat i tant sols va rebre un gol. En aquesta fotografia treu ràpid per sorprendre.

Roger Viladomiu assenyala a la pilota: l'esfèrica acabava d'entrar dins la porteria i significava l'1-1 al min83.

A continuació un seguit de fotografies que mostren la concetració de Fran Fuentes en el llençament del penal.

Curiosa imatge: el jugador de l'Avià ja sabia cap a on anira la pilota...

Fran Fuentes, embogit, celebra el gol de la victòria. En imatge també: Cristóbal, Makaay, Xavi DeFri, Edu i Sergio Cano.

Fotografia feta al final de l'encontre: els jugadors verd i blancs van fer una pinya al finalitzar el partit.