CE VILASSAR 2-1 AD GUÍXOLS

22.09.2013 17:08

A LA TERCERA VA LA VENÇUDA!!

 

David Casany - Necessària i merescuda. Així va ser la victòria que ahir va aconseguir el Centre Esportiu Vilassar davant el AD Guíxols. Els de Pedro Quijada ja coneixen, a la tercera jornada, el què és guanyar i el sabor del triomf el van tastar en un partit en què els nostres van dominar clarament l’encontre. I és que ahir possiblement es va veure una de les millors versions (sinó la millor) que mai ens ha ofert aquest nou CEV de Quijada i Reyes: amb molta serietat a nivell defensiu, sense concedir facilitats a la zona de creació i amb múltiples arribades a l’àrea rival.  Malgrat s’avancessin els visitants, al final aquesta superioritat verd i blanca es va veure recompensada amb dos gols a la represa: un de Rodri (penal) i un darrer de Moha.

 

 

Els antecedents no eren gens positius

En cap sentit. Ni pel que fa als darrers partits dels nostres ni en quan als anteriors encontres directes amb el Guíxols. L’any passat per terres gironines es va escapar el triomf de manera molt polèmica: amb dos lliures indirectes per retenció de pilota del nostre porter (lesionat al terra). Dues accions determinants que van fer possible l’empat pels locals (3-3). També amb empat (1-1) acabaria el partit de tornada: últim compromís de lliga i en què tots dos equips ja estaven salvats. D’aquest encontre però tanmateix mal regust de boca pels incidents viscuts abans d’arribar a túnel de vestidors.  I el cert és que novament aquest passat diumenge es van tornar a respirar aires de tensió davant el conjunt ganxó.

En quan a les sensacions prèvies a aquest partit cal sincerar-se i apuntar que els nostres no les tenien totes... El motiu era ben senzill: dues derrotes en les dues primeres jornades de lliga i el fet de no gaudir de bones sensacions des de fa molt de temps (la pretemporada no va acabar amb grans partits). Però possiblement aquest negativisme va revertir en una injecció d’energia i convicció pels nostres i el Primer Equip del CEV ens acabaria regalant, aquest diumenge, un dels partits més complets del què va de curs.

 

Un resultat injust al descans (0-1)

L’encontre començava amb molta energia per part de tots dos conjunts, un inici que ens recordava al de Lloret: ja que ambdós equips gaudirien d’aproximacions a porteria rival. Amb el pas dels minuts, però, aquestes aproximacions acabarien per pintar-se d’un binomi clarament verd i blanc. Gran treball de mig camp cap enrere i molta qualitat a partir de tres quarts. Larbi novament revolucionava la vessant ofensiva de l’equip i s’internava constantment entre els defenses ganxons. A ell se li unia un molt actiu Loren, un Toni termòmetre i un Uri Martínez incisiu. A partir d’aquesta especial energia atacant anirien arribant múltiples ocasions de gol:  Rodri i aturava el porter, Larbi i la pilota marxava llepant el pal, Uri i el seu remat de cap a fora, Rodri i Barry i els seus cops de cap en serveis de cantonada no entren per pocs centímetres...

Tot un seguit d’ocasions que no li van caler al Guíxols, ja que els ganxons inaugurarien el marcador en la seva única aproximació de perill: un servei de cantonada que ningú dels nostres encertaria a refusar i que seria aprofitat per Xavi Mora per empènyer, al segon pal, la pilota al fons de la xarxa (0-1, minut39). Un gol que queia com una autèntica gerra d’aigua freda sobre la banqueta del CEV: Pedro Quijada es posava les mans al cap... Aquest podia ser un cop psicològic però certament tampoc va afectar gaire a l’equip. Abans del descans fins i tot tindríem una ocasió clara per posar l’empat: Loren arribava a l’àrea petita i Dani Castilla li tancava porteria per acabar refusant a servei de cantonada. Amb el 0-1, resultat del tot injust, s’arribava al descans.

 

Loren revoluciona el partit

La segona part s’iniciava amb la sensació què era possible una remuntada i més veient les paraules de l’entrenador visitant, Ramon Monras, abans d’arribar al descans: “Quina primera part estem fent...”. Amb un Guíxols que manava en el marcador però no pas en el joc començaria una represa que ens depararia moltíssimes emocions. I un dels culpables seria Loren. Es notaria, i molt, la veterania del nostre jugador en dues accions que esdevindrien claus en l’encontre: primer provocant un penal (quan no hi havia res a rascar) i després forçant una segona targeta groga i la primera expulsió visitant.

Després de molta insistència, amb dos xuts molt perillosos de Toni Martín, els nostres acabarien veient la llum gràcies al penal provocat per un murri Loren. En aquella acció Ramírez veia una groga molt important... La pena màxima seria transformada amb molta sang freda per Rodri: enviava la pilota a la dreta del porter visitant (1-1, min70).

Pocs minuts després arribarien dues accions novament determinants: Loren desbordava per banda dreta i forçava la segona groga de Ramírez (min 72). Un fet que provocaria infinites i exagerades queixes d’un Guíxols que no acabava de comprendre aquella decisió arbitral... Tant contundents van arribar a ser les queixes que en pocs instants els ganxons veurien com l’àrbitre expulsava a Moha per desconsideració al linier (min 74). Així doncs, el Guíxols es quedava amb 9 jugadors sobre el terreny de joc a falta, encara, d’un quart d’hora pel final de l’encontre.

Si el color del partit ja era de per sí verd i blanc, aquest color s’accentuaria en aquest darrer tram ja que el Guíxols es va veure forçat a tancar-se al darrere per tractar d’aguantar el fet de jugar en clara inferioritat numèrica. Durant 10 minuts els nostres circularien ràpidament d’un cantó a l’altre mirant de trobar alguna petita escletxa entre els defenses ganxons. El cert, però, és que costava i molt poder penetrar per aquella línia blaugrana i crear perill...

I en una de les accions en què la inferioritat no es penalitza tant va ser en la què els gironins no podrien evitar el gol local: servei de cantonada de Toni Martín, Marc Reyes no arriba al primer pal, però en segona instància li cau la pilota a Moha i aquest remata de cap al fons de la xarxa (2-1, min 85).

Bogeria màxima. Un instant semblant al del gol celebrat davant el filial del Sabadell però ara amb un sabor ben diferent: el sabor d’estar molt a prop d’una victòria merescuda. Somriures, carreres, salts, abraçades, dedicatòries... Tot valia la pena i tot era vàlid per festejar el gol que certificava, a falta de 5 minuts, la treballada remuntada vilassarenca.

Durant els darrers instants del partit poca reacció visitant per tractar d’empatar l’encontre. Els nostres defenses, amb la novetat de Marc Reyes (tornava 9 mesos després) i amb un Isma Aguilar enorme, van aconseguir donar-li molta seguretat a la porteria de Chueca. I amb aquesta seguretat defensiva arribarien algunes accions per sentenciar a nivell ofensiu: Yassin i Yerlín debutaven i ho feien amb bones sensacions i amb ocasions de perill.

El propi Yassin seria un dels encarregats d’anar matant el partit i durant el temps afegit ell seria un dels què forçaria el passi del temps aguantant l’esfèrica a la zona del córner.

 

Amb el xiulet final de l’àrbitre, novament abraçades i moltes felicitacions. Alegria evident. S’acabava d’aconseguir molt més que una victòria: l’equip sumava 3 punts d’una tirada i també deixava bones sensacions a tota la parròquia verd i blanca.

A més a més es va demostrar que aquest equip té jugadors que han de tenir un paper important: la picardia de Loren, provocant el penal i les expulsions, han de servir d’exemple per la resta. Destacar també el retorn d’un dels jugadors pilars de l’equip: Marc Reyes. En breus se li podrien unir Joan Molina, Àlex Moreno i Xavi Torrent (tots tres recuperant-se de les seves respectives lesions). Quan recuperem aquests jugadors l’equip serà realment molt més potent!

 

ACCEDIR A LA FITXA TÈCNICA DEL PARTIT

AIXÍ ES VA NARRAR (CEV ENDIRECTE)

CLASSIFICACIÓ I RESTA DE RESULTATS - Jornada3 1cat1

Proper partit > CF PERALADA - CE VILASSAR (diumenge 29, a les 17'00h)

 

MÉS FOTOGRAFIES DEL PARTIT