CE VILASSAR 0-1 CE CANYELLES

07.10.2013 09:37

DERROTA EN TEMPS AFEGIT I REVENJA DEL CANYELLES

  • Els de Pedro Quijada van dominar gran part del partit
  • Les ocasions verd i blanques no van gaudir d’encert
  • A la represa el Canyelles va millorar la imatge del primer temps
  • Els barcelonins marcaven el gol del triomf al minut 93

 

DAVID CASANY - Altre cop sobre la botzina i altre cop una pilota penjada a l’interior de l’àrea. Va passar amb el filial del Sabadell i ahir va tornar a passar en front del Canyelles. Els de Pedro Quijada arribaven al minut 90 amb un punt al sac i amb possibilitats de rascar més.. Però la mala gestió d’una darrera acció de partit tornava a provocar el desastre. El Canyelles, que va anar de menys a més, aconseguia la seva primera victòria a la Primera Catalana gràcies a un gol d’Andrés al minut 93. Cares de lògica decepció entre els verd i blancs al veure com novament s’escapaven els punts i, en aquesta ocasió, davant un rival directe per eludir el descens.

 

Primer temps local, però sense encert

Loren, Xavi Torrent, Rodri, Larbi, Moha... Van ser uns quants els què ho van intentar però cap d’ells estaria encertat. El CEVilassar durant la primera part es va sentir força còmode sobre el terreny de joc i en cap moment va patir dificultats davant un Canyelles que, això, sí, aguantava bé al darrera. La única ocasió de perill dels visitants era un toc de punteta de Mula que marxava llepant el pal dret d’un Chueca que s’havia estirat al màxim i que, potser, hagués pogut evitar el gol si la pilota hagués agafat direcció a porteria.

Per part dels nostres cal tornar a destacar la figura d’un Larbi que li ha perdut el respecte al debut a la 1a catalana i que va decidir erigir-se en el factor desequilibrant dels nostres. Pilota que agafava Larbi i pilota en la qual hi havia desequilibri: bicicletes cap aquí i cap allà, trepitjant l’esfèrica, fent diagonals, cedint bones pilotes als companys i, fins i tot, provant sort amb bons xuts (llàstima que tots fossin amb la seva cama no hàbil).

En termes atacants també cal destacar el retorn de Xavi Torrent (ja va tenir minuts a Peralada), un jugador que ha de ser important en l’esquema ofensiu dels nostres. El ex-Muntanyesa va convertir-se en un autèntic referent per l’equip: rebent pilotes complicades i fent jugar a la resta des de la zona de tres quarts de camp (tot i això, es nota que encara li falta ritme i precisió).

A aquests dos jugadors cal afegir la figura de Loren, qui tindria dues grans ocasions per inaugurar el marcador: primer amb un gran remat de cap (desviava la defensa sota pals) i després amb un xut ras que anava a petar al lateral de la xarxa.

Qui també tindria una de molt clara seria Moha: rematant de cap i estavellant l’esfèrica al pal de la porteria de Joaquin (la jugada, però, acabava sent invalidada per un dubtós fora de joc).

Amb bones sensacions però amb el mal regust de boca per no haver transformat cap ocasió en gol. Així era com arribaven els nostres al temps de descans. Per part del Canyelles poca cosa, forces faltes per aturar les nostres escomeses i en atac tímids intents per part de Mula o Cañi (també sense èxit).

 

A la represa ho van intentar tots dos...

Tant el CEV com el Canyelles són equips que semblen condemnats a viure per la permanència. Però això no treu que puguin oferir un partit més interessant que un duel entre dos aspirants al títol. En aquest sentit la segona part podríem dir que va guanyar en emoció gràcies a una lleugera millora del conjunt visitant. Tots dos equips van voler anar a pel partit amb un joc clarament directe i atrevit. I ambdós conjunts gaudirien d’ocasions de gol per avançar-se en el marcador.

 

L’inici de la represa, però, seria un pèl polèmic... Dos més que possibles penals a l’àrea visitant que no van ser xiulats pel col·legiat de l’encontre: primer unes clares mans d’un defensor del Canyelles i posteriorment un “entrepà” a Xavi Torrent. 

Dues accions de perill que ràpidament serien contrarestades per una de les ocasions més clares de l’encontre: Cañi es plantava davant Marc Chueca i enviava la pilota fora. Però aquesta no seria la única acció de perill dels visitants: Mula també gaudiria d’aproximacions (cap d’elles amb èxit) i novament Cañi podria marcar però no aconseguia impactar bé la pilota al segon pal.

El color verd i blanc del primer temps no va desparèixer a la segona meitat i els nostres van seguir insistint en inaugurar el marcador. En el cas de la represa el jugador amb millors ocasions de gol seria Xavi Torrent: fins a tres clares accions en què estaria molt a prop de marcar... Però en totes tres es va trobar al davant a un espectacular Joaquin Martin.  

El porter del Canyelles també aturaria una de les accions més clares de la segona part: Peque (jugador juvenil que debutava - següent imatge) arribava a l’interior de l’àrea i la seva centrada era desviada per un defensa i Joaquin havia d’estirar-se per evitar el gol en pròpia porteria.

D’aquesta manera s’arribava al minut 90 de partit. Amb el temps ja gairebé consumit i amb el pensament col·lectiu d’un més que segur repartiment de punts s’entrava al temps afegit. Fatídic temps afegit en què novament una pilota penjada a l’interior de l’àrea condemnaria als nostres: l’esfèrica arribava al segon pal, la tornaven a posar a l’àrea petita i Andrés, lliure de marca, posava la punteta per enviar la pilota al fons de la xarxa.

Els visitants embogien. Els nostres es posaven les mans al cap. Tot just al contrari del què va passar dues temporades enrere: en què en aquella ocasió eren els nostres els qui celebraven els tres punts amb el gol olímpic de Joan Vives també en temps afegit. El Canyelles, sense ser-ne conscient, s’emportava el triomf amb sabor de revenja.

 

Dues breus accions d’atac dels nostres i poca cosa més. Ja no hi havia temps. Final del partit i derrota molt dolorosa en temps afegit. El Canyelles estrenava el seu caseller de victòries i els nostres s’endinsen tímidament a la zona de descens després d’aquestes dues derrotes consecutives.

 

HOMENATGE A JOSEP BABOT

Abans de que es donés inici al partit es va realitzar un més que sentit homenatge en record a la figura de Josep Babot. El soci número 1 del CEV que ens deixava fa poc més d'una setmana va ser recordat pel club gràcies a la presència dels seus familiars. Uns instants força emotius en què des de l'entitat es va fer entrega d'un ram de flors, del carnet de soci d'aquesta temporada i també d'una samarreta en què hi regnava un: AVI BABOT, 1.

Un cop viscut aquest intens acte es va procedir a un més que emotiu minut de silenci. Amb el Cant dels Ocells de fons es van poder observar rostres de molta emoció en els familiars de l'Avi Babot. Des del CEV volem tornar a agraïr a la seva família per accedir a realitzar aquest més que merescut homenatge al Josep Babot.

 

PROPER PARTIT: SAN CRISTÓBAL – CE VILASSAR

FITXA TÈCNICA DEL CE VILASSAR 0-1 CE CANYELLES

CLASSIFICACIÓ I RESTA DE RESULTATS DE LA JORNADA

 

MÉS FOTOGRAFIES DEL PARTIT

 

 

Volver

Contacto

Cevilassardedalt
C/ Salvador Albert i Riera s/n
Vilassar de Dalt, 08339

Telf. 93 750 70 31

 


Instagram

 

 

https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html"> name="movie" value="https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html"> name="allowFullScreen" value="true">https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" wmode="transparent" allowscriptaccess="always" width="206" height="182">https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html"> name="movie" value="https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html"> name="allowFullScreen" value="true">https://www.ivoox.com/playeriVoox_em_6895_11360_1.html" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" wmode="transparent" allowscriptaccess="always" width="206" height="182"> 

© 2017 Tots els drets reservats

Haz tu página web gratisWebnode