CE SABADELL 'B' 1-0 CE VILASSAR

27.01.2014 14:39

QUAN ELS PALS TENEN LECTURES POSITIVES...

  • Tres impactes a la fusta impedeixen la campanada verd i blanca
  • El CEV podria haver marcat fins a 6 gols a la 2a part
  • Tant els pals com el porter local ho van impedir
  • El Sabadell B només va poder marcar en un refús a pilota aturada

 

David Casany - Desplaçament d’aquells complicats. Un camp d’aquells en què la lluita per la permanència poc hi té a rascar. Però cert és que veient la línia dels de Pedro Quijada i sabent que algun punt sí que ha volat de Sabadell, hi havia una clara escletxa que podia convidar a l’optimisme. I aquesta escletxa de llum, aquesta possibilitat de sumar al complicat Ca N’Oriac, va ser present des del primer fins al darrer instant de partit. De fet, només els pals i una gran actuació del porter local van impedir que la realitat al final fos la d’un Vilassar que s’emportava, merescudament, els tres punts de terres vallesanes. Al final tres pals i tres mans prodigioses acabarien dibuixant un mur impossible de superar. El delegat dels locals, sempre en to de simpatia, reia amb nosaltres i ens ho afirmava: “Em sembla que avui no marqueu”. Al final del partit fins i tot el propi tècnic sabadellenc, Toni Rodríguez, felicitava als nostres: “Crec que ha estat injust; per nosaltres, però, són tres grans punts de cara a seguir a dalt”. En imatge ja es pot veure la bona relació entre tots dos equips tècnics. Tot i la derrota d'aquest diumenge, tot i el pal (bé, els pals), la lectura d'aquesta visita a Sabadell ha de ser del tot positiva.

 

Una primera part amb una sola badada

El partit començava amb dos equips valents, dos equips que insistien en pressionar fort i no donar cap facilitat en la creació del joc. Amb el pas dels minuts s’aniria definint el tipus de partit més esperat: el futbol de toc i paciència local i el bon treball defensiu i de transició ràpida dels nostres. A la contra Rodri, Guillem i Loren tindrien les seves opcions però les més clares no serien pas en contres: un xut llunyà de Toni que refusava (quan ja cantàvem gol) el porter Ivan a corner, i un remat de cap de Guillem que marxava llepant el pal de la porteria alerquinada. 

Els locals tindrien també dues o tres accions destacades, però el cert és que les seves llargues possessions no acabarien generant gaire perill perquè el treball defensiu dels de Pedro Quijada ratllava l’excel·lència. Però dins d’aquest alt nivell... una sola badada et pot costar cara. Ranchal avisava en dues ocasions i Artur responia a totes dues amb bones intervencions. 

Però a la tercera va la vençuda i Gallart, aprofitant un refús en una falta lateral, fusilava la nostra porteria sense pietat (1-0, min 24).

Amb aquest resultat i amb les sensacions d’estar realitzant un gran partit marxaven els nostres al descans.

 

Una segona part per marcar-ne 6!

Sí, i no exagerem pas. I el Sabadell potser en podria haver marcat 3. Sí també. Però si els sabadellencs van tenir algun perill sobre Artur va ser perquè els nostres van bolcar-se a l’atac com mai i en dues accions aïllades van patir per recuperar posicions en la transició atac-defensa. Es va veure possiblement un dels CEVilassar més atractius del què portem de temporada. Pressionant fort la sortida de pilota dels locals i impedint que es repetís el domini de possessió del primer temps.

Larbi per banda dreta, Isma més tard, Loren per totes dues bandes, Toni des del mig, Rodri a la punta, Guillem aquí i allà, Camara més tard... Tots ells van estar inspirats de cara a buscar-se accions clares de gol: però no pas de cara a transformar-les.

 El cert també, però, és que la definició per part dels nostres tampoc era dolenta: bons remats de cap, bons xuts, bones arribades... Tot farcit de qualitat i bones intencions. Però tot xocant contra un mur: la porteria local. Ivan refusava a servei de cantonada tres  grans accions dels nostres: un xut a boca de canó de Guillem, una gran voleia de Toni Martín i una espectacular definició de Edu Marcel. 

En totes tres accions s’havia tornat a cantar gol... Com també quan Rodri rematava de cap i el seu remat topava amb tot el pal de l’escaire... També quan en un servei de cantonada tornàvem a fer impactar la pilota al pal... O fins i tot també cantàvem el gol quan Loren realitzava un excel·lent xut i l’esfèrica tornava a topar amb el travesser alerquinat. Aquí podeu veure algunes de les imatges que millor descriuen el partit: la lamentació dels nostres.

 

Van ser 30-25 minuts de setge visitant sobre un dels clars aspirants a l’ascens de categoria. En total, però, van ser, al final, 90 minuts per sentir-se orgullós dels nostres. Cert és que tota la parròquia vilassarenca desplaçada a Sabadell es va desesperar amb tants pals i aturades. Però també és cert que tots ells van marxar amb sensacions positives per la imatge donada en front del filial alerquinat. Ni amb Artur pujant a rematar, ni amb un final de partit trepidant (d'anada i vinguda, amb possibles penals a les dues àrees pels nervis de tots dos equips), ni amb canvis clarament valents i ofensius (com el del juvenil extrem Càmara per Yustos, un Càmara que s’ha de dir que va estar molt inspirat), ni amb moltíssimes oportunitats de gol... Al final amb res. Victòria molt celebrada pels locals i derrota amb bon sabor, tot i la desesperació, per als verd i blancs.

 

ACCEDIR A LA FITXA TÈCNICA DEL PARTIT

CLASSIFICACIÓ I RESTA DE RESULTATS

EL MINUT A MINUT DEL PARTIT (CEV_ENDIRECTE)

 

MÉS FOTOGRAFIES