CE CANYELLES 3-2 CE VILASSAR

24.02.2014 14:31

INSUFICIENT...

  • Nova derrota del Primer Equip i en aquesta ocasió davant un rival directe
  • El Canyelles es va avançar, va adormir-se i va tornar a reaccionar
  • La reacció verd i blanc al primer temps va ser excel·lent però insuficient
  • L’empenta local va acabar sent clau en una segona part fluixa dels nostres

 

David Casany - Insuficient. No et pots emportar tres punts d’or d’un camp tant complicat si no tens un partit correcte des del primer fins al darrer instant del partit. La reacció a la primera part va ser això, insuficient. Vam marxar al descans amb el marcador a favor i amb bones sensacions; això sí, però, conscients que havíem tornat a ser fràgils a pilota aturada. I la represa, i a pilota aturada novament, aquesta fragilitat va tornar a trencar esquemes: gol en servei de cantonada d’un conjunt local que revifava i que en 3 minuts li donava la volta al marcador. Ja des del primer instant de la segona part es va veure un Vilassar despistat i un Canyelles entregat a la causa: remuntar davant la seva impetuosa afició.

 

Una reacció exemplar

Molt complicat pintava el partit quan els vermellons inauguraven el marcador amb un gran gol de cap de Rubi (1-0). Era el minut 12, l’afició, que ja apretava des d’abans del xiulet inicial, embogia i s’entregava al seu equip. 

Al cantó vilassarenc lògica desesperació al veure com novament el joc aeri ens jugava una mala passada...  Incomprensible que, després de tant treballar en els entrenaments aquest aspecte del joc, després de tant analitzar als rivals, novament ens tornessin a fer mal en aquest tipus de jugades.

 

Però lluny d’esfondrar-se, l’equip aixecaria el cap i dominaria tot el què restaria de primer temps. Ben posats al darrera, sense gaires concessions, possiblement només patint en les malaïdes pilotes àrees o en algunes bones assistències a l’espai de Marín, jugador que comandava el mig del camp del Canyelles.  Dins aquest control de partit: la reacció verd i blanca. Primer mitjançant un potent xut de Toni: una falta lateral de Loren, refús i des de més enllà de la frontal Toni Martín engaltava l’esfèrica per enviar-la al fons de la xarxa (1-1, min 14). Tothom, inclosa la banqueta sencera, celebrava aquesta ràpida reacció dels nostres.

Poc després, escassos 10 minuts més tard, seria Loren l’encarregat de fer emmudir el Municipal de Canyelles. I tot plegat després d’una increïble jugada per part dels nostres: Edu Marcel amb Toni, Toni amb Rodri, Rodri d’esperó per Toni, centrada enrere i definició de Loren cap dins (1-2, min24). Una jugada de somni per una reacció vilassarenca de somni. Millor no podia pintar. 

Panorama totalment diferent al de minuts enrere. Bona imatge dels nostres fins al final de la primera part, sòlids en defensa i fins i tot gaudint de bons contratacs i bones oportunitats com els cops de cap de Edu Marcel o Moha, tots dos remats marxaven fregant el pal de la porteria local.  

Amb el 1-2 provisional marxàvem al descans.

 

Una segona part insuficient

De suspens. Insuficient. Diguem-li com vulguem. Però el cas és que no podem aprovar la represa dels nostres. Un Canyelles que sense gaire va aconseguir donar-li la volta al marcador va veure com els nostres s’enfonsaven en tant sols 3 minuts. Els locals avisaven amb xuts perillosos de Jose Luís Casillas i aproximacions constants a la porteria defensada per Marc Chueca.

 Però novament la pilota aturada seria decisiva: esfèrica penjada a l’interior de l’àrea, la pilota sobrepassa Chueca i Rodri no pot evitar que Cañi, amb un salt i un cop de cap molt potent, acabi rematant al fons de la xarxa (2-2, min66).

Aquests equips que lluiten per objectius tant humils com una salvació, com en el nostre cas, viuen dels estats anímics. I l’estat anímic dels nostres i el dels seus va ser clau en aquell instant del matx: el gol de Cañi va ser una gerra d’aigua freda pels verd i blancs i una injecció de moral i empenta per als locals. Tant va ser així que, precisament per empentes i rodolons, per creure-hi més que nosaltres, en tres minuts ja es tornaven a posar per davant en el marcador: mil i un rebots i només Issaco, jugador del Canyelles, va creure en què aquella jugada podia acabar sent profitosa: se la va quedar en dues o tres ocasions, va creure fins al final i en darrera instància va posar la punteta de la bota per marcar un gol inversemblant (3-2, min 69).

El partit, a nivell anímic podia semblar vist per a sentència. Però novament els nostres van intentar tornar a reaccionar. Això sí, les presses ja no són bones companyes de viatge. A la primera part es podia reaccionar des de la calma. Al minut 70 això ja no era possible perquè els minuts corren en contra teva.  Des de la banqueta es va buscar la reacció incorporant al terreny de joc a tota una artilleria de jugadors ofensius: Cobo (debutava), Fini i Xavi Torrent entraven al camp per donar la darrera empenta a l’equip. Es va intentar amb pilotes penjades, amb algun contraatac... Però res. El voler visitant va ser insuficient i en canvi l’ofici local va ser efectiu: amb empentes, agafades, bons refusos, bona pressió... 

Rodri i Finidi tindrien les més clares per posar l’empat. El Canyelles podria haver incrementat la renda a la contra però Chueca ho evitava. Afegim, a més, que sense cap mena de sentit, i després de veure com la duresa era més aviat local que no pas visitant, els què acabaven més penalitzats pel jutge eren novament els nostres: amb 5 grogues i amb la posterior expulsió de Isma Aguilar, qui serà una baixa molt sensible per la propera jornada.

 

Amb aquesta derrota els nostres entren en zona de descens. El Canyelles, per contra, s’allunya. Els barcelonins ja sumen 27 punts i ja fa molt que no coneixen la derrota. Els de Pedro Quijada hauran de retrobar-se, a la força, amb la victòria, en la propera jornada de lliga: rebent la visita del San Cristóbal.

 

 

ACCEDIR A FITXA TÈCNICA DEL PARTIT

CLASSIFICACIÓ I RESULTATS #1CAT1

EL MINUT A MINUT DEL PARTIT

 

MÉS FOTOGRAFIES