Història

*Fotografia: L'Esbart FC, any 1918

 

 Vilassar de Dalt

 A Vilassar de Dalt, en l’aspecte recreatiu, hem de deslligar dues estratègies ben definides, la estrictament esportiva i la d’esbarjo. La primera s’ha manifestat en forma de petites esplanacions, molt localitzades, per a la pràctica generalment de futbol, fàcilment recuperables una vegada s’han deixat en desús, mentre que la segona ha ocupat zones més extenses de territori i ha consistit en la construcció d’urbanitzacions o segones residències.

Principis del s XX 

Fou pels voltants del 1915 quan es va començar a utilitzar el territori amb finalitats esportives. Aleshores es van aprofitar dues feixes de conreu abandonades, a prop els polls de Can Mayans, per què els dos equips de futbol del poble L’Esbart i el Vilassar, hi poguessin practicar aquest esport. Més endavant es va explanar un camp de Can Salvet situat sobre el Caminet (actual Av. Santa Maria) per arranjar l’anomenat camp dels Rajolers. L’any 1921 es va fundar el “Centro de Sports Vilassar F.C” i sembla ser que es va començar a aplanar una antiga vinya de la Fornaca, però degut a la duresa del terreny es va abandonar, tot seguit es va arranjar un terreny situat sota Can Mossèn Planas (on actualment hi ha la Fàbrica de Ca l'Ignasi) per poder-hi practicar futbol. (fotografia: CE Vilassar FC, anys 20)

 

Centre d'Esports Vilassar (CEV)

A partir de l’any 1927, any en què es fundà el “CENTRE D'ESPORTS DE VILASSAR”, resultant de la fusió entre L’Esbart i el Centro d’Esports, es van anar succeint altres camps. Així cap a l'any 1930 es van condicionar uns antics terrenys de regadiu de Can Clot i sobre el 1933 es va inaugurar un camp a la finca de Can Maneguins (en l’actual emplaçament de la fabrica Noguera Jordà). Tots aquests camps, sense oblidar-nos dels replans dels camps den Figueras, a mes a mes del Vilassar també van veure evolucionar tota una colla d’equips aficionats com ara la Penya Macsanet, la de l’Estrella, la dels Rajolers, l’Esportiva, els Ràpids, la dels Catòlics… Per la Festa Major d’abril de 1947 es va inaugurar l’actual Camp Municipal d’Esports ocupant una vinya abandonada de la Famada, part de les possessions de Can Pons i Arenas. En aquest camp l’equip de futbol d’aleshores, SOCIEDAD CENTRO DEPORTIVO VILASSAR va assolir la temporada 1949-1950 la Primera Categoria Regional, màxima categoria en la qual s’anava a militar fins l’ascens a Primera Regional Preferent de l'any 2003, de la mà de Miguel Pirt. Pujar a Primera Preferent va venir després  d'una magnífica campanya, que es va arrodonir al superar en el global de la eliminatoria de la promoció d'ascens al Guissona (llegir més).

 

*Fotografia: Equip que a la temporada següent acabaria aconseguint l'ascens a Regional Preferent

 

En aquell primer ascens, així saludava un fulletó de l’època (any 1950) :

“El CD VILASSAR de Dalt acaba de alcanzar el título de campeón de la segunda categoría regional B. Después de demostrar su gran facilidad goleadora, pocas veces manifiestas en campeonatos anteriores se impuso al resto de equipos participantes, no solo por su puntuación sino por su regularidad de conjunto y actuaciones, superando a sus antagonistas no ya con esta delantera única sino en la parte defensiva que brilló a gran altura a través de todo el torneo. La puntuación final no refleja sin embargo una superioridad sobre su inmediato perseguidor, lo que viene a demostrar la fuerte oposición de los otros conjuntos y como tal la mayor gloria para el que logró superarlos”

(crònica d’Agustí Fernández del 23/04/50; en un fulletó esportiu d’abast comarcal; el Vilassar es proclamà campió després d’haver jugat 26 partits (21guanyats, 2 empatats i 3 perduts), amb 106 gols a favor, 30 en contra i 44 punts. L’últim partit de la temporada es guanya a l’Adrianense per 5 a 1; Alineació: Camps,Solsona-Riba,Torner-Reus-Cuella, Julio-Martínez-Lloveras-Guirado-Deni.))

 

Segle XXI

El canvi de segle provoca canvis en molts àmbits de la societat i en el cas del CEVILASSAR els canvis més destacats van ser l'ascens de categoria abans esmentat i la construcció del nou Camp Municipal de Vallmorena.

El Primer Equip va guanyar-se el respecte de la categoria Preferent gràcies a les magnífiques temporades realitzades pels equips de Miguel Pirt. Tot i això, mantenir la categoria de la Regional Preferent l'any 2010 va resultar impossible i es va descendir a la 1a Regional. La temporada 2010-2011 s'afronta amb un equip molt jove i totalment renovat de la mà de l'entrenador Toni Corominas, anterior segon entrenador del Premià de Dalt. Precisament amb Toni F.Corominas es va aconseguir una de les fites més importants que mai s'ha aconseguit a la història del Centre Esportiu Vilassar: després d'una temporad 11/12 en què l'equip es va quedar a les portes de l'ascens a la 1a Catalana a l'any següent el Primer Equip aconseguiria proclamar-se campió de lliga a la 2a Catalana i, per tant, s'aconseguia campionat i al mateix temps l' ascens del CEV a la 1a Catalana. Aquest ascens es va aconseguir en una lliga molt complicada en què Turó de la Peira, Llefià o Premià de Dalt van ser els rivals que van estar a la part alta de la taula fins al darrer suspir. La consecució d'aquest campionat es va celebrar el dia 20 de maig del 2012: un diumenge en què el CEV s'enfrontava al Molletense i en què els verd i blancs acabarien arrodonint "La Festa de l'Ascens" amb una gran remuntada.  

Aquell mateix dia, per tal de completar la festa, dónava a la llum l'HIMNE DEL CEVILASSAR: un himne compost i musicalitzat pel grup vilassarenc d'Havaneres "Serra de Marina" (abans "Kiowas). Podeu escoltar l'himne en el següent enllaç o a la part de sota d'aquesta mateixa pàgina.

 

La temporada de la salvació i l'adeu de Toni F.Corominas

El curs 2012-2013 va ser un curs en què el CEV va patir per poder mantenir la 1a Catalana i fins a la penúltima jornada de lliga (al camp del Ripollet) no es va poder certificar la salvació del nostre Primer Equip. Al finalitzar la campanya el cos tècnic encapçalat per Toni F.Corominas anunciava que deixava el club (finalment acabarien signant per la UE Vilassar de Mar) i el relleu a la banqueta verd i blanca passaria a estar en mans de Pedro Quijada i Edu Reyes. Apuntar que en aquella temporada 12-13 els de Toni F.Corominas aconseguien arribar molt lluny a la Copa Catalunya: superant a equips com l'Europa i posant contra les cordes a l'Hospitalet (1-1, eliminats als penals per un equip de 2aB).

 

Desapareix la #1acatalana, guanyen la #4cat

Els problemes econòmics associats a un context econòmic general molt complicat, obligaria al club a renunciar a la categoria de la 1a catalana. Tot plegat, després d'una gran temporada 13-14 de l'equip entrenat per Pedro Quijada: un curs on s'aconseguiria, per segon any consecutiu, salvar la categoria una jornada abans de la finalització de la lliga. Després d'aquest cop dur, el relleu del 1rEquip passaria a mans del fins a llavors "filial" verd i blanc. Els de Jaume Bonet, farcits de jugadors fets a casa, aconseguirien fer una temporada 14-15 espectacular: guanyant la lliga i ascendint a la 3cat.

 

Un futbol base referència

 Les arrels del Futbol Base les trobem a l’Escola, una categoria de la qual sempre ha gaudit el CE Vilassar. Amb el pas dels anys s’ha anat perfeccionant el nivell d'aprenentatge fins a tal punt que enguany l'Escola està dirigida per entrenadors titulats. Dels més petits passem a les altres categories com són Benjamins, Alevins, Infantils, Cadets i Juvenils. Totes elles han donat molts matins entretinguts al Municipal així com alhora moltes alegries amb grans resultats. Tot i això el club mai s’ha caracteritzat pel seu nivell competitiu sinó pel seu alt nivell d’integració social, d’aquí el nom de Centre Esportiu. Avui dia aquests dos nivells, el competitiu i el social, són l’eix sobre el que gira l’activitat del club, una entitat que després del canvi de casa (de Salamero a Vallmorena) vol començar a créixer i conquerir nous reptes. El primer d’ells sempre ha estat la millora del Futbol Base, i en els darrers temps s’ha fet molt per ell. Avui la totalitat d’entrenadors del Futbol Base són titulats i això, acompanyat d’una bona gestió, és garantia de millora. A tot això, en termes competitius, la temporada 2010-2011 ens va regalar notícies molt positives: el Juvenil 'A' aconseguia l'Ascens a Preferent (on hi ha competit durant dos temporades, malgrat perdre la categoria l'anu 2013) i el Juvenil 'B' aconseguia guanyar la lliga i pujar a la 1a Divisió. En aquests anys també s'han aconseguit lligues i ascens en les categories de Benjamins, Alevins, Infantils i Cadets.

 

 

La celebració del 90 aniversari

Durant l'any 2011 el Centre Esportiu Vilassar va bufar espelmes: 90 anys. Una xifra rodona que seria celebrada amb diferents actes durant la campanya. La inauguració del Logo del 90 Aniversari, La Nit del Club 2011, La Diada del CEVilassar i l' Acte de Cloenda del 90Aniversari . En aquest darrer acte, celebrat al Teatre La Massa, s'hi va projectar el documental "Passat, Present i Futur" > un film dirigit per la Comisió del 90 Aniversari (Joan Antoni De Paco, Josep Lluís Petit, David Casany i Jordi Argilaga) i que va comptar amb la col·laboració de molts socis i sòcies. Podeu visionar el documental en el següent enllaç.

 

Equipació

El verd i blanc sempre ha estat la combinació que ha regnat en l’equipació d’aquesta entitat, això sí amb el comodí del color negre, un color que gairebé sempre ha combinat amb els altres dos (del color negre destaquem detalls a la samarreta, pantalons o mitgetes). Les segones equipacions del CE Vilassar han estat des del color completament blau fins al vermell. Actualment el vermell, combinat amb detalls verd i blancs, és el color amb el que es visita els camps contraris on hi hi juguen de verd i blanc. Amb múltiples patrocinadors, passant de Pins Santos fins a pernils Marcos, avui dia a les samarretes destaca la presencia d’entitats com Viserma, Illa Fantasia o Autoequip.

Des de ja fa molts anys totes les equipacions (de partit, escalfament, entrenament, passeig, etc.) són encarregades a la marca de roba esportiva del poble: Roger’s.

 

Instal·lacions

Tota una vida enganxats a l’entrada del poble, els dos municipals dels quals ha gaudit la entitat han estat sempre un punt de trobada per a tots els afeccionats al futbol del poble.

El primer dels estadis va ser construït l’any 1947. Aquella grada de formigó, protegida per una taulada verd i blanca, tenia capacitat per més de 2mil espectadors i allà s’hi van viure milers de moments vibrants, com el dia en què es va guanyar el Guissona en el partit d’anada d’ascens a la Regional Preferent.

A mitjans dels anys 90 van començar a aparèixer els camps amb gespa artificial. Canviar la terra per gespa no era una urgència però sempre es va tenir en ment. No va ser fins passat principis del segle XXI que la idea de canviar a gespa artificial va anar agafant més forma. Van haver-hi molts motius que hi van influir, però possiblement hi van tenir molt a veure l’ascens del primer equip, la necessitat de construir una nova escola pública o la norma que ha anat obligant a clubs a instal·lar de forma progressiva la gespa…

 

 

Fotografia: Camp Municipal de Vallmorena, Vilassar de Dalt

  

El fet és que l’any 2006 es va deixar enrere aquell camp situat al costat de les pistes d’atletisme, allà s’hi construiria una nova escola pública. La nova etapa del CE Vilassar s’inaugurava al nou Municipal de Vallmorena, situat al polígon industrial de Vilassar de dalt. Va ser amb un Vilassar de Dalt - Ricoh Premià de Mar, durant un mes d’agost que marcaria un abans i un després en la entitat, que es donà el tret de sortida a les activitats del CEV en una nova casa. Es passava de tenir un camp de terra a un de gespa artificial d’última generació, així com també es passaria a gaudir d’un camp de futbol 7 annex al de futbol 11, vestuaris amb uns acabats espectaculars, una graderia de mides considerables, cabines radiofòniques fixes, oficines del club, nou bar, pàrquing exclusiu, etc. (veure apartat "Instal·lacions")

 

*Font pròpia i fonts consultades a diferents obres residents a la Biblioteca Municipal de Vilassar de Dalt.

 

DESCARREGAR REPORTATGE SOBRE EL 90 ANIVERSARI (David Casany)  (amb entrevistes a Albert Planas, Miquel Vilamitjana, Josep Babot i Joan Sala).

 

A SOTA > POTS ESCOLTAR L'HIMNE DEL CEVILASSAR!